“Única i exclusivament” o “únicament i exclusiva”?

En el català i les llengües de l’entorn, els adverbis acabats en -ment es formen damunt un adjectiu femení. Això vol dir que escrivim amplament (partint del femení ampla) i no pas amplement. Cal tenir-ho present en casos en què el català i el castellà no coincideixen. Per exemple pobrament (del femení pobra), comunament (del femení comuna), cortesament (de cortesa), covardament (de covarda), tristament (de trista)…

Hi ha alguns adverbis que es poden confondre amb noms també terminats en -ment:

—Has de fer el lliurament abans de migdia (‘acció de lliurar’) – Ho has de fer lliurement (‘amb llibertat’).

—Han aprovat el doblament de les subvencions (‘acció de doblar’) – L’han penalitzat doblement (‘dues vegades’).

—La ràbia i l’alegrament són coses diferents (‘acció d’alegrar-se’) – Això no es pot enllestir tan alegrement (‘amb alegria’ o ‘sense mirar-s’hi’).

Quan ajuntem dos adverbis amb -ment, no cal que n’escurcem cap: Vivien honradament i feliçment. Però la normativa permet d’estalviar-nos la terminació del segon adverbi: Vivien honradament i feliç. Atenció, perquè el castellà ho fa a l’inrevés: Vivían honrada y felizmente. Per això sovint cometem errades com ara Ho fa única i exclusivament per beneficiar-nos, en compte de Ho fa únicament i exclusiva per beneficiar-nos (o Ho fa únicament i exclusivament per beneficiar-nos). Una frase com aquesta, de tota manera, és redundant, no trobeu? Podríem dir Ho fa únicament per beneficiar-nos i tindria el mateix significat.