12.04.2023 - 21:40
|
Actualització: 13.04.2023 - 21:43
De les tres potes del segon govern del Botànic, la que ara per ara té menys estabilitat i fa trontollar la taula sencera és la d’Unides Podem. Els sondatges són incerts. Cap, tret de l’encarregat per la coalició mateixa, no gosa d’assegurar que salven sense problemes el llindar electoral del 5%. Però no n’hi ha cap que afirme el contrari, tampoc. Per tant, la incertesa s’ha instal·lat en els despatxos dels analistes d’Unides Podem i de la resta de partits que fan anar les variables amunt i avall.
I és per això que qualsevol moviment que fan és observat amb curiositat d’entomòleg per la resta de partits polítics. Els uns, perquè és pràcticament una certesa que sense ells no arribaran a la xifra màgica dels 50 escons. Els altres, perquè si Unides Podem passa la barrera, la dreta té moltes menys possibilitats de tornar a governar vuit anys després de l’eixida estrepitosa de les institucions.
Una UTE electoral creada el 2019
Unides Podem és el resultat de l’UTE electoral formada l’any 2019 entre Esquerra Unida del País Valencià i Podem. Ara repeteixen la fórmula que els va donar un 8% dels vots, vuit escons, una vice-presidència i una conselleria. Les negociacions per a arribar a l’acord de presentar una candidatura única a les Corts Valencianes han estat llargues, discretes i complicades. En alguns moments, el fil prim que les mantenia vives va ser a punt de trencar-se. El nom que han triat és més llarg: Unides Podem-Esquerra Unida.
L’acord es va tancar Dimarts Sant. Unes hores abans d’anunciar-se, un membre destacat de Compromís deia a VilaWeb que, si no pactaven, els comptes no eixien de cap manera i que, per tant, un tercer Botànic era més en l’aire que mai. Quan es va filtrar l’acord, aquest mateix dirigent va cercar uns altres fulls a la carpeta i la seua anàlisi es va tornar optimista. Fins i tot, Ximo Puig va respirar alleujat i no va dubtar a qualificar aquest acord dels seus socis presents com a bona notícia.
Al marge d’aquestes alegries, alguns estrategs van haver de capgirar els objectius i recalcular la situació. Que si Esquerra Unida i Podem anaven separades a les eleccions no entraven a les Corts, era un dogma de fe. Per tant, Compromís sentia que tenia via lliure per a intentar de pescar vots a les aigües térboles de l’esquerra. El missatge hauria estat net i clar: vot útil. L’aliança de facto amb Yolanda Díaz els hauria donat encara més munició en la batalla d’afeblir més Podem i omplir la cistella de vots morats. Amb la societat Unides Podem reconstituïda, aquesta opció ja no sembla tan viable.
Yolanda Díaz, com a teló de fons
L’anunci de l’acord entre Esquerra Unida i Podem va arribar quan encara ressonaven els retrets i la polèmica per l’acte promocional de Yolanda Díaz a Madrid. La vice-presidenta espanyola, quota de Podem a l’executiu de Pedro Sánchez, ha organitzat la plataforma Sumar per ajuntar l’esquerra espanyola, al marge del seu propi partit. Això per a Podem va ser una declaració de guerra i li van girar l’esquena. Això no obstant, entre els assistents hi havia membres destacats de Compromís i d’Esquerra Unida del País Valencià, com ara la coordinadora general i consellera de la Generalitat, Rosa Pérez Garijo.
Segons el repartiment dels llocs que han fet a la llista electoral, Pérez Garijo tornarà a ser la número dos d’Unides Podem. En aquest cas, anirà darrere d’Héctor Illueca, que per primera volta encapçalarà la candidatura a les Corts. Es dóna la circumstància que Illueca era un home de la màxima confiança de Yolanda Díaz, que el va nomenar director de la Inspecció de Treball del ministeri. Aquest càrrec el va mantenir fins que Pilar Lima el va fer tornar de Madrid per ocupar el lloc del defenestrat Rubén Martínez Dalmau.
La batalla contra els fons voltor
Illueca ha estat vice-president segon de la Generalitat durant dos anys, i també ha estat responsable de les polítiques d’habitatge. S’ha hagut d’enfrontar a l’embat dels fons voltor contra els sectors més vulnerables, a l’encariment del preu dels lloguers i a l’encariment del preu de les hipoteques.
