Unionisme intel·ligent

Que Espanya faci segles que ens mana no és qüestió de força i prou. Davant nostre, no hi tenim únicament tancs. També hi tenim ‘think tanks’. Encara que no ho sembli, l‘estat de tant en tant fa jugar bé les seves cartes. És bo de reconèixer la vàlua del rival. A banda la violència, també fa servir la intel·ligència. Aquesta setmana l‘unionisme ha ensenyat les millors cartes. Les cartes, per mi, més perilloses, que són dues i flamants: Pedro Sánchez i Ada Colau. Aquest, per mi, és l‘espanyolisme més intel·ligent, i perillós, en aquest moment.

Amb la visita a Barcelona Pedro Sánchez intenta, no sense una part d‘èxit, netejar la fosca, bruta i negra cara de repressor que té el PSOE. Torna al paper de policia bo, molt més intel·ligent, pràctic i efectiu que no el de policia dolent. Un PSOE de formes educades, i de fons jacobí, sempre serà més efectiu que no pas un PSOE jacobí de fons i forma. Sánchez va marxar de Barcelona sense concretar res, i molta eduació.

Quant a Ada Colau, continua remant en favor de la unitat d‘Espanya d’una manera intel·ligent: aconsegueix que Barcelona sigui capital espanyola (científica i cultural), qüestiona un dels grans envits de l‘independentisme, la figura del relator, que, si no apareix, és la manera d‘aconseguir que l‘àrbitre continuï essent del Reial Madrid, i finalment segueix la seva política convergent de peix al cove i obté petites inversions. Colau va elogiar Sánchez, a qui va agrair el canvi de model i la nova etapa de diàleg, el mateix dia que el PSOE se n’anava de Barcelona sense fer cap anunci sobre com resoldre els lloguers. Espanya, sí. Lloguers, ja ho veurem.

‘Bonus track’: Llegiu Eduard Voltas en un recomanadíssim article sobre la votació, al Parlament de Catalunya, relativa a l’esperada llei de l’habitatge amb els vots favorables de comuns i independentistes (Junts, ERC, CUP) , alhora que els unionistes hi votaven contra (Pp,Cs) o s‘abstenien (PSC). Una de les mostres d‘intel·ligència és la capacitat d‘evitar debats incòmodes (el PSOE i els lloguers) i insistir en debats oportuns (el PSOE i el diàleg).

Una altra mostra d‘intel·ligència unionista és veure les limitacions i la fortalesa del rival. L‘unionista Jordi Casas, ex-delegat de la Generalitat de Catalunya, home Duran ‘pota negra’, autonomista partidari de la unitat d‘Espanya, i de l‘autonomia catalana, va fer un discurs dimarts a Barcelona en què lamentava que l‘autonomisme no tingués projecte a Catalunya, ni tampoc candidat. I que els independentistes, per malament que ho fessin, podrien superar el 50% en unes eleccions futures.

La mateixa diagnosi fa Carles Castro, analista electoral de La Vanguardia: a l‘autonomisme català, li falta un candidat. I si no s’espavila, els independentistes, per malament que ho facin, podrien superar el 50% del vot en unes eleccions futures. Els unionistes intel·ligents proven de cercar un bon candidat. O candidata.

Si l‘unionisme fos honest, acceptaria que amb la intel·ligència no en té prou. Que Espanya faci segles que ens mana no és qüestió de ‘think tanks’ i prou. També de tancs. La intel·ligència unionista hi és, i els homes armats també. L’independentisme ha de guanyar els uns, i els altres.