Una victòria per a Espanya i un problema encara més gran per a Esquerra

Roger Malló….el comentari en clau irònica, pero lleig, perquè es corrossiu…..cada dia que passa, encara que siguin dias com els d’avui, l’independència esta mes a prop… i la independència no ens la donara una generalitat autonomica o una llei del congrès… tot lo que no sigui una movilitzacio massiva del poble guanyador al carrer….a vegades oblidem l’origen del nostre himne que va ser una revolta al carrer (els segadors) que ens va portar a la Republica de Pau Clarís…..

Un aspecte és el pedregar en que està ficada ERC, però hi ha un altre vessant: Govern de la Generalitat totalment en mans d’espanyolistes. Governaran directament des de Madrid.
Es trenca la imatge d’autonomia. Els catalans quedem al marge de la Generalitat – no crec que un català sigui un espanyol amb veïnatge a Catalunya-.
Un pas mes en l’anorreament del sistema polític autonòmic català del Règim del 78.
A la llarga sembla que hauria de ser perillós per al mateix R78, a menys que, efectivament, aconsegueixin anorrear la nació, cosa que no crec, perquè la geografia és molt tossuda.

Er compleix el que va dir Tierno Galvan en una ocasió “las promesas electorales, están para no cumplirlas”.
S’ho han copiat al peu de la lletra,si es repasen hemeroteque i videoteques de la darrera campanya electoral, veureu més de un membre del staff de Er, de dir mai,mai,mai pactarem amb el PSC de Isla.
No tenen respecte ni pels votants a qui els hi haurien de donar alguna explicació d’aquest gir.
La pregunta feta a la militancia es un simil de si em pregunten si vull que em toqui l’euromilló, que em torni jove guapo i alt i trovi una parella guapa,carinyosa i solidária amb el meus pensaments.

NOMÉS ESPEREN QUE PASSI UN TAXI.
Dijous, a la Tertúlia Proscrita, vèiem com l’independentisme de matriu parlamentària no porta enlloc perquè aleshores no seria una revolució.
Des dels governs no es fan mai les revolucions.
– La revolució per canviar l’Estat des dels fonaments no es pot fer des dels propis fonaments de l’Estat.
Salvador Illa és la cirereta del pastís conservador i de dretes, que s’ha anat cuinant els darrers anys i ara arribem a l’extrem de poder veure fins i tot, que no hi hagi cap partit d’obediència catalana en el govern de la Generalitat.
Però això que semblava horrorós és, al mateix temps, un revulsiu magnífic i favorable per a l’independentisme que no necesita per res -per res!-, una Generalitat intervinguda, ni un Parlament que només pot parlar del que li permet el Tribunal Constitucional espanyol.
L’autodeterminació plena amb la independència de Catalunya, necessita una radicalitat democràtica que consisteix a canviar el sistema -canviar tot l’edifici de les parets i els fonaments de l’Estat-, perquè la revolució no pot consistir només a fer canvis de mobles.
Afortunadament, la revolució i la independència plena, ara és veuen més clares que mai.
Per altra banda, amb això que han perpetrat PSOE i ERC, es confirma que els resultats són ajustats -de vegades depenen d’un o dos vots-, i sabem que aquest negoci de la investidura també necessita -o no-, els vots dels Comuns.
Doncs avui observo que Catalunya en Comú és allà, no a dins sinó a la porta de la negociació, esperant que passi un taxi per anar en cotxe. Tant li fa si el taxi va cap amunt com si va cap avall, perquè no tenen cap programa de justícia social per Catalunya, no tenen cap compromís d’anar a l’autodeterminació plena, no tenen cap objectiu revolucionari per canviar l’Estat franquista des els fonaments, i només esperen que passi un taxi.

Esquerra està atrapada. Si Illa no compleix, que no complirà, els republicans ni tan sols poden amenaçar amb retirar-li el suport, perquè això implicaria anar a eleccions. I tothom sap com quedaria ERC en anar a eleccions després d’haver regalat la presidència de la Generalitat a Illa.

Ara mateix ERC no té el comandament per exigir el compliment dels pactes ni el compliment de res. Pactar la investidura des de la por com han fet els republicans ha estat una molt mala idea, perquè amb això han fet Illa amo de la seva por.

Ara Junqueras es voldrà convertir en el vigilant de l’acord i en aquest rol triomfarà al congrés de l’octubre, la qual cosa encara enfonsarà més Erc en la misèria.

Una cosa que no diu Sr Partal és que la constant hegemonia electoral, sostinguda en el temps, és una condició necessària per tal que la comunitat internacional doni suport, ni que sigui silenciós, a la independència. Això ho acabem de perdre ara i és un efecte negatiu més de l’abstencionisme i de la falta d’un projecte comú

Personalment estic força estabornit per la decisió final que la militància d’Erc ha avalat. Potser sóc un ingenu i un idealista i creia que la militància no avalaria donar suport al Psc.

Havia imaginat aquesta consulta com la que Junts va fer per trencar la coalició de govern, quan tothom deia que guanyaria no trencar el pacte perquè hi havia molta gent del partit que vivien del treball de l’administració i que no serien capaços de trencar. En aquell moment, els afiliats de Junts van donar un cop de puny a la taula votant sortir del govern i intentar recuperar certa credibilitat amb els electors independentistes.

