Una web que no funciona, una intolerable manca de respecte

Hola,
el sistema emprat no dona les mateixes possibilitats a tots els autònoms. No costa gaire pensar que els menys adaptats als temps digitals hauran de subcontractar demanar l’ajuda o es quedaran sense.
Seria molt més just donar un termini i repartir els diners entre totes les sol.licituds que compleixin els requisits .. però suposo que això seria massa fenia.
Tampoc cal ser gaire despert per veure que cada cop que s’utilitza aquest sistema, el primer dia nungú hi pot accedir, i tot i així hi ha més de 3.000 sol.licituds … que fácil ens ho posen per dubtar de tot plegat.
Ens cal ser un país independent, però si us plau, quan fem alguna cosa hem de demostrar que quan el tinguem, ho farem millor.

Afegiu a tot plegat el desconcert de la gent que, sense formació ni mitjans informàtics per l’edat, són exclosos automàticament de TOTES les ajudes, suports, dret a l’atur o les prestacions essencials, fins i tot de les possibilitats d’obtenir cita prèvia informàtica, en una administració que no informa de res perquè ha desertat amb el teletreball famós. I parlo de coses vistes i sentides avui mateix, de gent gran impotent i de joves furiosos amb tota la raó. Estem a mans d’ineptes o de malvats? Potser de malvats ineptes que es proposen provocar la desesperació per veure fins on poden arribar… Qui dirigeix aquest manicomi?

El més greu que ja és la tercera vegada que es fa aquest procediment,(del primer que arriba s’ho queda) del tot injust, i es la tercera vegada que se’ls hi bloqueja el sistema. Em fa vergonya aquest govern, especialment aquest Departament de Treball i el de Salut que estan dirigits per incompetents, si be resulta cert que bona part de culpa possiblement tingui l’origen en l’espoli fiscal a que estem sotmesos i resulta que ERC i PDECAT enlloc de bloquejar els impostos a Madrid, resulta que els recolzen. Hi ha situacions incomprensibles.

El problema no es d’aquest pobre home, el problema és d’ERC, partit que ha dividit l’independentisme. De fet, tampoc. El problema és de la gent que es deixa dividir per ERC.
Esperem que a les properes eleccions no ens deixem dividir i votem tots l’únic partit independentisa, el del President Puigdemont. Si aconseguim viure en un país independent nou, modern i respectat, potser tindrem més qualitat de vida.
Escriure un comentari, la veritat és que cansa. Sembla que ens distreuen mentre ho preparen per canviar-ho tot, perquè no canvií rés.

Encara hi ha independentistes que miren TV3 i això que en diuen FAQS? Encara hi ha independentistes que tenen compte obert a La Caixa o al Sabadell? Encara hi ha independentistes que votaran un partit autonomista i pactista amb l’Ibex, com ERC?

Penseu amb les families del presos i amb els mateixos presos ¡¡¡ això no us mou???

El govern tenia l’oportunitat de fer una proposta ambiciosa i posar sobre la taula una xifra real dels ajuts necessaris per fer front a la situació. Un cop exposada la xifra, podria demostrar que no té recursos per assumir-la, i fins i tot podria denunciar que amb la independència aquests recursos augmentarien i potser sí que s’hi arribaria. Podria fer que la societat prengués consciència dels números que implica tot plegat i que no pogués ser enganyada fàcilment amb números impresionants però insuficients. Podria posar en evidència el govern espanyol per comparació.

Però enlloc d’això ha volgut penjar-se una medalla davant l’opinió pública donant una xifra ridícula que tothom pot veure que no va enlloc… potser es pensaven que tindrien la claca mediàtica que tenen d’altres quan presenten mesures igual de ridícules com ara oferir préstecs que cal retornar a qui s’està arruïnant.

S’obliga a moltes empreses a tancar (ningú diu que no calgui fer-ho, però hi ha sospites fonamentades que si s’haguessin fet millor les coses ara no caldria) i se’ls fa assumir el cost del tancament sense ni tan sols reconéixer que caldria compensar-les justament, fent un càlcul realista, encara que no es pugui assumir. Se’ls podria fer costat , per exemple, reconeixent el valor de les pèrdues i buscant fórmules realment compensatòries encara que els recursos s’hagin de demanar fora.

No, enlloc d’això s’anuncien 20 milions en ajuts com si fos la gran cosa. A 40 € per autònom de mitjana!

El govern es desprestigia amb accions com aquesta, i desprestigia la institució. Desacredita les seves pròpies idees sobre un “govern efectiu”. Enlloc d'”ampliar la base”, fa créixer la desconfiança en l’independentisme.

I el pitjor de tot, com diu en Vicent Partal, és que ens falta al respecte. És intolerable.

Estem pagant, amb interessos usuraris, el preu que fa tres anys no volguerem pagar per una llibertat que ens hauria aportat, entre molts altres beneficis, els recursos necessaris per afrontar aquesta emergència.

Som un país devastat; un vaixell desarborat, a la deriva, sense timó i fent aigua per cent forats. Certament no han estat uns governants competents els qui ens han dut fins aquí, però el fet es que hi hem arribat, i els dirigents més capacitats del món no poden traure’ns ara del pou on finalment hem caigut.

Lamentablement no veig cap altre escenari previsible que el que el propi Sr. Partal preveu en les darreres quatre línies del seu penúltim paràgraf. Al capdavall, si arribés a produir-se, sería senyal, si més no, que encara som vius.

