27.06.2019 - 16:42
La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha estat classificada com l’onzena millor de les 351 universitats de menys de cinquanta anys del món, segons el rànquing de Times Higher Education (THE). En aquesta vuitena edició de la classificació, la UPF manté la posició que ja va obtenir el 2018, i segueix sent la sisena d’Europa. La Universitat Rovira i Virgili (URV) és la número 78, mentre la Universitat Jaume I, de Castelló, la Universitat de les Illes Balears, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya estan entre el lloc 100 i el 150.
En les tres primeres posicions es troben, per aquest ordre, i repetint els resultats de l’any passat, la Universitat de Ciència i Tecnologia de Hong Kong, l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne (Suissa) i la Universitat Tecnològica Nanyang de Singapur. La Universitat de la Sorbona, que es va establir oficialment el 2018 després de la fusió de la Universitat París-Sorbona i la Universitat Pierre i Marie Curie, és l’únic nouvingut dins el top 20, i se situa en el novè lloc.
La Universitat Pompeu Fabra en l’edició 2019 obté una puntuació global de 63,6 punts sobre 100, un marcador que ha anat pujant any rere any des d’ençà del 2013, en la qual estava situat en 45,7, unes xifres que demostren la seva evolució positiva. Els dos indicadors en què sobresurt més són els de citacions rebudes (amb una puntuació de 95,7) i en el d’internacionalització (on obté una puntuació de 64,3). En la resta d’indicadors, obté un 47,0 en docència, 49,8 en recerca, i 42,4 en ingressos del sector privat.
En l’elaboració del rànquing de les millors universitats joves, Times Higher Education usa els mateixos indicadors (un total de tretze) que empra en el rànquing global, en el qual la UPF es va situar, en la seva edició 2019, en la posició global número 135, la millor obtinguda mai per la universitat. No obstant això, el rànquing de les universitats joves atorga menys pes als indicadors vinculats a la reputació, per tal de reflectir de la manera més fidedigna possible les característiques de les institucions més joves.
Les cinc grans dimensions d’indicadors a partir dels quals s’elabora el rànquing tenen un pes específic diferent: docència (30%), amb diverses variables relacionades amb el procés global de la docència, com la ràtio d’estudiants per professor o la reputació acadèmica de la institució; recerca (30%), obtinguda a partir del volum ingressos per recerca, la productivitat científica i la reputació de la institució en aquest camp.
Les tres dimensions restants són les de citacions rebudes (30%), amb l’objectiu de mesurar la influència dels resultats de la recerca; internacionalització (7,5%), amb ràtios que mesuren la relació d’estudiants i professorat locals versus els internacionals, a més de la col·laboració internacional amb d’altres institucions; i ingressos del sector privat (2,5%), procedents de la transferència de coneixement.
