“Recollim les seqüeles de la pandèmia”: unes quantes universitats creen nous serveis de suport emocional per l’augment de peticions

Unes quantes universitats de Catalunya han engegat nous serveis de suport als estudiants i professionals, arran d’un augment de la demanda d’acompanyament emocional. “Ara recollim les seqüeles de la pandèmia“, observa Joan Deus, cap del Servei de Psicologia i Logopèdia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El servei es va crear el 2018 amb unitats especialitzades i n’ha incorporat una d’específica per a acompanyar els estudiants en un context educatiu afectat per la pandèmia del coronavirus.

D’aquesta manera, la UAB va engegar a mitjan 2021 una unitat de coaching o acompanyament als estudiants. Deus assenyala que han notat un augment dels estudiants que, sense tenir cap trastorn, han tingut reaccions emocionals que els han descompensat i els dificulten els estudis arran dels canvis substancials que han afrontat aquests darrers dos anys. “Han tingut classes presencials, després, telemàtiques. Els hàbits i les dinàmiques d’estudis han quedat trastocats en molts casos.” Aquest servei atén cada setmana una mitjana de quatre visites o cinc i forma part de la unitat d’estrès i salut del Servei de Psicologia i Logopèdia (SPL) de la Facultat de Psicologia de la UAB.

El SPL atén sobretot la comunitat universitària, tant estudiants com docents i personal administratiu i de serveis (PAS), però també dóna assistència a la població dels municipis de l’entorn: Cerdanyola del Vallès, Rubí, Terrassa, Sabadell i Sant Cugat. El servei es va engegar el 2018 i conté unitats especialitzades tant de psicologia com de logopèdia. En el cas de psicologia, té sis unitats especialitzades i en molts casos són de referència a Catalunya.

Durant el 2021, el SPL ha atès un centenar de primeres visites i aproximadament el 85% són de membres del campus. D’aquestes, la majoria, un 90%, és d’estudiants de grau i la resta, de professors o personal administratiu. El servei té una primera assistència gratuïta per als membres del campus de la UAB. Les següents visites són de pagament, si bé Deus indica que el rectorat treballa per finançar aquells casos que no puguin pagar les visites. “El servei és molt recent i això encara es gestiona. La universitat està preocupada pels problemes de salut mental i el servei pot donar-hi una resposta.”

Telèfon de suport i servei psicològic a la UB

Per la seva banda, la Universitat de Barcelona (UB) ha engegat un telèfon de suport amb la intenció de mantenir-lo més enllà de la pandèmia. “Els mesos més durs de confinament han passat, però el malestar continua”, diu la vice-rectora d’estudiants, Marta Ferrer. “Han estat mesos molt durs, temps de pèrdues, de dols, d’aïllaments social i ens ha afectat a tots, però si és possible, encara més els estudiants, en una edat en què les relacions socials són molt importants. S’ha fet més palesa que mai la necessitat de fer un acompanyament”, reflexiona Marta Ferrer Garcia.

En aquest context, la UB va començar un servei psicològic a principi de curs per a donar suport emocional als membres de la comunitat educativa de la universitat que ho necessitessin. De setembre a febrer, el servei ha atès 132 persones i n’ha fet seguiment. La majoria, un 88%, són estudiants de grau i un 10%, investigadors pre-doctorals en formació.

Un col·lectiu que passa desapercebut

Els investigadors pre-doctorals en formació són un col·lectiu de les comunitats universitàries que passa sovint desapercebut, però que treballa en unes condicions molt exigents i que s’enfronta a molta incertesa professional tot i forjar un currículum especialitzat i d’alt nivell. La vice-rectora d’estudiants de la UB hi posa èmfasi com a col·lectiu afectat per daltabaixos emocionals, perquè tenen una feina molt demandant amb un sou just i viuen sota molta pressió i d’estrès. Per al servei, la UB ha contractat dos psicòlegs que fan atenció telefònica de les necessitats dels estudiants que s’hi posin en contacte. És un servei gratuït i, després d’aquesta primera atenció, fan un seguiment de la situació.

Si detecten que l’estudiant o professional requereix una intervenció de més profunditat, el deriven a la clínica psicològica, que es va crear el 2020 i que és formada per serveis que funcionen de fa temps, com ara la unitat de teràpia de conducta.

Més enllà de la pandèmia

Tot i que han nascut en pandèmia, la idea és de mantenir-los més enllà. “La pandèmia ho ha magnificat tot, però els trastorns emocionals no són nous. La població d’estudiants té més risc de patir malestar. Solen trobar-se en un entorn acadèmic molt exigent, de competitivitat, amb problemes interpersonals i incerteses sobre el futur laboral. La transició a la universitat i la fi dels estudis són moments que poden crear molta angoixa”, reflexiona la vice-rectora de la UB.