El més greu és que amb els ajuts de 1.500€ a la restauració del Departament d’Empresa ja els va passar el mateix: el servidor es va col•lapsar, el van haver de parar i activar de nou l’endemà. Un error el pot tenir tothom, però que no n’aprenguis i et passi el mateix un segon cop ja és incompetència. I des del primer minut el sistema d’atorgament d’ajuts m’ha semblat molt injust: el primer que arriba, el primer que es queda la subvenció, el que es podria resumir com a “tonto l’últim”

Al Wahsapp que tenim la família, la meva neboda, mare de dos fills, que s’ha quedat sense poder treballar, ens explicava com funcionava la petició d’aquests diners, que no ha pogut assolir per la dificultat d’entrar a la pàgina. Quan ens ha explicat que el mètode que fan servir és qui entra primer qui obté aquestes ajudes, m’he enrabiat i segueixo enrabiada. Què vol dir? és un joc pervers que porta a pensar en corrupteles. Qui s’en beneficiarà, qui no les rebrà? Indignada per la manera. Qui ha pensait aquest mètode tan poc intel.ligent, tan denigrant? caurà algú? DIMISSIÓ!!

Un article molt intel·ligent! Una visió necessària. Cal que els poders públics catalans facin un pas endavant. Un pas que ja notem en qüestions com la violència de gènere lligada als abusos en els càrrecs de representació i gestió. Un pas que cal aprofundir. D’aquesta crisi n’hem de sortir amb algunes idees renovades i alguns objectius ben canviats. I en això el funcionament de l’administració, sempre sotmès a la parida més o menys feliç d’algun càrrec sortint a dissimular una o altra nova a solucionar, n’és un exemple ben concret. Si dies enrere parlàvem del sottogoverno, ara ens el trobem tirant coets per fer festa major. Una festa major ben minsa, però festa al capdavall. Què no! La política no només és l’art de sortir per la tangent, posant-hi més cara que esquena. Cal doncs un criteri científic, una gran dosi de sentit de servei, i trobar una fórmula que ens permeti tenir una administració del segle XXI. I sobretot cal sortir de la mirada gallinàcia que només veu en tot plegat un simple joc partidista. Aquest ha de ser un pas de país. El patriotisme requereix més que mai, deixar-se de sigles i partits, per demanar responsabilitats i sortides. En aquesta crisi, hi ha una finestra d’oportunitat que no podem deixar passar tot despistats en una èpica ben poc útil.

Sr Partal, té raó quan diu “…és que no hi ha més diners’. Perquè al final resulta que el fet greu de veritat és aquest i no l’aplicació informàtica que falla. Ja hem passat vuit mesos de pandèmia i tot allò que discutíem al març sobre l’helicòpter dels diners, sobre la renda mínima garantida i universal, sobre la congelació dels imposts, sobre l’ajut directe i incondicional a empreses i autònoms… s’ha tornat no-res.”

I ara, en la majoria d’aquests assumptes la petita autonomia (diputació) catalana ni té competències ni diners. !6.000 milions de déficit fiscal anual. És a dir la immensa suma de 160.000 milions d’euros en 10 anys. Això no es pot ignorar. Un independentista no ho pot ignorar i un unionista honest tampoc.

Si volies fer mal de debò a l’ independentisme, o pel contràri ” eixamplar la base”, aquesta pandèmia era l’oportunitat d’ or per a triar i guanyar en qualsevol de les dues fites. Perquè aquí la gent no distingirà entre quina conselleria porta qui, o quan el tren va començar a descarrilar, si abans de la inhabilitació del President o després. Dubto que conscientment s’ hagi volgut gestionar de la pitjor manera de totes les possibles, però és que la falta d’ humilitat no només s’ ha fet palesa en el vet ignominiós a Oriol Mitjà, epidemiòleg de prestigi internacional, també en la no dimissió de ningú. És més, en la tossuda manía de continuar en l’ error per a no rectificar com si això fós signe de debilitat. Abans em tranquilitzava escoltar TV3 o els polítics catalans. Avui si no em vull emprenyar poso l’ Anna Rosa, la Cuatro o teve.cat. I em fa menys repulsa la política al Congreso q sentir als ” meus”. Sempre dic q sóc tant normal i corrent, que qüasi puc assegurar q una part importantíssima de l’ independentisme li està passant el mateix. El surrealisme, la injustícia i la negror, ja superen Espanya. I això realment és el pitjor que ens podía passar. La denigració político-instucional protegida per la Corpo, és impresionant. I que ” no hi ha diners” mentre segueixes ajudant a governar a qui te’ ls roba, honestament gent, no cola. És més, insulta a indepes i unionistes. O dimiteix tot el govern en bloc, o ni cal que ens torneu a cridar a les urnes. Per Fer què? El ridícul? Més que el ridícul, enfonsar el país? Aneu tots a cagar i tireu de la cadena, apa!

Un govern pot justificar que no hi ha diners i seguidament denunciar-ho, assenyalar perquè no hi ha diners i on s’en van, casa real, armament. Florentino, bankiia, etc etc amb la força de la rao. I els que hi ha repartirlos equitativament, per molt ridicules que siguin les cantitats a percèbre, que és vegui el llauto. Ara bé, que no hi haigui diners, que el govern no ho denuncii i que a sobre per repartir aquests diners ho faigui d’una forma tan ignominiosa, com una tombola de barri cutre, saben, com sabien que se’ls hi colapsaria el sistema, és indecent.

Com a català, sento vergonya d’aquest govern, i si, els que és diuen independentistes perdran les elecions, potser serà millor aixì. Han defraudat a milers de catalans i han obert la porta a que és trepitji la nació catalana i a d’amunt s’en faigui mofa. INDECENTS.

No és podria explicar millor, sr Partal. Però un altre problema encara no mencionat ni en l’editorial ni als comentaris fins ara és que en aquest país, en Espanya però ni molt menys en Catalunya, les administracions són malaltíssims de regulacions i burocràcia. És urgent a simplificar drasticament el sistema d’administració en laq seva totalitat. I com algù ja va comentar, l’error principal per aquesta polèmica va ser a no proclamar la independència el 10-O 2017 i tot el que va vindre després. Espero que tots prenguem nota als properes eleccions.

