La unitat estratègica de l’independentisme és així de fàcil

GRACIAS por sus editoriales , la de ayer y hoy nos elevan el espíritu , IR DE LA LEY A LEY … es el lugar donde TODOS NOS PODEMOS ENCONTRAR PARA IR JUNTOS

Es necesario recordar el art 95-96 de la constitución que establece como DERECHO INTERNO ESPAÑOL los tratados internacionales firmados por España Y ESOS TRATADOS SON:

– el Pacto internacional de derechos civiles y politicos de la ONU de 1966 ,ART 1

– el apartado 8 del tratado de Helsinki DE 1975 http://hrlibrary.umn.edu/osce/basics/finact75.htm QUE DESPUÉS SE APLICO A LA SENTENCIA DE KOSOVO y que fué firmado por España por Arias Salgado …

¿ES ES LA BASE PARA IR DE ACUERDO TODOS JUNTOS PARA IMPLEMENTAR LA REPUBLICA QUE ES LO QUE SE PIDE EN LA CALLE Y EN ESA EDITORIAL ????

Bé està si és símptoma d’alguna cosa major.
Mentretant, una vegada passat aquest maleït any de dol pel que vam tenir a la punta dels dits i se’ns va escapar, per què no comencem a planificar?
Suposem que el descrèdit financer i polític espanyol augmenta, si això pot ser, fins al punt en que alguns estats actuals, per interessos diversos, ja els va bé la implosió del Reino, i accedeixen a afavorir la sobirania catalana. Que la inspiració m’agafi treballant, que va dir l’artista. Bé, doncs que les bones noves ens agafin preparats.
I si comencem a planificar i organitzar com volem la república?
A part de que és una manera d’involucrar poc a poc gent compromesa però no sobiranista, a part de que serveix perquè la profecia s’autocompleixi, a part d’això, és una tasca que no podem deixar només en mans dels polítics. És la oportunitat que tenim per dissenyar millor el futur de la propera generació.
Ens haurem de fer unes preguntes pràctiques, senzilles, punyents i polèmiques? Ja aniran sortin les respostes.
Si els primers a reconèixer-nos són Rússia i Israel, què fem? Escrúpols o realpolitik.
Si els xinesos ens pavimenten la tresoreria, a canvi de cedir-los infraestructures, què fem?
Si els partits polítics no es posen d’acord per una nova llei electoral, què fem?
Si són capaços d’apropiar-se de l’excepció informàtica d’utilitat pública per tenir les nostres dades i enviar-nos publicitat que no es deix a d’altres institucions/empreses, què fem?
Si els partits polítics continuen tenint l’exclusivitat de la representació, copant poder legislatiu i executiu, blindant el poder judicial, gestionan el poder de la CCRT, què fem?
Si tenen la temptació de “alguna cosa per al poble, però sense el poble”, i que la nostra participació sigui cada quatre anys, només per a votar, què fem?
Volem replicar el pitjor dels veïns mesetaris?
Volem insistir en el desacreditat liberalisme parlamentari, sense provar d’incorporar-hi noves -i si convé, disruptives- aportacions?
Volem provar el pantanós sistema assembleari amb el risc empíric del domini del més cridaner, però no el més solvent?
No volem fer res, i esperar?

Alguna cosa s’està entenen a la “Villa i Corte”.
No em feu dir el nom, ( no el vaig memoritzar perquè tinc estrés onformatiu) però era algú del món universitari espanyol comentan sorprés a la Sexta que havien canviat les tornes: Ara els pràctics (els qui votaven els presupistos) eren els bascos. Als catalans ja no els hi importava la pela, ara eren els dels ideals. (Potser no eren les paraules exactes, però la cosa anava per aqui)
Jaxels ha costat de veure. No serà que els de la pela són ells??

Caldria qeu fessin molt més aquests partits. L’única possibilitat que tenim és que els nostres partits partits (compresa la CUP) es moguin sempre com un sol home amb jugades que afavoreixen la indpendència i creïn enormes problemes al règim. La brúixola de l’acció de tots hauria de ser exclusivament la conveniència (sí, conveniència) per a la causa independentista, que vol dir instaurar efectivament la república i expulsar de Catalunya l’Estat espanyol. Els partits, però, no ho faran, perquè els corca el partidisme. Aniran parlant de república, però n’allargaran el temps d’implantació fins a les calendes gregues. Tant de bo que vagi equivocat!

…”cal unitat estratègica i que, com a mínim, ERC i la Crida –i si pot ser la CUP també”. La frase amb aquest final té tela. No comento. Però certament és una unitat (sense la CUP és clar, que no s’enfadessin pas, ells ja tenen la seva unitat) de mínims gens menyspreable i que ha desmuntat la maniobra que Sánchez només es podia permetre: la ficció d’un diàleg per obtenir el seu vot als pressupostos que li allargava la vida…

Ens toca anar fent camí, tot caminant, com deia Machado, atès que d’estratègia no en tenim ni la cara d’una, com diem a Girona. Som-hi.

