01.12.2016 - 02:00
A València la declaració de les Falles de Sant Josep com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO només es podia celebrar plantant una falla. Davant les Torres dels Serrans, on l’últim diumenge de febrer es fa la Crida. És un monument de fusta que l’artista Juanjo García ha titulat ‘Patrimoni’ i que fa referència als oficis que fan possible que cada any se celebren les falles. ‘En el món s’ho han cregut –va dir–, ara falta que ens ho creguem els valencians.’ Es referia als valors d’una festa que, segons els redactors de l’expedient, va molt més enllà del que es veu a la superfície.
La falla es va plantar a mà, ‘al tomb’, com es diu en el món faller, com es feia antigament, quan els monuments no eren tan grossos com són i bastava la força dels braços dels membres de la comissió, homes i dones, per a plantar-la. Cada volta més comissions recuperen aquesta tècnica, defugen materials sintètics i tornen a la fusta o la tela.
Una cursa que va començar el 2011
La plantada d’aquesta falla del novembre la va presidir el batlle Joan Ribó i bona part de la corporació municipal. Després s’hi afegí la vice-presidenta Mónica Oltra, molt emocionada, com a fallera que és. Ribó va dir que la declaració de patrimoni ‘és un reconeixement mundial amb repercussions de tota mena. És un premi a la cultura festiva i un reconeixement a milers d’homes i dones que cada dia treballen en el món faller’. I afegí que a ell i al seu equip els ha tocat acabar una cursa de relleus que va començar l’any 2011 quan es va presentar la candidatura a la UNESCO.
A les Torres dels Serrans també hi havia la fallera major de València i la fallera major infantil i les respectives corts d’honor. Totes, encantades de ser les protagonistes d’unes falles que seran molt especials, que es recordaran sempre més com les falles del patrimoni, o les falles de la UNESCO. Es van fer desenes de fotos davant el monument tant abans de plantar-la com quan ja s’erigia en un diàleg nocturn amb les Torres. Pedra i fusta. El que és permanent i el que és efímer.
Un grup de tabaleters i dolçainers hi posava la música festera mentre centenars de fallers i falleres volien fotografiar la falla quan encara jeia a terra, i es feien autofotografies amb l’artista i estaven pendents dels mitjans de comunicació perquè algunes televisions feien directes mentre esperaven el moment de la plantada. Els presidents de les comissions, tots amb els mocadors i les insígnies corresponents, s’abraçaven i comentaven la jugada sense poder evitar l’emoció. Alguns cridaven ‘Som patrimoni’ Alguns s’han atrevit fins i tot a cantar l’himne i han improvisat una ‘ofrena de glòries a Espanya’.
Com s’expliquen les falles a algú que no les ha vistes mai?
Josep Lluís Marín és filòleg i ha estat un dels cinc redactors del formulari, perquè es tracta d’això, d’omplir caselles amb una colla de preguntes i requisits. ‘Era un repte perquè havies d’explicar les falles a una persona que no les ha vistes mai amb una limitació d’espai i d’ítems, i fer-ho en un llenguatge tècnic, en el llenguatge de l’antropologia o la sociologia per a moure’t en els paràmetres que s’acostumen a gastar. Havies de buscar el vocabulari que explicara, per exemple, que la falla és una instal·lació d’art públic al carrer que motiva la reflexió sobre l’actualitat de l’any…’
Marín va ser un dels fallers que va ajudar, amb més membres de la Junta Central Fallera, a plantar la falla quan es va fer el silenci i l’artista va cridar ‘amunt!’. Coincideix amb l’artista que la declaració de la UNESCO ha de servir perquè els fallers i els no fallers coneguen millor la festa i la valoren més, perquè moltes voltes hi ha aspectes que passen desapercebuts. ‘Es veu l’aspecte més extern, més superficial de la festa i tota eixa riquesa i eixa sociabilitat que hi ha, eixa expressió creativa que tenen les falles, que són les dues claus de la candidatura, és interessant que la gent les valore’.
Les falles del 2017 seran un punt d’inflexió, segons Gil Manuel Hernández Martí, doctor en geografia i estudiós de la festa. ‘Serà un canvi. Són unes falles que tenen un segell de qualitat cultural. Les falles seran en un punt de mira nou, amb més assistència i més atractiu. Seduiran més. Seran unes falles especials.’
Socialització i inconvenients
Tant Marín com Hernández Martí remarquen el fet que les falles representen l’esperit de la socialització, de la tradició que passa d’una generació a una altra. Sobre els problemes ambientals que han hagut d’esquivar per ser escollides Patrimoni de la Humanitat, Gil Manuel Hernández diu: ‘No ha estat un problema per a la UNESCO. S’investiguen materials. Els resultats es veuran més endavant. És un aspecte fonamental. Hem deixat ben clar que el volem superar, que treballem per a superar els materials que són contaminants. Han valorat la disposició a transformar i a canviar.’
I pel que fa a l’altre punt que hauria pogut afeblir la candidatura, i que és l’ocupació de la via pública durant tants dies i el soroll per als veïns, Josep Lluís Marín ha reconegut una certa desafecció perquè hi ha hagut abusos, però ha dit que era un desafiament. ‘Això ha de servir de punt d’inflexió. Hem d’entendre que són un patrimoni col·lectiu, són un patrimoni comú de tota la societat valenciana, no únicament dels fallers. Redefinirem i repensarem eixos límits que moltes voltes excedim i passem.’
Diumenge de ‘cremà’ al desembre
Aixecar i plantar la falla és una tasca col·lectiva que requereix coordinació, silenci i concentració. Fins que no es va tenir assegurada, el pirotècnic no va disparar un castell de focs artificials. Els telèfons mòbils van tornar a disparar contra el cel d’una nit de novembre prou fresca a València.
Algú va tornar a cantar l’himne, els tabaleters van tornar a atacar la música festera, els fallers van assegurar el monument, les falleres es van tornar a fotografiar.
Els responsables de la Junta Central Fallera resten pendents de la previsió meteorològica perquè és previst que la falla es creme diumenge a la vesprada. Quan la delegació que ha anat a Addis Abeba a defensar la candidatura haurà tornat a València. Pere Fuset, el regidor de Cultura Festiva, va agrair el reconeixement al comitè de la UNESCO i els va explicar què succeiria a València unes hores després: ‘Us assegure que avui mateix milers de valencians eixiran al carrer per a celebrar-ho tan bé com sabem: dedicant una falla a aquesta decisió. Amb això pretenem també ser útils per a divulgar el concepte del Patrimoni Immaterial i la filosofia d’aquesta convenció.’
Juanjo García, que sempre fa servir fusta per a construir els seus monuments, podrà tornar a sentir com es crema la falla. ‘El soroll que fa la fusta en contacte amb el foc no té res a veure amb el que fan altres materials’, va afirmar.
Les Falles de Sant Josep s’afegeixen a tot de festes del nostre país declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, com ara el Misteri d’Elx, la Patum de Berga, els castells, el Cant de la Sibil·la, les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, les falles del Pirineu. També són patrimoni el Tribunal de les Aigües i la dieta mediterrània.