Bon article Vicent. M’ha agradat molt com l’has explicat. Fins i tot l’entés jo.

Com m’agradaria saber trenar els arguments com tu o na Núria Cadenes!

Escriu fàcil i senzill sobre temes complexos.

Recorde que només he demanat una subvenció en ma vida professional. En l’època del president Paco Camps, per fer la documentació en valencià. Quatre-cents eurets. La cosa era aprendre’n a demanar-ne. Jo sempre he estat de donar-ne. Som una nació que els ciutadans -colonitzats com estem-hem de pagar obligats la “d’ellos” i de grat la nostra. Jo feia en valencià tot des que vaig ésser professional autònom i després empresari menut.

La meua iaia deia: “més val que t’envegen a que et tinguen llàstima”…i ha estat una bona divisa,,,dura, però creativa quan han anat mal dades.

Per a vergonya de Camps i companyia feia dècdes que ho feia tot en valencià. Per “motu proprio”.

La situació que expliques sembla més una “almoina” que cap altra cosa.

El teixit productiu de la petita i mitjana empresa d’aquesta nació sencera no s’ho mereix…encara que només parles del trosset entre Alcanar-la Jonquera i Almacelles. Però és transpolable dellà i ençà.

Fa uns anys, quan varen fer marxa arrere en la declaració unilateral d’independència vaig acusar als autors materials del fet, al segon dia després d’una realitat que s’esdevindria, malauradament, inevitable. I hi vaig encertar: tots els dolors que es produiran a partir d’ara són responsabilitat dels autors d’aquesta reculada. Als dos dies ja m’enrabiava i al cap de 3 anys encara em revolta més.

Açò, ho mirem per on ho miren, no és l’Europa que volem en aquest tros de la mediterrània occidental. Açò té més de l’españa de la caritat que de l’Europa dels drets civils, econòmics i de dignitat humana.

Avui el món és pur conflicte i col·lisió d’interessos. Ajornar el xoc només ha estat una fàbrica de dolor. Com les ferides infectades la terapèutica és la desinfecció traumàtica i a la brava. Com un gra de pus, el que cal és rebentar-lo i desinfectar amb algun antisèptic la base on es produeix el mal que volem guarir.

Josep Blesa (València)

UN MÈTODE DE SADISME QUE JA EXISTIA EN L’ANTIGUITAT

Molt i molt abans que un marques li donés nom. Consistia en reunir un grup d’esclaus, de presos o simplement de gent afamada, i tirar en mig del grup uns grapats de rosegons de pa sec.

Veure com es mataven entre ells per aconseguir un rosegó, era una plaer sense preu.

Passats el anys i quan crèiem que erem civilitzats, aparegué a Catalunya un govern de la Generalitat amb un magnífic MHP a qui els seus col·laboradors tenien molta enveja i mania. Aquesta trepa d’envejosos, va pactar amb els seus enemics, la manera de inhabilitar-lo.

Un cop el van tenir inhabilitat, el vicepresident va usurpar el càrrec de president, això si. en funcions. El problema va ser que estava en funcions i no funcionava ni amb fum de sabatots.

Tingué la pensada de tirar rosegons secs al seu poble, no per incompetència, que també, si no perquè la ràbia acumulada de tota la secta del mossèn, per no haver guanyat ni una sola vegada unes eleccions autonòmiques, havia fet que el seu cor fos de roca i la seva crueltat no tingués límits.

i conte contat, ja està acabat.

Em pregunto, com es possible que la gent tingui tanta paciència?, que tot i estant en la misèria, al no rebre cap entrada econòmica, no es faci com es va fer per molt menys, al 1929, on es va deixar de pagar impostos de forma col·lectiva,…..per que te de pagar qui no cobra?…es una tremenda injustícia i abús de poder dictatorial, dels polítics que cobren, s’apújen el sou en comptes de rebaixar-lo per solidaritat i exemple, no dimiteixen mai com no sigui per temes de sexe, -gran tabú-, i van sempre ben grassos/es……..

no nomes es un formulari Web tambe has de tenir el dni electronic i un lector de dnis usb,i tot i aixi has de tenir paciència i hores per estar constantment provant i tornant a omplir les dades i intnetar i veure com et surten una vegada i altre missatges d’error. la meva parella ho va estar intentant sense sort i clar al no poder entrar li extranya que 3000 si que ho aconseguissin? jo he comprobat que el pas de validar el certificat en la web de seguretat social tamb a vegades va i a vegades no, per saturació, pero es una de cada 3 i en poc temps ho tens enllestit. Tot son traves quan has de trucar al cap tmb pots passar molt de temps, el mateix per demanar cita per fer gestions a la seg social i despres cas i les oficines buides pero nomes hi pots anar fisicament si abans has passat el calvari daconseguir cita per telèfon… es com el llibre d’Asterix i obelix o de Kafca.

És evident que l’única manera que tindríem d’aconseguir sortir de l’atzucac seria amb un estat propi.

Recordo al principi d’aquesta segona onada i de les mesures restrictives al sòmines (perquè no tinc cap altra paraula per descriure’l) del MHVP fent de MHP en funcions, Pere Aragonès, suplicant a Madrid per carta uns milionets per fer front a la crisi.

Petició que va tenir la mateixa resposta que si l’hagués fet a la moreneta.

Si és que la inutilitat arriba fins a aquest extrem: en un moment en què et necessiten per aprovar els pressupostos ets incapaç d’arrancar-los els milions que necessites per tal de no deixar la gent del teu país a la intempèrie, a sobre als pressupostos reps un cop més molt menys que- per exemple- Andalusia, governada pels arxienemics, o que el que et correspondria per PIB, i a sobre els facilites la feina permetent que tirin endavant.

