Uns enregistraments inèdits impliquen encara més Sánchez-Camacho en l’operació Catalunya

Alícia Sánchez-Camacho, ex-presidenta del PP a Catalunya i actual vice-presidenta del congrés espanyol, va impulsar l’anomenada operació Catalunya, que el 2012 va començar a incriminar els polítics independentistes i el seu entorn. Ho assegura el diari Público, que aporta enregistraments de converses entre Victoria Álvarez –ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola– i el comissari José Villarejo, que és qui va admetre davant el jutge l’existència d’aquesta unitat de la policia.

Público diu que el Ministeri d’Interior va aconseguir la informació que Álvarez va explicar a Camacho en el dinar al restaurant la Camarga, el 2010. Després, Álvarez va parlar dels negocis de Pujol Ferrusola amb el comissari Villarejo, però el Ministeri d’Interior ja tenia la informació de molt abans. Segons el diari, molt probablement Sánchez-Camacho va transmetre la informació al cap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, que és una de les persones que va pressionar la Banca Privada d’Andorra perquè revelés els comptes dels Pujol.

Moragas és, de fet, qui va presentar Sánchez-Camacho a Victoria Álvarez i fou després quan va organitzar el dinar de la Camarga, que fou enregistrat. Així es fa palès en una conversa que tenen el 2013 Victoria Álvarez i el comissari Villarejo, que actuava aleshores d’agent encobert i es feia passar per un periodista d’El Mundo amb el nom de Javier Hidalgo.

En aquest document d’àudio, diu Público, tots dos parlen del fet que Sánchez-Camacho va denunciar falsament haver estat enregistrada sense tenir-ne coneixement en el dinar de la Camarga, però, en realitat, fou ella mateixa qui ho va encarregar a l’agència Método 3.

Javier Hidalgo (Villarejo): Si això és així…

Victòria Álvarez: Que es preparin!

JH: … perquè algú, en aquest cas l’Alícia, hauria comès un delicte d’acusació i de denúncia falsa, això és …

VA: Totalment, i això és molt dur, eh … per a un polític, per a qualsevol persona, però per a un polític…

JH: Per què una acusació i una denúncia falsa? Perquè si tu ets en una conversa amb aquesta noia i tu enregistres o ella enregistra no és delicte, és delicte si enregistra …

VA: Correcte!

JH: … algú que no és en la conversa.

VA: Sense saber…

La conversa continua així:

—V. Á.: També he enviat avui un seguit de missatges a Moragas, eh?

—J. H.: Sí, molt bé, molt bé…

—V. Á.: Resulta que diu: ‘Jo sóc l’únic perjudicat.’ I li dic: ‘L’única perjudicada aquí sóc jo i a l’única que han enganyat i han utilitzat és a mi, o sigui que no t’equivoquis.’

—J. H.: Però…

—V. Á.: I fent entendre moltes coses. I fent entendre que la premsa… és que jo ho he fet expressament, que la premsa ja tenia moltes proves i que les faria públiques abans o després.

—J. H.: Sí. És clar, és clar.

—V. Á: De manera que, a més, que vagin tremolant. És que a més són tan carallots que mira, els diners que m’han de pagar, si ho haguessin fet ells, que hagués sortit de la seva butxaca que et pagaran, i ara si es queda tancat i tal… Triguen tant que al final m’emprenyo.

—J. H.: És clar…

—V. Á.: És que ho fan fatal, fatal. I, bé, doncs mira, i a part imagina’t una altra cosa ara. Surt demostrat que [José] Zaragoza, que és a punt de parlar, que Zaragoza i l’Alicia han fet un pacte, tu et creus com queda CiU i com quedaran tots aquests…

—J. H.: No, no, no…

—V. Á.: Han fet aquest enregistrament per enfonsar CiU. I a sobre surt reforçada CiU, s’ha de ser carallot, és que no es pot ser més tanoca.

Aquesta conversa indica la implicació de Moragas en l’organització de la trobada i en el fet que Victoria Álvarez cobrés pel fet de denunciar els Pujol.

Més:

—V. Á.: Sí, sí, sí, però demà hem quedat l’advocat, hem quedat Daniel, Daniel de Alfonso [ex-director de l’Oficina Antifrau de Catalunya] i jo.

—J. H.: Ah, molt bé, molt bé…

—V. Á.: Perquè Daniel porta també un emprenyament que t’hi cagues, perquè ell era amic de l’Alicia. Ell va quedar abans de l’estiu amb ella per parlar, i l’Alícia va estar… es va contradir completament en les coses que deia. I va venir en Daniel… que a més, és clar, un magistrat sap quan algú li menteix i quan algú li diu… per això és magistrat. I em diu: ‘M’he quedat astorat, perquè m’ha deixat anar un seguit de mentides que no pertoca que me les expliqui.’

—J. H.: Ja.

—V. Á.: Saps què vull dir? I diu: ‘Vinc amb un emprenyament, que sospito Vicky –em va dir–, sospito la cosa més fastigosa.’ I llavors va ser quan l’altre dia a l’AVE li vaig enviar un whatsapp i li vaig dir: ‘Daniel, la cosa més fastigosa que sospitaves crec que s’ha fet realitat.’ I diu: ‘Ho sé. Ja en parlarem.’