Una vintena de llibres sobre feminismes que podeu regalar per Sant Jordi

La lluita contra el patriarcat ha traspassat totes les fronteres i, de fa uns anys, també s’ha fet un espai en la literatura. De la teoria filosòfica a la narrativa, per als qui s’hi volen iniciar i per als qui ja fa temps que llegeixen sobre feminisme. Aprofitant la diada de Sant Jordi 2022, us proposem vint lectures –de ficció i de no-ficció– sobre feminismes, interseccionalitat, consentiment, rols de poder i estereotips.

La voluntat de canviar. Homes, masculinitat i amor

Amb La voluntat de canviar. Homes, masculinitat i amor (Tigre de Paper), bell hooks vol canviar la relació que tenen els homes amb els seus sentiments i amb el coneixement de si mateixos. Els mostra com expressar les emocions que formen part de qui són, i avisa que la masculinitat tòxica castiga i reprimeix. En aquesta lectura, l’autora aborda les preocupacions més comunes dels homes, com ara la por de la intimitat i la pèrdua del seu lloc patriarcal en la societat.

L’instant abans de l’impacte 

Glòria Castro fa una radiografia sobre les polítiques de conciliació i la societat de consum. L’instant abans de l’impacte (Periscopi) és una obra escrita amb humor negre que qüestiona les idees preconcebudes sobre la felicitat i l’amor. Després de dos permisos de maternitat i una reducció de jornada, la protagonista de la història és sotmesa a un pla d’assetjament laboral per part dels seus caps. D’aquesta manera, trama una venjança que escriu en forma de dietari durant 365 dies.

Feminismes revolucionaris 

Brenna Bhandar i Rafeed Ziadah ofereixen a Feminismes revolucionaris (Sembra Llibres) un debat sobre com els feminismes antiracistes i anticapitalistes són fonamentals per a construir respostes efectives. Unes respostes que han d’afrontar-se en un moment de creixent autoritarisme, crisi climàtica i formes com més va més explotadores en un capitalisme sistèmic. És un llibre que aborda els feminismes negres, indígenes, postcolonials i marxistes. Una obra que, a més, es teixeix a partir d’entrevistes amb activistes i pensadores de referència com Angela Y. Davis i Silvia Federici.

Matar la mare 

Matar la mare (Editorial Fonoll) és una obra de Laura G. Ortensi que es defineix com una sortida de l’armari. És una lectura que aixopluga el crit d’una emancipació col·lectiva: la dels cossos als quals han dit que no encaixaven a la norma perquè eren lletjos, poc productius o perquè feien nosa. El llibre és un conjunt de poemes plens de contundència que poden ser llegits com un cop de puny sobre la taula, que fugen de l’amor romàntic i que reclamen el plaer sense restriccions morals ni estètiques. Matar la mare ha guanyat el vint-i-dosè premi de poesia Joan Duch per a Joves Escriptors.

Més que una dona 

“Qui és que va dir que convertir-se en una dona de mitjana edat seria fàcil?”, demana Caitlin Moran a Més que una dona (Anagrama), on ofereix una continuació del clàssic Com es fa una dona. A mig camí entre la crònica personal i el manifest, Moran ofereix una guia per a fer-se gran sense morir en l’intent i aborda qüestions com ara la tirania de les llistes de tasques pendents, el sexe de les parelles amb fills, les maleïdes feines domèstiques i el dubte de si una feminista pot posar-se bòtox o no. Una lectura impertinent i enginyosa en què Moran es manté fidel al seu feminisme Groucho-marxista.

Trenqueu en cas d’emergència 

Carla Vall ofereix un manual per a víctimes i supervivents de violències masclistes a Trenqueu en cas d’emergència (Univers Llibres). L’autora hi analitza de manera amena els elements socials i individuals que ens porten a ser potencials víctimes i agressors, dóna consells per a un mateix i per a tercers i parla de la recuperació i la reparació de les víctimes. En aquesta lectura, Vall s’endinsa en les diverses menes de violència de gènere, dóna eines pràctiques per a fer-hi front i reflexiona sobre el paper dels agressors i la societat en general.