Fins i tot en això de ser la puta i la ramoneta són inútils, a fe de déu.

Ah, i no en deixo fora els consellers de JxCat o la galàxia Puigdemont, perquè la darrera vegada que vaig mirar eren al mateix govern. Ni els inefables amiguets del PSC o de la cosa comuna, que, com a mínim, i ja que es preocupen tant de la gent normal, haurien pogut pressionar el gran germà de Madrid per- si més no- forçar algun dineret per deixar la gent una mica menys amb l’aigua al coll (no cal ni que siguin diners físics: amb condonar-los els impostos fins el maig del 2021 n’hi hauria prou).

El problema de la classe política catalana (de l’espanyola ja ni en parlo perquè sempre ha estat infinitament pitjor) és que tots ens vàrem creure en un determinat moment que havia canviat i era millor, que empenyia amb la ciutadania per fer un país diferent: una república europea lliure, solidària, pròspera i democràtica. I al final resultat que tot era, o una catxa o una excusa per fotre-li a cartera a l’independentista del costat.

Sincerament, mai vaig votar-lo i sempre m’ha semblat el que era: un mestretites semicorrupte (per comparança amb els exemples hispans) i mafiós, però per excel·lència gestionant quatre quartos eficientment, molt millor en Pujol que aquests.

I ja és trist de dir-ho.

Al principi de tot en Fermí Puig va ser entrevistat a RAC1 i, molt raonablement, va dir que la gent de l’hostaleria (afegim-hi si voleu ara els autònoms) evidentment estan per fer el que diguin els experts, però que no es poden prendre mesures de país ric quan ets un país pobre. I té raó: cap dels que donen aquests ridículs 2000€ a persones a les quals condemnen a no tenir ingressos durant 6 mesos i a sobre obliguen a pagar impostos i lloguers, ha estat mai autònom o s’ha hagut de preocupar de saber si amb la facturació arribarà a final de mes o podrà pagar els proveïdors.

Cap.

Els països rics, decents i raonables prenen mesures com ara Alemanya, que assegura a les petites empreses un 70% de facturació mentre tanquin per la pandèmia. Els països pobres de mitjans i d’esperit es perden en disquisicions sobre mesures contradictòries sovint sense lògica interna (repasseu si voleu la intervenció de Marc Ramentol ahir també a RAC1 per adonar-vos que moltes de les coses que ens diuen són la cosa i la contrària segons com es miri), fan veure que fan i deixen els seus ciutadans a la intempèrie. El més trist de tot és que consellers de la incompetència supina de El Homrani, o- per dir-ho suaument- de la inoperància de la conselllera Vergés (i no va contra ERC, però és que aquests 2 consellers són seus !!) continuen al seu lloc perquè per ells, com pel pinxo d’Albert Batlle, dimitir és un nom rus.

La ironia és que Madrid, on una boja perillosa fa i desfà fins el punt d’obligar finalment a decretar mesures per tothom per fer-les-li complir, i a sobre les ignora, inaugurant hospitals sense metge, etc, resulta que hores d’ara té xifres molt millors que Catalunya sense haver tancat ni un bar i mantenint oberts tots els teatres i cinemes (evidentment amb les urgències i hospitals igual de col·lapsats que aquí, però si hem d’estar igual, almenys que la gent pugui menjar). I sense que, segons diuen, hagi falsejat els números !! Tot plegat diu molt sobre l’eficàcia de moltes de les coses que es proposen i sobre la planificació que els governs duen a terme.

Tots els que volíem la república que no ha estat i que ves a saber quan i si serà, la volíem també per bastir un referent moral. Per crear un lloc on les coses es fessin d’una altra manera. Un lloc on el govern estigués al servei del poble i no a l’inrevés. El més trist de tot és que, trencat aquest somni, estem assistint des de fa tres anys, atònits, al pitjor de la política. I aquest pitjor s’està agreujant amb la pandèmia, que està traient el pitjor dels nostres dirigents: els més enzes, els més inútils semblen- seguint el principi de Peter- escalar posicions de forma inexorable.

El resultat del desencís no sol portar a coses gaire bones. Que ho diguin als USA de Trump, el Brasil de Bolsonaro, les Filipines de Duterte, la Hongria d’Urban, a Polònia o a la pobra república de Weimar. Quan la gent- desesperada- ja no sap què fer, s’obre la porta a les solucions senzilles a problemes complexos, que solen acabar amb el corresponent cabdill al capdamunt del govern. Algú que, com els Abascals o Le Pens de torn, procedeix del més ranci del sistema i, disfressat d’antisistema, trenca per molt de temps els principis bàsics de decència, tolerància i democràcia i ho deixa tot com un secarral quan marxa- si marxa- del govern.

Potser que els nostres política tan ocupats amb primàries hores d’ara- i nosaltres com a ciutadans per a exigir-los el que els toca fer- comencessim a fer alguna cosa abans no sigui massa tard.

Poser Vicenç, estem equivocats, i aquest país funciona…….només fuciona a pedals.
Perquè no sé si has parlat alguna vegada del tempa SEPE i oficine SEPE; si, allà con els ciutadans van a demanr almoina.Això sembla quan hi vas, i et trobes a 2 guardajurats, afora de les oficines, que van vestits de guardajurats, però fan la feina de secretàries de Mocedades.
No en malinterpreteu: són unes persones amables, professionals, ho dic en sèrio.
Però la feina d’ells és aquesta?
Tornem al SEPE, segur que més d’1,anat a les oficines i no han pogut entrar;la informacio li donen els guardajurats, ó secretàries jurats. L’última, entre moltes de “sorprenents”, és que per demanar cita prèvia, has de contactar a la web cada dia entre….oju¡¡¡¡
LES 8:30 I LES 8:35…..¡¡¡¡¡¡¡ 5 MINUTS¡¡¡¡¡ I després tanquen la “ventanilla”¡¡
que sí que sí, que és veritat….que no és un xist de “El JUeves”.

