12.03.2016 - 22:00
|
Actualització: 13.03.2016 - 09:52
Tot i que ho he intentat, no me’n surto. No m’agrado. I al final he desistit, perquè a mi em costa molt posicionar-me en contra de la revolució tecnològica que ens cau a sobre. Ludita no, gràcies. Benvinguts siguin, els robots, i tota la feina per a ells. Passa que, com molts, la revolució de l’automatització em fa un punt de vertigen, sobretot per l’atur massiu que pot comportar. Robots robant la feina dels humans. Una transició que no serà fàcil. I que frenem d’entrada. Aquesta és la idea de Paul Mason, periodista, economista, i músic a la vegada, del Canal 4 anglès. Un home que sempre m’ha agradat de seguir. Sobre societats que hauran superat la feina escrivia Mason a The Guardian: ‘La revolució de l’automatització és possible, però no arribarà sense un canvi radical de les convencions socials que envolten el món del treball. L’autèntica distòpia és que, tement la desocupació massiva i la falta de rumb psicològic que podria comportar, aturem la tercera revolució industrial. I acabem creant milions de llocs de treball poc qualificats que no necessiten per a res. Per a alliberar com cal la revolució de l’automatització probablement ens cal una combinació de renda bàsica universal, pagada amb els impostos, i una agressiva reducció de la jornada de treball. En general, el nord d’Europa va per davant de la resta: Suècia va escurçar la jornada laboral a sis hores, mentre que Finlàndia està experimentant amb la idea d’una renda garantida mínima per al ciutadà
La solució és deslligar el sou de la feina’.
Els robots, els robots. Heu pensat mai en l”atur tecnològic’, on les màquines prenen tots els llocs de feina als humans? Aquesta és la pregunta que van fer al científic Stephen Hawkings, fa uns mesos, al fòrum d’Internet Reddit. La seva resposta va ser aquesta: ‘Si les màquines produeixen totes les coses que necessitem, el resultat dependrà de com es distribueixen aquestes coses. Tothom pot gaudir d’una vida d’oci i de luxe, si la riquesa produïda per màquina és compartida, però si els propietaris de les màquines aconsegueixen fer lobby amb èxit contra la redistribució de la riquesa, aleshores la majoria de la gent pot acabar miserablement pobre. Fins ara, la tendència sembla ser la segona, amb una tecnologia que ens porta cada vegada més cap a un món desigual’.
Ahir Josep Maria Álvarez va ser escollit secretari general de la UGT espanyola. Molta sort en la tasca que té per davant. Com tota la resta, però especialment els sindicats del segle XXO, hauran d’ajudar que les màquines ens facin tota la feina als humans. I que tots pleguem de treballar d’una vegada. I que arribem a l’oci ple de luxe. I que els sindicats, i les patronals, deixin de tenir sentit. Hi ajudaran a la desaparició del treball? I poder viure, per fi, sense haver de treballar. L’oci ple de luxe. I somriure i citar, des dels despatxos, enlloc de Karl Marx, i el seu dret al treball, el seu cunyat, Paul Lafargue i el seu dret a la peresa.
No serà fàcil.
