03.03.2023 - 21:40
|
Actualització: 03.03.2023 - 21:41
El compte enrere per a les eleccions a les Corts Valencianes i al Parlament de les Illes Balears avança inexorablement. Tot just manca un mes per a la dissolució de les cambres i menys de tres mesos pel dia de les votacions. Tres mesos per a veure si la fotografia d’enguany s’assembla gaire a la que va sortir de les urnes el 2019 i el 2015 o hi ha un canvi de tendència que permetrà l’entrada de l’extrema dreta a les institucions. En aquest sentit, els resultats d’Unides Podem, l’estat de forma amb què arriba a les eleccions, pot ser fonamental per a la reedició dels pactes de progrés.
A tan poques setmanes per a les eleccions, tots dos governs malden ara per vendre el resultat d’aquesta legislatura de la millor manera possible, i els partits que els integren miren de traure el cap, de diferenciar-se els uns dels altres i de destriar quina ha estat la seua aportació al govern de pacte.
Dos governs i molts punts en comú
Tant el País Valencià com les Illes tenen en comú que qui encapçala el govern tripartit és un president o presidenta del Partit Socialista, que una segona pota és un partit nacionalista, Més per Mallorca o Compromís, i que una tercera pota és Unides Podem. I encara tenen un altre tret comú: en la legislatura del 2015 al 2019, Unides Podem donava suport als governs de les Illes i del País Valencià, però no en formaven part. Els seus vots van ser necessaris a la investidura i per a assolir les majories parlamentàries, però no van experimentar el desgast de governar. En canvi, a la legislatura que ara s’acaba, sí que gestionen conselleries i ostenten vice-presidències. Poden vendre èxits i els poden atribuir fracassos o mancances.
Tenen també en comú, les Illes i el País Valencià, que els dos anys més durs de la pandèmia han propiciat un presidencialisme exacerbat i les figures de Francina Armengol i de Ximo Puig han estat omnipresents i pràcticament ubiqües. Aquest hiperlideratge ha eclipsat l’acció de govern dels consellers que no són del Partit Socialista i que ara, quan han de retre comptes davant la ciutadania, tenen més dificultats per a explicar-los la gestió i capitalitzar-la en forma de vots. És aquella figura coneguda com l’abraçada de l’ós, que ofega els seus amics més menuts.
Diferències de pes
Amb tot, hi ha una característica fonamental que diferencia tots dos territoris i que enguany pot ser decisiva. A les Illes, Unides Podem, amb vuit diputats, és el soci fort dels socialistes, i és qui aquesta legislatura ha ostentat la vice-presidència, mentre que al País Valencià el soci més fort del PSPV és Compromís, que el 2019 va obtenir disset diputats, mentre que Unides Podem en va obtenir sis.
A les Illes, Esquerra Unida i Podem ja van signar l’acord que els permetrà de repetir la candidatura amb garanties. Hi haurà un canvi a la capçalera de la llista perquè el jutge Juan Pedro Yllanes, ara vice-president, ha decidit de no tornar a presentar-se. Antònia Jover, diplomada en empresarials i coordinadora de Podem i ara diputada al congrés espanyol, serà la candidata a la presidència del GOIB. Jover està disposada a renovar el pacte de govern perquè diu que és la manera que les Illes avancen i desapareix la corrupció del PP.
Fins ara no s’ha publicat cap sondatge pre-electoral en què es qüestione la presència d’Unides Podem al Parlament de les Illes Balears. Amb tot, sí que posen en dubte que la suma dels diputats del PSIB, Unides Podem, Més per Mallorca i Més per Menorca siga trenta o més. En aquest cas, la reedició del pacte seria en mans del PI, Proposta per les Illes, que hauria d’optar entre donar una tercera oportunitat a Francina Armengol o ajudar a investir Marga Prohens, que també necessitaria el suport de Vox per a assolir una majoria que retornaria la dreta i l’extrema dreta al Consolat de Mar.
Negociacions obertes
Al País Valencià, les negociacions entre Esquerra Unida i Podem per anar en una sola candidatura a les Corts encara no s’ha tancat, ans al contrari, són en un punt molt delicat. No hi ha acord ni en el nom que tindria l’UTE, ni en com s’elaboraran les llistes, a banda d’unes altres condicions que Podem vol imposar. La dirigent d’Esquerra Unida i consellera, Rosa Pérez Garijo, ha enviat una carta a la militància en què exposa aquestes dificultats, encara que espera que els dies vinents es trobe el desllorigador del pacte.
Héctor Illueca, actual vice-president segon del Consell, serà el cap de llista a les Corts i, si s’arriba a aquest acord amb el partit de Rosa Pérez Garijo, es veurà com se situen dins la llista els membres d’una formació i de l’altra.
Crisis internes
Tant Podem com Esquerra Unida del País Valencià arriben a les eleccions amb unes quantes ferides que miren de cauteritzar a marxes forçades. La més profunda va ser la neteja que va mamprendre la coordinadora, Pilar Lima, el mes de setembre del 2021 que va acabar amb la partença de qui era el vice-president, Rubén Martínez Dalmau, i la defenestració de tots aquells dirigents que no eren de la seua corda. Ara Lima serà la candidata de Podem a l’Ajuntament de València, i Illueca el tercer candidat d’ençà del 2015.
Quant a Esquerra Unida del País Valencià, la consellera Pérez Garijo continua essent-ne la dirigent, però fa poc més d’un mes va haver de suportar la dimissió en bloc, i per correu electrònic, de cinc càrrecs de l’executiva. Una marxa que arribava pocs dies després d’una executiva que havia transcorregut de manera normal, segons fonts del partit. Són càrrecs que tenen un cert pes, com ara la diputada Estefania Blanes i els responsables de diferents àrees dins el partit.
La barrera del cinc per cent
Contràriament a allò que passa a les Illes, hi ha alguns sondatges que pronostiquen que Unides Podem, en cas que arriben a un acord, no sobrepassarà el límit del cinc per cent de vots de mitjana. Això la deixaria fora de les Corts. I això faria pràcticament inviable la reedició del tercer Botànic.
Si Esquerra Unida del País Valencià i Podem concorren per separat, la meta del cinc per cent encara és més lluny per l’efecte negatiu que la dispersió del vot fa sobre els partits menuts.
I ací és on plana un fantasma recurrent cada volta que hi ha una cita amb les urnes, però que cap partit no s’ha decidit a fer mai: la reforma de la llei electoral per a rebaixar el llindar que dóna accés a les Corts. Aquest és un dels punts del segon Pacte del Botànic que no s’ha complert. Aquestes darreres setmanes hi ha qui pressiona a les Corts perquè, en aquest ple llarguíssim que es fa i que recull totes les lleis que restaven pendents, s’hi incorpore aquesta rebaixa. Els més interessats són Unides Podem i Ciutadans.
No hi ha cap sondatge dels que s’han publicat fins ara que diga que el partit espanyolista té cap opció d’entrar a les Corts Valencianes. El 2019, amb Toni Cantó al capdavant, va obtenir divuit diputats, un més que Compromís. Ara en manté tretze per la descomposició accelerada que la refundació no ha pogut evitar. En la legislatura passada, Ciutadans va tenir l’oportunitat de votar una proposició de llei per a aconseguir de canviar la norma, però les seues perspectives electorals eren tan formidables que s’hi van negar.
Unides Podem sempre ha mantingut la necessitat de rebaixar el llistó electoral. També Compromís considera una anomalia democràtica que centenars de milers de votants d’opcions menudes es queden sense representació a les Corts per mor d’una pensada per a defensar el bipartidisme PP-PSOE, que la realitat ha escombrat.