Per això dic:
aquest país es veu que aquesta manera de servir als ciutadans…es mooolt professional……perdó????

Jo mateixa vaig viure un caos informàtic similar per l’atorgament de places dels camps de treball: als pocs minuts el web del mateix Departament es va col·lapsar i l’explicació donada va ser “que hi havis massa demanda” (!). Al segon intent el mateix caos però vaig aconseguir plaça per sort i mostrar una perícia de “hacker” en la tramitació. Procediment igual d’injust,amb un sorteig s’evitaria la humiliació, com ja fan en el programa de “Vacances en Família”, no cal inventar la roda.

Però què és això?! Qualsevol polític que dissenyi un pla com aquest és indigne del càrrec. No és un problema informàtic (que també). No és un problema econòmic (que també). És un problema de DIGNITAT i RESPECTE. Com si els autònoms fossin hienes afamades que s’han de disputar la poca carronya que queda. No es plantegen demanar les sol·licituds i estudiar quines persones necessiten més aquests diners? O extremar les condicions per a que hi hagi menys beneficiaris (o menys diners) per poder rebre l’ajut de forma que es pugui demanar de forma civilitzada i raonable?

Una cosa és jugar amb la gent per vendre una entrada per a un concert privat o un partit de futbol (per exemple, jo trio mai acceptar aquest joc). Una altra és jugar amb el seu menjar, amb diners públics. Quin fàstic i quina vergonya!

CRÍTIQUES AL GOVERN DE LA COLÒNIA…

De l’helicòpter que tira bitllets a les engrunes pels coloms. Pateixo en pròpia família els efectes nefastos de la incompetència i la humiliació que suposa la forma i la minsa quantitat a repartir per tant subscric l’editorial…

…Però veig amb estranyesa que la crítica queda curta, molt curta. L’editorial la podria haver firmat la Sra. Colau o qualsevol dels comuns. Més de tot per tothom. Més diners per la sanitat, per la cultura, pels ensenyants, per les residències, més pel camp, per pisos públics, per gent depenent, pels sense llar, pels pobres (renda bàsica universal), pels autònoms, etc.

Qui no ho signa tot això? Quina sobirania paga tot això?

Ni una paraula de qui té la clau de la caixa: el govern d’en Sánchez. Qui gestiona les ajudes europees, també de qui gestiona l’espoli fiscal (16.000 milions) que patim com a minoria nacional. Qui silencia les despeses militars, qui manté milers de funcionaris d’una burocràcia inútil, de la monarquia corrupta, del rescat dels bancs i de les empreses de l’Ibex 35… És això o no és això?

Amb editorial així, com justifiquem el nostre republicanisme? En l’horitzó d’una autonomia, és així com s’emmarca políticament aquesta editorial, col·lapsar al govern català, silenciant la relació colonial només afavoreix l’unionisme de la metròpoli.

Veure una Generalitat que no sap ni defensar el patrimoni públic davant de 4 individus que li embruten la façana, altres que apedreguen els vidres originals de la casa Batlló, etc. mentre exerceix la brutalitat policial contra els demòcrates, és un símbol patètic i humiliant per a la nació i la ciutadania. Només li falta demanar perdó per existir.

Per aquest camí l’unionisme ho té tot guanyat. Realment com deia Torra, l’autonomia és l’obstacle per a la independència.

Gràcies Vicent,
Ens tracten com qui tira grana a les aus i a veure quina corre més.
Bolquegen l’accés fins les 9h del matí. Així tots ens acumulem i per ells… qui dia passa any empeny.
Se’ns tracta com a sòmines i ninots carronyers… No hi ha dret, és absolutament esperpèntic. Desconnexió de la realitat absoluta per part del Govern, ells si que cobren…
Saps què? Al Febrer que els voti sa mare, a mi no em prenen més el pèl.

Moltes gràcies per dir-ho tant clar

Perdoneu-me l’incís, però el problema no és tècnic, per molta tecnologia que hi posis no pots evitar el col·lapse d’una web si obligues a que desenes de milers de persones es connectin exactament al mateix moment. L’error és imposar aquest criteri de selecció brutal, una mena de baralla de gladiadors a vida o mort, privilegiant injustament als que tinguin més disponibilitat o domini de la tecnologia. I darrera d’aquest error de criteri hi ha un altre molt pitjor, fer de corretja de transmissió de les injustícies i abusos del govern espanyol, conformant-nos amb una ajuda ridícula que ni li fa pessigolles a un problema enorme, potser fins i tot l’amplificarà, com diu el Vicent a l’editorial. Tot això els (ens) caurà al damunt multiplicat per vint, més tard o més d’hora. Repartir molles d’aquesta manera rebaixa la dignitat dels treballadors i també de la Generalitat. Ajudar a deu mil entre mig milió? Però quina merda és aquesta?

Magistral (com sempre) tant l’editorial de Vicent Partal com el comentari (imprescindible) de Miquel Gilibert. També msgnífic el comentari de Gemma R.

Però la culpa d’actuacions vergonyoses, com la que avui denunciem, no és d’aquest partit ni de l’altre: LA CULPA ÉS DEL GOVERN, del govern soi-disant independentista, del govern en conjunt. I ara venen eleccions. Si, com passa sovint arreu des de fa molt de temps, els electors voten per castigar el mal govern (à la Trump), és gairebé segur que l’independentisme les perdrà..

Potser sí que ens convé una catarsi que faci fora d’una vegada tots els politiquets dels actuals partidets independentets i provoqui el foc nou que ens cal per lluitar de debò per la independència. Però serà molt difícil de païr que la Generalitat de Catalunya estigui presidida per Miquel Iceta.