Avui, crec que Erc i sobretot la seva militància a perdut una oportunitat per afrontar unes noves eleccions per no haver recolzat el candidat socialista. Molt s’ha escrit que Erc estava atrapada entre recolzar al Psc o anar a noves eleccions, però jo creia i crec que si avui hagués guanyat el NO, es podrien haver presentat a unes noves eleccions amb una fulla de serveis més neta que la que tenen a partir d’avui i amb un possible discurs de no fer cas a la seva militància i no apuntalar a cap president de la Generalitat vinculat amb el 155. Llàstima de l’oportunitat perduda…
No sé si se m’ha entés els que volia possar sobre la taula. El que jo vull dir que si ho haguessin sabut gestionar podrien no haver hagut d’investir un president 155 i anar a unes eleccions amb una millor legitimitat i potser recuperar algun elector que es va quedar a casa en les darreres eleccions.
El meu raonament, té una mirada independentista i per acabar la feina de l’1-O, però Erc a banda dels que han votat que no, algú de la direcció la té?, o només els mou la destrucció de Puigdemont, com amb el seu dia els movia la destrucció de CiU?, s’han adonat que no estem en el mateix moment de la história que el primer tripartit?
No sé… estic un pèl desanimat com a independentista perquè necessitem a tothom si realment volem assolir la llibertat nacional.
Tu com ho veus Vicent?, haurem d’esperar una dècada més per tornar a refer ponts?

NO SERÀ CAP PROBLEMA PER ER QUE L’ENGANY SIGUI VISIBLE

Perquè ho sabem tots que és una enèsima enrredada més. Ho saben els 3000 militants amb càrrec i per això han votat uns 3000 investir un president ultraespanyolista. Ho sabem que és mentida els 2.2 milions que vam votar l’1-O.

Però no serà cap problema per ER, perquè tot i estar COMPLETAMENT documentat que ER és la Cinquena Columna espanyolista, vostè sr Partal continuarà anomenat independentistes als d’ER.

Adéu VilaWeb. Aquest és el meu últim comentari.

Es un acord que saben del cert que no es complira, que l’ha de defensar el psc, que l’ha de votar tot el bloc que ha permes la investidura de sanchez passant pel pnv per compromis per junts per coalicio canaria per sumar, pel psoe mes receptor de cabdals publics.. aixi pretenen no responsabilitzarse’n sabent que al fallar els culpables seran uns altres? llavors tenen previst alguna cosa? es que no ho entenc em costa molt de veure-hi la jugada a llarg termini. Tampoc esperava un altre resultat, i el detall maquieavelic del omnipotent de no dir ni si ni no per tant de poder apropiar-se de cualsevol resultat digne d’estudi també.

Crec que no cal oblidar que el sistema autonòmic es va fer, bàsicament, per encabir les nacions catalana i basca dins el marc espanyol. En altres paraules, el sistema autonòmic només té sentit, si els catalans nacionals (aquella part majoritaria de la població que forma la nació, la viu i la reivindica), s’hi senten representats i hi participen. En el moment en què aquesta part es distancia del marc creat i no hi participa activament, aquest deixa de tenir sentit. En aquest aspecte és positiu que ERC faci president Illa? Absolutament. Aquest pacte només farà que accelerar la sortida de la nació catalana del seu sistema politic. Illa i el PSOE saben perfectament que aquesta majoria espanyolista al Parlament és accidental per una abstenció “nacional”, i saben que governar per anorrear la nació només pot conduïr al colapse constitucional espanyol com a sistema autonòmic.

Consummatum est…
ER ha estès la catifa vermella al 155 i li lliura les claus del meu país, de Catalunya.
Ara ja no ens tornaran a aplicar el 155 perquè el 155 s’ha instal·lat a casa nostra.
Ara comença la deconstrucció de Catalunya. Tot allò que hem assolit amb esforç durant anys i panys veurem com s’esvaeix i només ens quedarà al record d’uns quants. Està passant a Barcelona amb Colllboni i passarà a Catalunya amb Illa. Cultura, llengua, educació, TV3, poc a poc aniran mutant cap a un model espanyolitzant, perquè ja ho deia l’ex ministre Montoro, “hay que españolizar a los niños catalanes”. Vaja, l’historia de sempre des del 1714… i des d’Espanya van per feina.
ER ens ha venut per un plat de llenties i de ben segur que guanyaran diners, tant el partit com els milers de col·locats a institucions i empreses públiques, però compte perquè a les properes eleccions no els passi com a Ciutadans.
L’any 2017 va ser el darrer cop que els vaig votar i no tornarà a passar. Han creuat la línia i ja no n’hi ha retorn possible. Ja són morts i només una refundació molt bèstia podria fer que tornin a formar part del panorama polític català. Però passaran molts i molts anys abans no tornin a comptar.
Com deia al començament, Consummatum Est i per tant el mal ja està fet. Una lliçó per a molts, i també per a mi.
Malgrat ER, Illa i el 155, jo insisteixo i sempre insistiré, Salut, Independència i República Catalana!