El pànic del Sánchez i la seva quadrilla ha quedat evidenciat amb la darrera pirueta que ens ha ofert. La manifestació nazi que li preparen tant la ultra dreta com els coneguts membres tòxics del seu propi partit, és el que l’ha fet fer aquesta retirada esperpèntica amb l’objectiu de buidar de contingut la turbamulta preparada pels seus antics aliats “centcinquantacinquistes”, creient que si no tenien motiu, deixarien de fer-la… Pobre il·lús. És possible que encara cregui que el remat necessita algun motiu polític per mobilitzar-se? El seu únic motiu és la prebenda, la corruptela, el que els “jefes” potser els vegin i els puguin situar a dit en algun lloc de la purulenta administració, i això no canvia per raons polítiques, tros de burro. La “manifatxa” la tindràs igualment i a Europa, al mateix temps que tu i el burro féu campanyes propagandístiques com si fossi-ho demòcrates, veuen amb estupor com els teus rebutgen la continuació d’un intent de diàleg que -com sempre-, també era una trampa. Tu, com tots els presidentets que hi ha hagut a Espanya i els que vindran mai sereu líders, perquè mai heu governat, només heu imposat i espoliat, perquè l’oligarquia casposa i el seu rei (que fa dos dies el rebutjàveu i ara el torneu a estimar perquè ja us va bé), us hi obliga per acumular més i més riquesa, i això no t’ho compra mai ningú decent.
Sánchez, ets més covard del que ens pensàvem, però em sembla que la teva trista actuació està arribant a un final patètic.

No hi pot haver unitat estratègica si no hi ha la mateixa lectura de la realitat. Pere Aragonés va dir que no s’aixecaria de la taula, que mai s’aixecaria de la taula per negociar. Home, doncs anem molt malament. Si estàs sol a la taula, esperant qui t’ha dit de forma reiterada, com va dir Carmen Calvo –más de cien veces- que és impossible, mai dels mais, que el govern accepti un referèndum d’autodeterminació, doncs perds el temps i enganyes al país. A les portes d’una gran manifestació espanyolista a Madrid que serà una hòstia tremenda als morros dels catalans que esperen asseguts a la taula. Perquè, desenganyem-nos si us plau, no hi ha, en aquest moment històric, cap moviment mínimament significatiu a les espanyes que contrapesi aquesta febre de “la unidad de destino”. La veritat la sabem tots, els polítics i els que han anat tossuts i solidaris a les presons, els que van a totes les manifestacions i també els que no es mouen de casa. És com l’himne del Barça : tot el país és un clam, tan se val d’on venim, si del sud o del nord, ara estem d’acord una bandera ens acompanya, tenim un nom, el sap tothom i tothom sap què hem de fer, desobediència i unilateralitat. TOTS.

Jo també pensava amb la frase i la CUP. Ara per ara, nomès confio amb nosaltres, la gent del carrer, els que tením el vot. No voldria alegrar-me patológicament d’aquesta unitat, doncs queda temps perque algú destrossi aquesta unitat. I jo ja m’entenc..
Vull concentrar-me amb la moguda internacional per si, des d’aquí, podem ajudar. De l’estat repressor, encara podem veure com es van enfangant més i més fins el punt de que hi hagi una intervenció estrangera per aconseguir fer un referéndum o directament, posar en marxa el nostre país. No crec que tothom sigui tan cec i no veure aquesta podridor, aquest tuf, aquesta cosa tan putrefacte que és españa amb aquest morca assentat i quiet damunt la merda.

La UNITAT de l’independentisme és un clam del poble català.

Aquest ha de ser l’únic objectiu, i més encara ara que amb la manca de decisió d’uns i els pals a les rodes d’altres (ja ens entenem) vàrem malmetre el moment de més força de Catalunya i de màxima debilitat d’espanya.
Si, perquè ara hi ha una ultradreta directament franquista que s’ha fet totalment descarada, i que per pur naZionalisme espanyol unitarista de PP-PSOE-C’S, està sent acaronada com si fos un partit democràtic. Tots sabem que és el tipus de partit com les SA de Hitler, que aprofitant la democràcia van assolir el poder i van suprimir la democràcia.

Ara, amb la manipulació mental, per les TVs, rafios i premsa espanyolistes rancis fins a extrems terrorífics, de l’espanyolet mitjà, el de la teleescombreria i que només sap dir i pensar “espanyol espanyol espanyol”, ho tenim molt, moltíssim més difícil. És el resultat d’haver cedit, per porugueria o per motius més egoistes, l’espai i la iniciativa a espanya. Després del 10-O o el 27-O, van ser claus les reculades del president del Parlament Roger Torrent del 31-G i Juny 2018.