Els arbres no ens deixen veure el bosc. El dijous la meva gestoria em va trucar per informar-me dels ajuts i de que jo complia les especificacions. Sóc informàtic. No hauria de poder accedir als ajuts.
El mateix dia, al meu treballador, que es va quedar 4 mesos sense cobrar durant la pandèmia li van comunicar que no cobraria el que li pertoca de l’ERTO que vam tirar endavant. La raó? Que durant anys l’han obligat a cotitzar doble (com a empleat i com a autònom) per treure’s un sobresou a les tardes. Com que ha cotitzat doble, el castiguen a no cobrar res. I li diuen 8 mesos més tard, quan ja s’ha arruïnat.
És més just que el servidor no funcioni que no pas que hagués funcionat i a les 9:05 ja s’haguessin repartit els ajuts.
En una societat nòrdica, calvinista, els ajuts els sol·licitaria aquell que els necessités, no les gestories a l’engròs perquè pots. En una societat nòrdica la gent faria com jo, que vaig renunciar a perseguir els ajuts perquè considero que no em pertoquen. En una societat sana, el meu treballador cobraria doble, perquè ha cotitzat doble, o com a mínim cobraria l’ERTO, perquè va ser prou honest com per continuar pagant els seus autònoms per facturar petites quantitats durant el confinament. En una societat sana els ajuts anirien directament a autònoms de la restauració o de negocis de contacte. En una societat sana de fet, no exigiríem ajuts, sinó que analitzaríem com hem arribat fins aquí i entendríem que amb la meitat de la població unionista no pagant impostos, cap impost, les conseqüències són inevitables. Que amb un 130% del PIB convertit en deute de l’estat, les conseqüències són evidents. En canvi, ens dediquem a analitzar si el servidor ha de funcionar o no.

La visió social d’en Partal sovint ha demostrat que és fiable i mereix ser llegida com a tal. Però penso que és bo el complementar-la amb una reflexió més nivell de dinàmica general.

Realment cal admirar als que a pesar de que la mamella política al govern de la Generalitat és tan eixuta, a pesar de tenir un “imperio” que colla a rebentar, a pesar d’haver de gestionar una societat adoctrinada en la cultura consumista i exigent d ela religió capitalista, a pesar de que la gran majoria no reben la mirada amorosa dels usurers, hi són. A un líder ja no se li ha de perdonar la mala gestió. Ja se sap espolsar les puces i repartir culpes. És admirat, entre altes coses. precisament per aquest art de saber ésser només senyalat per allò que el fa líder i els errors sovint no són tan errors com ho demostrar la generalització de la corrupció i porta-giratoria de la classe política. En canvi, dimissions per incompetència ni ha hagut, sigui per bulliyng-polític l’atropellament d’escaladors de poder. Així com quan es tracta de voluntat d’aprofitar-se del càrrec perjudicant la gestió del comú com és el cas de la corrupció o la pràctica d’allò que es prohibeix als altres està clar que hi ha un prejudici per jerarquia de valors que enverina molt l’ambient, en el cas de la incompetència hi ha més factors a tenir en compte. La situació i els medis, la voluntat i la capacitat, els efectes de la permanència o substitució. Ara, precisament hi ha el cas de Trump agafat a la mamella dels poder i crec que ningú dubta de que el fonament no és pas la incapacitat sinó la jerarquia de valors i l’abús de permetre’s allò que no permet a la ciutadania: podem recordar a un tal M. i d’exemples de forts que no deixen la mamella per ser beneïts per la usura o aguantats pels fils dels titellaires socials.

Com diu amb tota la raó en Pep Agulló, la crítica “el retret” es queda curta, però en quantes editorials ho hem vist?

L’insult que ha fet el “Govern Zero Efectiu” a més de 500.000 autònoms és superlativa, sí.

Però de retruc l’insult el porten fent a tota la societat catalana des del Primer d’Ocubre, m’explico:

ERC fa 3 anys va prendre una decissió de salvar l’empresa-partit per conservar els càrrecs a les institucions autonòmiques que els ciutadans vam donar com amortitzades a partir del 2010 per insuficients, per descapitalizades, i per tant zero efectives. Així es va iniciar la contrarevolució per salvar els càrrecs del 155.

Com sempre ens passa als catalans, l’amic de l’enemic el tenim a casa, abans era la burgesia de dretes industrial i avui és la burgesia d’esquerres burocràtica. És el que té la burgesia: el segle divuit eran els gremis dels oficis, els segle dinou els empresaris de la revolució industrials i avui són els alts funcionaris i polítics de professió.

En el cas d’ERC, com saben perfectament que el que fan és injustificable en un relat inteligent: fixeu-vos que des de fa tres anys han copiat de la dreta i la falsa esquerra espanyola, la tàctica del relat curt i polítics de baix nivell. Així els va amb la Presidenta de Madrid o amb l’alcaldessa de BCN.

Quan això és així i tenim polítics mediocres que treballen per un partit, lo que va passa ahir amb l’insult als autònoms passa amb tots els altres departaments.

No es mereixem ser lliures si votem a professionals de partit.

Prova documentada del relat llarg VS curt:

Relat llibre del Puigdemont, 700 + 700 pàgines.
Relat llibre Junqueres, 79 pàgines.

Cap de govern de la Generalitat que no vol el Règim, en Torra.
Cap de Govern que sí vol el Règim, en Aragonès.

Encara que sembli ofensiu que ho digui, potser tot plegat té quelcom de positiu, perquè està sortint tota la veritat. I és que en última instància, si la República va fallar és perquè el nostre imaginari col·lectiu estava construït sobre la mentida que ha estat el catalanisme. A saber, fer servir la incompetència i barbàrie espanyola com a excusa per a tapar totes les vergonyes (i no ho dic només pels polítics). En això d’amagar la veritat que el poble no volia saber, Pujol fou inigualable. Per això amb ell és vivia millor.

