16.04.2019 - 17:07
La Unió de Llauradors i Ramaders i l’Associació Valenciana de Consumidors (AVACU) han presentat avui els resultats d’un informe, en el qual detallen que ‘de les 305 matèries actives’ – components d’un plaguicida – analitzades, seixanta-dos d’elles ‘estan autoritzades a Sud-àfrica mentre que en la UE no ho estan’.
L’estudi fa una comparativa de la normativa europea i sud-africana sobre els productes que la citricultura sud-africana pot utilitzar i que en la UE estan prohibits, ha explicat el secretari general de La Unió, Carles Peris. ‘En cap cas s’han realitzat analítiques de les produccions importades, sent açò una funció de les diferents administracions’, ha apuntat.
‘La pregunta que ens hem de fer és com és possible des que la Comissió Europea s’estiga permetent que aquests productes i matèries actives, es puguen usar en altres agricultures i que damunt tinguen un límit màxim de residu i al mateix temps puguen introduir-los en els mercats europeus. Per tant cal ser molt seriosos i exigir-los als mercats europeus i a la Comissió, que han de ser més estrictes en aquesta forma de legislar i produïsquen en les mateixes condicions’, ha denunciat Peris.
Per la seva banda, el president d’AVACU, Fernando Moner, ha assegurat que ‘no es tracta de dir que estem consumint productes amb eixe tipus de matèries sinó que cal estar vigilants per a evitar que això ocórrega. Per descomptat a nosaltres ens preocupa perquè estem parlant d’un problema de salut pública i de seguretat alimentària per als consumidors’.
Segons detallen en l’informe, de les seixanta-dos matèries actives no autoritzades en l’àmbit comunitari, l’OMS cataloga ’13 com a extremadament o altament perilloses, trenta moderadament perilloses i tretze lleugerament perilloses’.
Al mateix temps, l’informe avisa que sis d’aquestes matèries actives ‘tenen un risc cancerigen probable’ i d’una altra d’elles ‘no es posseeixen els estudis suficients per a determinar o descartar el risc cancerigen’, dotze tenen un ‘efecte segur o probable sobre la reproducció humana’ i dotze produeixen ‘amb total seguretat efectes neurotòxics’.
La Unió demana, entre altres mesures, la prohibició de la importació de cítrics de tercers països que tinguin autoritzat l’ocupació de matèries actives, l’ús de les quals estigui prohibit a la UE; l’eliminació de nivells màxims de pesticides no autoritzats, la implementació d’analítiques en l’entrada de cítrics en territori de la UE o prohibir l’entrada de cítrics de zones amb plagues i malalties.
Peris ha confirmat el seu desig d’analitzar altres països com el Marroc, Tunísia o Egipte, que ‘estan introduint aforaments excessius en el mercat europeu per a intentar que s’establisquen controls més estrictes’. ‘Demanem que s’unifiquen els criteris en tots ports europeus, hi haja un cos d’inspectors independent i anaren ells, els que controlaren els productes. Nosaltres estem a favor que eixos controls es facen en el camp o fins i tot abans que isquen els contingents’, ha apuntat.
En aquesta mateixa línia ha assenyalat Moner que s’ha de treballar en un ‘major control per part de la UE’. ‘En les xarxes d’alerta de la pàgina web de seguretat alimentària veureu que el 75% dels productes que es retiren, procedeixen de països on el control de la seguretat deixa molt a desitjar, tant en productes industrials com a alimentaris. Açò és perquè algunes portes d’entrada de la UE són més laxes’.
Per a això, des d’AVACU faran campanyes per a ‘intentar promoure’ el consum del local per part del consumidor, ha explicat Moner. ‘Podem minimitzar riscos comprant en aquells llocs on sabem que l’origen no té riscos i els productes d’aquesta comunitat tenen uns controls molt exigents’, ha agregat.