Una teoria feminista de la violència 

A Una teoria feminista de la violència (Tigre de Paper), Françoise Vergés analitza el llenguatge oficial sobre la igualtat entre homes i dones i conclou que es tracta d’un repertori de violències: assetjament, violació, maltractament i feminicidi. Ara bé, per l’autora, aquestes violències en dissimulen unes altres, les que es cometen amb la complicitat de l’estat. En aquesta obra, Vergés denuncia la tendència protectora de la lluita contra el sexisme. “D’una banda, la inflació dels discursos sobre la protecció de les dones i de la gent més vulnerable i, de l’altra, les mesures i les lleis que incrementen brutalment la precarietat i la violència institucional”, diu l’autora.

Quan cridem els nostres noms 

Alba Alfageme presenta una obra basada en casos reals atesos per ella mateixa sobre les conseqüències psicològiques que té el patriarcat en les dones. Quan cridem els nostres noms (Univers Llibres) és una lectura pensada per donar eines a les dones perquè puguin refer-se i alliberar-se de les violències que sempre s’ha dit que no es poden superar –com les sexuals–, però alhora també pot servir perquè els homes facin un exercici d’empatia, conscienciació i revisió del seu rol en les violències masclistes. També parla del moviment #MeToo, de la hipersexualització dels cossos, de l’autodefensa, del sentiment de culpa i de la rentada violeta (purplewashing), entre més.

Jo sí, tu no. Una mirada crítica sobre el feminisme dominant

Alison Philipps analitza a Jo sí, tu no. Una mirada crítica sobre el feminisme dominant (Eumo Editorial) les connexions del feminisme hegemònic amb el capitalisme i el racisme i evidencia que aquest fenomen pot reforçar la violència contra les dones que no són blanques, de classe mitjana i cisgènere. Per l’autora, les feministes blanques haurien de tenir una mirada més àmplia i actuar contra les estructures que sustenten la violència. “Què passaria si les activistes contra l’assetjament a les universitats fessin pinya amb els sindicats de treballadores sexuals? Com seria una campanya contra l’explotació sexual que alhora anés a favor de l’economia verda?”, es demana l’autora.

Tinc algunes certeses i molts dubtes

Natza Ferré ha publicat Tinc algunes certeses i molts dubtes (Ara Llibres), un recull d’articles escrits els darrers anys en què reflexiona sobre qüestions molt diverses, com ara el racisme, la desigualtat, el feminisme, els drets LGBTI i la política. No ofereix receptes màgiques per a cap dels problemes, però l’autora ens acosta a la seva mirada ferma i incisiva sense perdre una bona dosi d’humor.

Sense sucre. Una dona occidental al Marroc 

Sense sucre. Una dona occidental al Marroc (Ara Llibres) és un llibre de Mireia Estrada Gisbert sobre integració social, xoc de cultures i identitat femenina. A partir de l’experiència personal de l’autora –casada amb un home marroquí i, per tant, sovint de visita al Marroc– ens explica la diferència de costums, l’aprenentatge que comporta ocupar un rol social que es fa incòmode i el fet de voler-se acostar a l’altre però salvant les distàncies. Una lectura que ofereix un viatge per la cultura musulmana sobre dones, cossos i llibertat, però també menjar, rituals, fe i família.

L’infame Rosalie 

Évelyne Trouillot fa un retrat íntim de la vida de les dones esclaves de les plantacions, les pors, els patiments, els amors i les esperances. L’infame Rosalie se situa a Santo Domingo l’any 1750, en un context d’enverinaments generalitzats a les plantacions i de repressió, però també de resistència i de lluita contra l’opressió. La protagonista de la història és la Lisette, una noia nascuda en esclavitud que, per mitjà dels relats de la seva àvia i de la seva padrina, descobreix el dolor de la llibertat perduda i la memòria de la travessa a bord del negrer Rosalie. De mica en mica, la Lisette s’allunya de la innocència i s’implica al costat de les figures que han escollit la llibertat.

Els diaris del càncer 

Aquest llibre d’Audre Lorde és un relat profund i emotiu de la poeta i dirigent del feminisme afroamericà sobre com va afrontar el seu càncer de mama. A Els diaris del càncer (Cal·lígraf), l’autora fa un repàs per les emocions, el dolor i la por de la mort arran del diagnòstic d’una malaltia com aquesta. Alhora que parla de les seves vivències –positives i negatives– amb la malaltia, el text posa sobre la taula la dimensió política del càncer de mama i és molt crític amb la manera que la societat té de gestionar-lo.