Totalment d’acord, la mesura de donar els ajuts als primers que arribin, que no necessàriament serán els més necessitats, és humiliant.

Recorda al pa i circ dels emperadors romans, que llençaven pa a la famèlica població mentre els distreuen amb el circ. Pa del tot insuficient, però enganyaven a la gent distraient-la de la dura realitat.

A més de no atendre primer als més necessitats, deixen fora als més vulnerables tecnològicament, ja sia per manca de mitjans, ja sia per la desavantatge de l’edat.

I això ho està fent bàsicament un partit autoanomenat d’esquerres, que és el que ara, en aquests moments de pandèmia, te els principals llocs de control d’ençà que espanya li va treure del mig al MHP Torra.

Si, tenim de President en funcions al Pere Aragonès, d’ERConvergent, de Conseller de treball a El Homrani, d’ERConvergent, Consellera de Sanitat a la Vergés, d’ERConvergent. Ah, i tenim al front del Parlament al col·laborador de Roger Torrent, també d’ERConvergent. Tots ells adobats amb uns mitjans de comunicació, TV3 i CatRadio, sota el seu control.

Si els votants no fan net d’aquests vividors incompetents el proper 14 de Febrer, vol dir que el poble català no està per la labor de ser lliures.

La mesura més ràpida i social d’entrada seria la condonació a priori dels impostos als afectats, pendent després d’una avaluació de si els correspon a alguns, que han pogut treballar, el pagar-los.
Al mateix temps, repartir entre tots els que no han tingut activitat, o d’entrada entre tots, els 20 milions, Després quan es faci el càlcul de renda l’administració es rescabalarà els impostos d’aquells que han tingut guanys.

Diuen que no hi ha diners, però avui he escoltat la notícia de que 23 empreses de l’Ibex, en plena pandèmia, han repartit milers de milions als seus accionistes i a les seves cúpules directives, no als seus treballadors. I possiblement moltes d’elles han fet fortuna amb la pandèmia. Milers de milions, quasi 100 vegades més que el que es vol destinar als autònoms.
Noms de les empreses,? doncs per exemple Mapfre, Iberdrola, Acciona,…..

Aquí és on hauria de mirar un govern d’esquerres.

Amb tots els meus respectes per les seves mares…

Els d’ERC i els QUI ELS VOTIN el 14 de febrer SON UNS IMBÈCILS o bé uns FILLS DE P*TES !

Bona gent, eh?, no aneu pas a mal pensar… Però imbècils o bé fills de p*tes, això sí.

¿I volen “eixamplar la base”? No sabia jo que de l’anus se’n digués “la base”.

No hi ha dubte, doncs, de que als votants d’ERC els agrada que els ampliïn la base i, si poden, ampliar-la també a quatre ximples que es miren aquest Govern tot somrient amb una papereta a la mà.

Com ja he dit altres vegades, i encara que en faci pesat, la massificació, sobrepoblació etc. està en l’origen de tota aquesta gran tragicomèdia, en que primer primava la comèdia, i ara ja la tragèdia, portem temps anant acumulant causes que ara ja es manifesten com a conseqüències, i seguiran en el futur, vivim en un mon cada vegada mes virtual i allunyat del real, i quan el virtual fa figa, a les hores es quan ens adonem del real.
El decorat de cartró pedra, s’està esmicolant per moments, dels “7,5 milions de futurs”, uns quants milers, que no seran pocs, ja no estaran en disposició de pagar l’entrada al teatre, i així serà que es quedaran al carrer, i no només a Catalunya, i això portarà a moltes problemàtiques socials i desordres públics, que a la vegada seran l’excusa perfecta per instaurar mesures mes restrictives encara, que formen part del que se’n anomena el “nou ordre mundial” o “gran reset”, la pandèmia es l’oportunitat d’or que esperaven, per molt que el Sr.Partal ho vulgui portar al terreny de les teories conspiratives.

Votar, amb l’actual sistema electoral, només serveix per canviar les titelles dels governs, però no els titellaires, i tant es que siguis independentista, unionista etc. el veritable poder està fora de l’abast de qualsevol regla democràtica, les regles del joc te les imposen des de la UE, Catalunya a través d’Espanya en forma part, i de la mateixa manera que viure al dia, et fa fràgil davant de la mes mínima davallada dels teus ingressos, el mateix s’aplica als governs, i mes quan ja no tens la maquineta d’imprimir diners en propietat, la diferència rau en que uns, els que que formen el club selecte dels parlamentaris, poden tibar del pressupost públic per augmentar els seus ingressos, i que van a càrrec dels que no poden fer el mateix, es a dir la majoria, la única solució, passa per una veritable democràcia, la directa, un model com el suís.
Abstenció massiva de tots els ciutadans, no hi veig cap altra solució per forçar a la casta a un canvi

Cada dia tenim un nou tast de l’ineptitud i incompetència d’uns polítics a l’hora de gestionar els nostres serveis públics.
Ja fa molts mesos que Homrani hauria d’haver dimitit, és més, crec que ja no hauria de ser nomenat per ocupar un càrrec pel qual no está preparat.
Però, el sectarisme i l’afany de poder de la direcció d’ERC es nega a veure la realitat.
El Departament d’Afers Socials quan la situació era normal, mai s’ha caracteritzat per la seva rapidesa i eficiència i ara, amb la pandèmia, grinyola per tots els costats. I encara més si els màxims responsables són persones incompetents.
La vergonya del negoci de les residències on alguns emoresaris, cobrant com un hotel de cinc estrelles, sense serveis ni condicions, ha tingut tràgiques conseqüències.
La mort de moltes persones grans, en condicions infames, exigia amb urgència capgirar l’actual model especulatiu.
I ara cal preguntar-se, que ha fet en tots aquests mesos el Departament d’Afers Socials i Homrani per canviar aquest model ?.
I la resposta és clara, res de res.
I després ERC fa populisme amb proclames electorals elogiant la seva capacitat, eficiència i dient que són d’esquerres.

