04.06.2021 - 21:50
L’espanyolisme granític ha adoptat mil i una formes aquests darrers anys per intentar de combatre l’independentisme i, de retruc, qualsevol cara amable del règim del 78. Més enllà de les irrupcions de Vox i Ciutadans –ara en plena retirada– en la política estatal també han aparegut grupuscles, satèl·lits i sigles amb un denominador comú: la bandera espanyola i la unitat d’Espanya.
Però una sopa de lletres no és mai prou espessa, sempre hi ha un plat per a algú més. El passat febrer, es va presentar a Madrid una plataforma –autodenominada cívica– amb el nom d’Unión 78, en referència a l’any que es va aprovar la constitució espanyola.
“Som constitucionalistes actius, és a dir, aspirem a la transformació positiva d’Espanya mitjançant l’aplicació responsable de la legalitat. I som incloents, com ho és la constitució mateixa, en la qual hi ha lloc per a tots els demòcrates que respectin les seves normes, sigui quin sigui el seu credo ideològic”, diu el manifest fundacional.
Aquell dia, com a fundadors, van donar la cara Fernando Savater, Rosa Díez i María San Gil, tres clàssics de la vella guàrdia espanyolista. En la conferència de premsa van assegurar que Unión 78 volia ser la versió d’àmbit estatal de Basta Ya, la plataforma que va aprofitar les víctimes d’ETA per fer política, sobretot contra el sobiranisme basc.
Així mateix, van acusar el president espanyol, Pedro Sánchez, de voler esbocinar Espanya i l’ordre constitucional de la mà de Podem i els partits independentistes. “A poc a poc, l’estat es va convertint en un trencaclosques territorial i va perdent el seu sentit […] i és perillós, perquè es pot dissoldre”, va reblar Savater.
La segona fotografia de Colón
Després de la presentació, Unión 78 va entrar en una letargia de tres mesos, fins que a final de maig va anunciar que convocava una manifestació a la plaça de Colón de Madrid el 13 de juny vinent (el dia que Josep Bonaparte va abandonar Espanya). El motiu? Els possibles indults que el govern pot concedir als presos polítics.
En aquest sentit, Savater, Díez i San Gil van qualificar la mesura d’extorsió a l’estat i van assegurar que l’indult s’atorgava com a bescanvi perquè el PSOE i Unides Podem mantinguessin la majoria al congrés. Per això, van fer una crida als ciutadans a “sortir al carrer a manifestar el seu rebuig a la deriva política antidemocràtica imposada per aquells que tenen l’obligació de defensar la constitució i la unió de la nació espanyola”.
Unión 78, amb l’ajuda de la premsa espanyola, es va vestir de moviment ciutadà –tenen una pàgina web precària i fins fa dues setmanes no tenien xarxes socials– que clamava contra el govern de Pedro Sánchez i l’independentisme. Ara bé, la veritat és que la majoria dels seus membres són militants dels partits de dreta i més enllà o bé persones ben connectades amb aquests partits.
La intenció final és clara: fer una segona fotografia de Colón. PP, Vox i Ciutadans van tardar molt poc a respondre afirmativament a la crida.
De quin peu calça Unión 78?
Unión 78 es defineix com “una plataforma d’activisme polític no institucional”, sense cap altra etiqueta que la defensa de la unitat d’Espanya i la seva constitució. Asseguren també que no tenen estructura ni jerarquia, i a la pàgina web no s’ofereix cap detall de transparència sobre el seu finançament.
Els fundadors són sis: Rosa Díez, ex-diputada del PSOE i UPyD; Fernando Savater, filòsof i militant de Ciutadans; María San Gil, ex-dirigent de l’ala dura del PP Basc; Jesús Cuadrado Bausela, ex-diputat del PSOE i ara militant de Ciutadans; David Mejía, columnista d’El Español i professor universitari; i Iñigo Fernández de Araoz, enginyer i impulsor de la protesta “Pel futur d’Espanya unida”, contra la investidura de Pedro Sánchez el gener del 2020.
Altres cares visibles són: Paco Vázquez, ex-diputat del PSOE; José Luis Garci, director de cinema; Albert Boadella, director de teatre i activista espanyolista; Carlos Urquijo, ex-diputat del PP Basc; Félix Ovejero, articulista d’El Mundo i fundador de Ciutadans; Félix de Azúa, escriptor i fundador de Ciutadans; Elvira Roca, autor d’Imperiofobia y leyenda negra: Roma, Rusia, Estados Unidos y el Imperio español; Carlos Martínez Gorriarán, ex-diputat d’UPyD; Miriam Tey, ex-vice-presidenta de Societat Civil Catalana (SCC); Carlos Herrera, periodista i presentador d’Onda Cero; Andrés Herzog, ex-diputat d’UPyD; lñigo Gómez-Pineda, president de la fundació espanyolista Villacisneros; Guillermo de la Dehesa, ex-alt càrrec del govern de Felipe González; Juan Luis Fabo, ex-diputat d’UPyD a Madrid; Mikel Azurmendi, fundador de Basta Ya; Gorka Maneiro, ex-portaveu d’UPyD; Antonio Robles, ex-diputat de Ciutadans; Alexandra López-Liz, ex-vice-presidenta de SCC; Ernesto Saez de Buruaga, ex-director dels serveis informatius de TVE; Angel Expósito, presentador de la Cope i ex-director de l’ABC; i Javier González Ferrari, ex-director general de RTVE.
