18.08.2024 - 21:04
|
Actualització: 18.08.2024 - 21:41
La Universitat Catalana d’Estiu i la Fundació Josep Irla ha fet un homenatge avui a Prada a Jordi Carbonell, polític i filòleg, i gran activista per la llengua que va morir el 2016 a noranta-dos anys. El motiu ha estat el centenari del seu naixement. Nascut a Barcelona el 23 d’abril de 1924, des del 1943 va militar al Front Universitari de Catalunya, fet que li va costar interrogatoris policíacs i del Sindicat d’Estudiants Universitaris.
A començament dels anys 50 va ser lector de català a Liverpool (Anglaterra), on va posar-se en contacte amb polítics exiliats, i des del 1952 va participar en activitats politicoculturals clandestines, com ara la Declaració d’Intel·lectuals, el Comitè 11 de Setembre, la Campanya Bisbes Catalans i la Campanya Escarré, i va col·laborar amb l’Agrupació Democràtica Catalana i a Serra d’Or.
Va dirigir la Gran Enciclopèdia Catalana del 1963 al 1972, i per aquest càrrec va estar detingut durant 48 hores, en època de la dictadura franquista.
El 1964 va cofundar la Taula Rodona Política –sorgida de la Caputxinada antifranquista– i el 1970 va coorganitzar l’Associació d’Intel·lectuals de Montserrat –arran del Procés de Burgos–, a més de col·laborar aquell mateix any en la Declaració de Montserrat, tant en la redacció com en la distribució a l’estranger.
Amb l’arribada de la transició, el 1978 va ser inclòs en la candidatura de l’Entesa Catalana (ERC-PSC-PSUC) per al senat espanyol, però hi va renunciar perquè els grups independentistes en van ser exclosos, i finalment no va intervenir en la transició excepte per fer campanya contra la constitució del 1978.
L’any següent, va cofundar Nacionalistes d’Esquerra i en va encapçalar la llista per Barcelona en les primeres eleccions catalanes de la democràcia.
Quan es van reorganitzar com a Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra, va ser-ne el president honorari; i quan van fracassar en l’intent de coalició amb ERC, van fer coalició electoral amb el PSUC i independents (Iniciativa per Catalunya), tot i que ell no va acceptar l’intent de creació d’IC com a partit.
El 1991, va donar suport a ERC al costat de Tísner i més persones procedents de Nacionalistes d’Esquerra, i va néixer un reagrupament de Nacionalistes d’Esquerra, encapçalat pel mateix Tísner.
Carbonell va ser des del 1992 militant d’ERC, que el 1993 el va elegir membre del Consell Nacional, amb el nombre de vots més alt del congrés del partit d’aquell any; i va renunciar a presentar-se al congrés de Manlleu (1995); però l’any següent el van elegir president del partit.