No hi ha diners, aquesta és la realitat. No hi ha diners pels treballadors, pels súbdits de la monarquia, aquesta és la realitat. No hi ha diners per administrar l’autonomia, aquesta és la realitat i fent-ho, els nostres polítics SA ensenyen el cul, amb perdó. Ja havíem comentat en aquesta editorial que la crisi econòmica i social que estem patint i patirem era una -la- oportunitat per canviar de model, per mostrar que un altre món és possible, que podem alliberar-nos del jou que ens obliga a ser espanyols i pobres. Però no, sembla que un sou de més de 4000 euros nets al mes i cotxe oficial no ho faran possible. Vam anar a l’aeroport i a la Jonquera amb la intenció d’aturar l’economia per tenir bones cartes. Ara que l’economia cau sola, amb un aliat que ningú hi comptava -la Covid-19- no sabem aprofitar-ho. Què pensarà un autònom després de l’intent fracassat d’arreplegar alguna molla fent aquesta humiliant cua informàtica? Doncs, aplicant la lògica més elemental, que ens han enganyat, que ni el Sr. Chakir El Homrani, ni el Sr. Aragonés, ni cap dels altres són en realitat independentistes. I no només això, si mirem què diu el Pla de Govern – https://govern.cat/gov/- ‘Un país cohesionat amb drets i oportunitats per a tothom, Una economia pròspera, responsable i sostenible, Una societat enfortida democràticament, lliure i justa, Una Catalunya oberta al món’ JA, JA, JA. Quines penques.

S’estan cobrint de glòria. És tot un desficaci increïble, finalment haurem de concloure que ERC no té gent efectiva i preparada per governar. És claríssim que una Catalunya independent disposaria de pressuposts adequats a la situació. Després de veure el que està passant, el senyor Romeva (entrevista avui a Catràdio) torna a parlar de “mirada llarga”, independència res de res. Caldrà dir les coses clares, durant anys molts catalans deien “sóc independentista…però…” i el “però” era que no es podia fer per innombrables motius. ERC ja forma part dels “però”….clarament. Si volem la independència haurem d’examinar les diferents candidatures i esbrinar qui és independentista real o independentistes del “però”.

S’hi ha ER en el Parlament es perquè hi ha una part de la societat que els ha votat, com a la seva llista era conformada entre altres coses per presos i presas polítiques o familiars, entre elles la Sra.Carme Forcadell, tota aquesta gent debant dels despropòsits d’ER
*Apalacar el govern que els manté a la presó
*Apalacar el govern que ens reprimeix
*Apalacar el govern que ens espolia’n
*Apalacar un govern que els blanquina de cara Europa la seva ideologia franquista
Amb tot aquest panorama els seguireu votant i anant a les seves llistes?

Bona tarda! Cada dia és més llarg llegir-los tots, els comentaris, clar.

Fer-ho t’aporta sempre matissos o noves perspectives d’enfocament del tema que brillantment ens ha ofert abans de la mitjanit cada dia el Sr. Partal. Avui també ha estat molt encertat i molt, molt clar.

Partint del fet que no hi ha prou “caixa” per a fer ofertes d’ajudes dignes i generoses (que arribin a totes les persones afectades) i, a més, havent de fer-ho des de webs que es colapsen de seguida per:
a) estar malament o deficientment dissenyades
b) o perque no s’ha pogut o volgut preveure que hi haurà milers i milers de sol.licituds que ho colapsaran en els 5 o 10 minuts primers

Se sap ja el que passarà. No hauria de sorprendre ja a ningú.

Portem vuit mesos de pandèmia i ja s’han hagut de fer telemàticament moltes sol.licituds amb resultats similars. Com pot ser que tornin a caure en el mateix parany?

Rebre com a resposta una simple excusa des dels reponsables governamentals és INDIGNANT (per als afectats) i VERGONYÓS (per a l’administració/govern).

Per al 14F tothom cal que rumia bé a qui vota, què vota, per què ho vota… ?
De nosaltres depèn el resultat.

De la ineficàcia i incompetència de les administracions és gairebé impossible escapolir-se’n. Sense voler fer-ne cap equiparació (els patiments dels autònoms catalans són més cruels que no el meu) un error informàtic, reconegut per ells mateixos, de la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca del Govern de les Illes Balears) ha impedit que el meu fill hagi pogut optar a una plaça d’un cicle formatiu de formació professional. No això, sinó les mitges veritats i les informacions esbiaixades donades per la Conselleria. Els vàrem arribar un seguit d’al·legacions i la resposta donada ha estat una aixecada de camisa monumental; no n’han resposta cap; deu la resposta estàndard que tenen preparada per complir l’expedient i que el personal no protesti.
A Menorca, per cert, hi ha hagut 100 alumnes (són molts, en aquesta illa) que n’han quedat exclosos pel mateix error informàtic. Mes per Menorca va sol·licitar que el conseller d’educació en donàs explicacions a la comissió d’educació del Parlament, i s’hi va negar.
La Conselleria d’Educació és en mans del PSOE, clar. La president, jo ho sabeu, se’n va de copes per la nit, quan la resta de ciutadans hem de fer bondat, i els col·legues de Madrid, els del govern més progressista de la democràcia espanyola, paga 775 euros mensuals als toreros.
El meu fill ha hagut d’anar a la privada, i a pagar.