Cal al front dels partits gent compromesa amb la UNITAT d’acció i honesta, prou de la cantarella s’eixamplar la base, no cal, ja hi és.

Per mi Pere Aragonès em mereix més confiança a ERC en aquest sentit que no pas cap dels Junqueras, Roger Torrent, Tardà, Rufian,…..

I si comencem a planificar i organitzar com volem la república? Aquesta és una de les preguntes que fa Jaume Vall. Jo m’hi sumo!

I estaria bé que des de el govern també comencessin a organitzar la REPÚBLICA. D’entrada desfent tota l’enganyifa monàrquica i sobre tot dirigir-la al poble mitjançant campanyes que les organitzacions socials, totes i no només ANC i OC, portin al carrer. La República no només ha de ser anti-represiva també a de ser SOCIAL…IGUALTAT-SOLIDARITAT-LLIBERTAT

Perdoneu, perdoneu, ja sé que aquest comentari no té gaire res a veure amb l’editorial (que dit sigui de passada, crec que fa dies que tendencialment torna cap aquell optimisme terapèutic-pal·liatiu de poc després de l’infaust octubre’17 … “la cabra tira al monte”), però és que no m’ho puc guardar per a mi! Quan ho he llegit he fet un bot de la cadira i m’he fregat els ulls: https://www.elnacional.cat/ca/politica/russia-israel-interes-independencia-catalunya-milian-mestre_353016_102.html
Fa quatre dies (literal) vaig escriure un comentari a aquest editorial: https://www.vilaweb.cat/noticies/venecuela-sanchez-mocio-censura-trump/ ,
en el qual em feia ressò de diversos altres articles periodístics que esmentaven la geopolítica (suposo que arrel de l’episodi de Veneçuela, que ens enganxa a la majoria sense poder esbrinar qui son “els bons i els dolents”); deia a més, que l’article d’aquell mateix dia d’en Julià de Jòdar a Vilaweb, em feia recordar les anteriors paraules d’un altre personatge tan ideològicament oposat com el Martí Anglada, criticant que s’hagués posat tots els ous al mateix cistell (la UE). I ara avui em trobo amb això!. Desitjo que sigui cert, no ho puc evitar. Fa pocs dies, Puigdemont deia que després del judici tot-hom hauria d’explicar el que hagués d’explicar (se suposa que fent referencia als hologrames); i jo espero que ell expliqui si entre l’1 i el 10 d’octubre, mai hi va haver cap garantia de reconeixement de cap país, i si n’hi va haver en algun moment i es va perdre, per què!? Em ressonen a la closca (millor dit, em brillen encara a la retina d’haver-les llegit, no escoltat) unes paraules del propi Puigdemont fa uns mesos, que venien a dir més o menys: “suport de les opinions públiques europees en tenim cada cop més, ara bé, dels estats, cap ni un, ras i curt”; unes paraules que jo vaig interpretar com el reflex d’un gran desengany anterior. No posem tots els ous al mateix cistell, please, i no ho diu cap comunista, ho diu el Martí Anglada!

1. LA UNITAT D’ACCIÓ. Aquests dies n’ hem estat capaços. La Unitat d’acció indispensable en la fita de País . La unitat no pot tenir fissures i ha d’ esdevenir la primera premissa, sense escletxes ni vacil·lacions. No cal confondre-la amb els “models de societat” , que han de ser forçosament i volgudament diversos, per a abraçar models diferenciats.

2. LA UNITAT DE FULL DE RUTA. És indispensable si volem arribar a la República catalana. Teníem,el full de ruta, és cert. Però potser no albiràvem què trobaríem en el desenllaç, . Un desenllaç que vam ser incapaços de dissenyar…perquè hi havien elements inimaginables a l’ entorn, i un dels més importants era la reacció brutal de l’ estat español. Trobarem bardisses pel camí, de ben segur. Saber com esbrossar-les serà indispensable. I, preveure el desenllaç. Tenir-lo ben travat. No deixar ni un tram vulnerable.

Per a fer possible aquest programa cal oblidar disputes estèrils que només ens porten a la incapacitat de seguir endavant en la necessària harmonia , essencial per a poder caminar.

Sr. Partal recorda que fa dos dies ens deia que “alguna cosa es mou” a cal Sanchez?. Dons ja veu el que li ha durat. El mateix passa amb la famosissima unitat, que ara ja només és estratègica. I de moment només darrera un faristol en que un diu el mateix que l’una. Veurem que passa dimarts, ho te clar que seguiran units?. De moment, per mi, com diu el Salvador Aregall la unitat passa per l’acció i aquesta per la desobediencia. Vista la nula capacitat i valentia del Sanchez esperar a negociar res és perdre el temps.