A la darreria de la legislatura va fer que el Consell aprovara un decret segons el qual es podrà perseguir i sancionar els fons voltor si fan la vida impossible als llogaters dels pisos, entre més mesures per a ajudar les famílies amb problemes per a trobar nous habitatges.
En plena maregassa de la inflació desbocada, Héctor Illueca va traure l’artilleria pesant per a atacar el gegant de la distribució Juan Roig, i es va posar al costat de la dirigent de Podem Ione Belarra tot qualificant de capitalisme despietat les pràctiques de l’amo de Mercadona. Els dos socis de govern es van desmarcar d’Illueca i de Podem i tant el PSPV com Compromís es van posar de la banda de Roig. El van defensar, van dir que el capitalisme no és dolent i que Roig crea riquesa i llocs de faena. I encara, la direcció de Compromís i la dels socialistes van coincidir a preguntar-se a què treia cap atacar els interessos valencians.
Aquest fet no va espantar el partit morat. Fa unes hores, han difós un sondatge sobre la popularitat dels candidats a la presidència de la Generalitat encarregat per ells mateixos. Illueca ix ben parat en la fotografia i, segons aquestes dades, és el més valorat de tots, amb un 5,1 sobre 10. Per damunt de Puig, de Baldoví i de tots els altres.
El sondatge, fet entre el 23 i el 28 de maig per l’empresa 40dB, inclou dades sobre la intenció de vot. Ací sí que suma l’esquerra, i Unides Podem obtindria un 6,8%, cosa que li permetria d’entrar a les Corts després del 28 de maig i ara dóna moral a la tropa.
La memòria i les fosses
La gestió de Rosa Pérez Garijo al capdavant de la Conselleria de Participació, Transparència i Qualitat Democràtica ha estat marcada per l’obstinació a obrir els centenars de fosses comunes que hi ha encara al País Valencià. Les més conegudes són les de Paterna, on se n’han obertes unes quantes per recuperar-ne els cossos, identificar-los i tornar-los als familiars. Pérez Garijo també ha centrat l’actuació en la recuperació de nadons robats i en la creació d’un banc d’ADN per a facilitar-ne la cerca i la identificació. Una de les darreres lleis que van aprovar les Corts, abans de la dissolució, va ser la de participació ciutadana i de l’associacionisme.
Units, també als ajuntaments
L’acord entre Podem i Esquerra Unida també s’ha signat a uns cinquanta municipis, entre els quals, València, Castelló i Alacant. En aquesta legislatura, no tenen cap representant a la ciutat de València, i en tenen dos a Alacant i dos a Castelló.
Aquest pacte, que posarà Pilar Lima al capdamunt de la llista d’Unides Podem a l’Ajuntament de València, ha alterat els plans expansius de Compromís, que també veia oberta la possibilitat d’apel·lar al vot útil del votant d’esquerres que durant quatre anys no ha tingut representació al consistori. Fins i tot, havien reservat el lloc onzè de la llista per a un militant d’Esquerra Unida.
Tempestes internes
Durant aquesta legislatura, tant Esquerra Unida com Podem han tingut guerres i discrepàncies internes, dimissions en massa i defenestracions.
La més sorollosa va ser la que va protagonitzar Pilar Lima per a agafar tot el poder a les files morades. El setembre del 2021 va destituir qui havia estat el cap de cartell a les eleccions del 2019, i va anar llevant responsabilitats i autoritat als diputats que no anaven en la seua línia fins a fer-se un grup parlamentari a la seua mida.
La crisi d’Esquerra Unida ha estat més recent. A començament d’any, cinc càrrecs de l’executiva d’EUPV van dimitir en bloc i per correu electrònic. L’aspecte més curiós d’aquesta eixida és que no eren militants crítics amb la gestió de Pérez Garijo, sinó que era gent que formava part del seu entorn. Entre ells, hi ha la diputada Estefania Blanes, que ara tornarà a concórrer a les eleccions per la circumscripció d’Alacant.
Ara les aigües semblen calmades, tot esperant a veure com transcorre la campanya electoral i què diuen les urnes del 28 de maig al vespre.