Una dona 

Una dona (Ara Llibres) és un llibre de Judith Juanhuix, doctora en física i activista trans. Parla del fet trans des d’un punt de vista autobiogràfic, i no pas teòric, però tant el relat del seu trajecte vital com les seves reflexions ajuden a esclarir molts interrogants que solen ser difícils d’abordar en una qüestió que sovint resta encallada en els tòpics o l’estigma. Una lectura sobre identitats de gènere, sexualitat, culpa, por i violències. L’autora ens acosta al seu trajecte vital, un camí ple d’entrebancs i de desafiaments fins a aconseguir mostrar-se al món tal com és.

Hem d’acollir les dones estrangeres

El llibre Hem d’acollir les dones estrangeres (Cal Carré) és un pamflet polític de la pensadora i activista Flora Tristan escrit l’any 1835. Per l’autora, al segle XIX hi ha tres menes de dones que se’n van a l’estranger. Les de classe alta, que ho fan per cultivar l’esperit; les de classe treballadora, que s’han de buscar una feina; i les que fugen d’una situació deplorable. Però totes es veuen obligades a suportar vexacions, més terribles com més pobresa arrosseguen. Tristan sap bé de què parla. Ha viatjat sola i sense recursos per Anglaterra i el Perú, com una pària, per defensar els seus drets i els de la classe treballadora. Els ideals de Tristan són més vigents que mai avui, quan milions de persones es veuen obligades a refugiar-se lluny de casa i les conseqüències d’aquestes migracions afecten particularment les dones.

Solteres i encantades 

“Us han preguntat mai si teniu parella? I quan responeu que no, us han mirat amb cara de compassió i han intentat consolar-vos amb un ‘no pateixis, que aviat en trobaràs’?”, amb aquesta contundència es presenta Solteres i encantades (Angle Editorial), una obra de Núria Viladomat que reflexiona sobre l’estigma social que hi ha envers la solteria femenina. La lectura ​​parla de com i per què tantes dones viuen la solteria amb malenconia, com si es tractés d’un anhel romàntic frustrat. Alhora vol donar consells per a aconseguir de viure-la amb plenitud i fugir dels prejudicis. Com gestionar la sexualitat, la soledat o què implica habitar una societat pensada per a dos, són algunes de les qüestions que s’intenten respondre al llarg de l’obra.

Sexe fora de norma

Sexe fora de norma (Raig Verd) és un recull d’històries que ens parlen d’una sexualitat diversa i inclusiva que s’allunya dels estereotips marcats per la pornografia i pel sexe fal·locèntric. Premi de Literatura Eròtica Feminista, és una obra col·lectiva que ens parla, entre més temes, sobre el sexe anal, l’onanisme femení, les fantasies, la comunicació del plaer a la parella, el BDSM, el sexe a distància i el poliamor. “Aquest projecte demostra que la paraula normal pot arribar a ser molt perversa i que la paraula hola és molt necessària”, diuen.

Un trajecte pels feminismes fílmics

Amb motiu de la commemoració dels trenta anys de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona publica Un trajecte pels feminismes fílmics, escrit per Marta Selva i Anna Solà. L’obra celebra que ja fa tres dècades que va començar el compromís amb la difusió dels films de dones, un trajecte que ha permès de posar en comú la visió feminista del cinema. L’obra s’articula a partir de deu temes que es desenvolupen gràcies a les aportacions fílmiques de cineastes que reflexionen sobre l’experiència femenina des d’una perspectiva interseccional.

Operació biquini 

Operació biquini (Flamboyant) és el viatge interior de la Sol. Un llibre de Júlia Barceló que explica la història d’una noia com tantes altres que vol canviar el seu cos costi el que costi i, a més, vol fer-ho en un temps rècord, perquè ha de celebrar una festa d’aniversari a la platja. Començarà a menjar poc i a anar al gimnàs. “Però, què passa si descobreix que hi ha una manera més alliberadora de viure?”, es demana l’autora. Una lectura que aborda conceptes com la grassofòbia, la pressió estètica, la cultura de la dieta i l’alimentació intuïtiva des d’una perspectiva fresca, propera i amb molt d’humor.

Els homes plorem

Joan Turu ha publicat Els homes plorem (El Cep i la Nansa Edicions), un conte que aborda com els estereotips de gènere afecten els nens. Amb aquest llibre, l’il·lustrador revisa els estereotips de la masculinitat i qüestiona què vol dir ser un home. La història acompanya el protagonista, en Nil, en la seva aventura de créixer i descobrir la importància de sentir-se i ser un mateix.