10.02.2023 - 17:45
|
Actualització: 10.02.2023 - 21:32
La Xarxa Vives d’Universitats, que aplega vint-i-dues universitats públiques i privades dels Països Catalans, calcula que entre totes reben cada any deu mil estudiants del programa Erasmus+, uns alumnes que tot sovint arriben sense saber català i tenen problemes per a seguir la docència, fer tràmits administratius i socialitzar. La Unió Europea posa a disposició dels Erasmus una plataforma d’ensenyament de llengües gratuïta per a preparar l’estada els mesos previs i reforçar-ne l’aprenentatge mentre estudien a l’estranger. La plataforma —anomenada Online Language Support (OLS)— ofereix cursos per a vint-i-quatre llengües oficials de la Unió Europea i d’altres que no ho són, com l’islandès, el macedoni, el noruec, el serbi i el turc. En canvi, no ofereix cap curs per a aprendre català.
És per això que, dijous, el secretari executiu de la Xarxa Vives, Ignasi Casadesús, compareixerà al Parlament Europeu en nom de les vint-i-dues universitats de l’àmbit català i dels governs del Principat, el País Valencià i les Illes per a reclamar a la Comissió Europea que modifiqui la licitació de la plataforma per al període 2022-2027 i hi inclogui el català. La compareixença es farà a la sessió de l’Intergrup de Minories Nacionals i Llengües que tractarà la inclusió del català, l’èuscar i el gallec a la plataforma OLS. A més de Casadesús també hi compareixeran Miren Dobaran, vice-consellera de Política Lingüística del govern basc; Valentín García, secretari general de Política Lingüística del govern gallec; i Miquel Àngel Sureda, president de la Xarxa per la Diversitat Lingüística.
La Xarxa Vives recorda que entre el 2010 i el 2014 el català, l’èuscar i el gallec sí que van formar part del sistema d’aprenentatge lingüístic de l’anterior sistema, l’Erasmus Intensive Language Courses, però que després va desaparèixer i ja no va tornar.
El 15 de setembre passat, els rectors de les universitats principatines, valencianes, illenca, navarresa, basques i gallegues van enviar una carta al Ministeri d’Universitats espanyol per a demanar l’entrada del català, l’èuscar i el gallec a l’OLS, cosa que l’estat espanyol va demanar formalment al novembre. Però a hores d’ara encara no hi ha hagut cap canvi.
Demanen no haver d’esperar fins a la següent licitació, a partir del 2027, perquè durant tots aquests anys que queden desenes de milers d’estudiants perdran l’oportunitat d’aprendre el català en igualtat de condicions que els altres estudiants Erasmus.
La Xarxa Vives denuncia que no incloure aquestes llengües és una vulneració dels compromisos adquirits amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, aprovada a Estrasburg el 1992 i que el govern espanyol va ratificar el 2001.
