Una victòria per a Espanya i un problema encara més gran per a Esquerra

Roger Malló….el comentari en clau irònica, pero lleig, perquè es corrossiu…..cada dia que passa, encara que siguin dias com els d’avui, l’independència esta mes a prop… i la independència no ens la donara una generalitat autonomica o una llei del congrès… tot lo que no sigui una movilitzacio massiva del poble guanyador al carrer….a vegades oblidem l’origen del nostre himne que va ser una revolta al carrer (els segadors) que ens va portar a la Republica de Pau Clarís…..

Un aspecte és el pedregar en que està ficada ERC, però hi ha un altre vessant: Govern de la Generalitat totalment en mans d’espanyolistes. Governaran directament des de Madrid.
Es trenca la imatge d’autonomia. Els catalans quedem al marge de la Generalitat – no crec que un català sigui un espanyol amb veïnatge a Catalunya-.
Un pas mes en l’anorreament del sistema polític autonòmic català del Règim del 78.
A la llarga sembla que hauria de ser perillós per al mateix R78, a menys que, efectivament, aconsegueixin anorrear la nació, cosa que no crec, perquè la geografia és molt tossuda.

Er compleix el que va dir Tierno Galvan en una ocasió “las promesas electorales, están para no cumplirlas”.
S’ho han copiat al peu de la lletra,si es repasen hemeroteque i videoteques de la darrera campanya electoral, veureu més de un membre del staff de Er, de dir mai,mai,mai pactarem amb el PSC de Isla.
No tenen respecte ni pels votants a qui els hi haurien de donar alguna explicació d’aquest gir.
La pregunta feta a la militancia es un simil de si em pregunten si vull que em toqui l’euromilló, que em torni jove guapo i alt i trovi una parella guapa,carinyosa i solidária amb el meus pensaments.

NOMÉS ESPEREN QUE PASSI UN TAXI.
Dijous, a la Tertúlia Proscrita, vèiem com l’independentisme de matriu parlamentària no porta enlloc perquè aleshores no seria una revolució.
Des dels governs no es fan mai les revolucions.
– La revolució per canviar l’Estat des dels fonaments no es pot fer des dels propis fonaments de l’Estat.
Salvador Illa és la cirereta del pastís conservador i de dretes, que s’ha anat cuinant els darrers anys i ara arribem a l’extrem de poder veure fins i tot, que no hi hagi cap partit d’obediència catalana en el govern de la Generalitat.
Però això que semblava horrorós és, al mateix temps, un revulsiu magnífic i favorable per a l’independentisme que no necesita per res -per res!-, una Generalitat intervinguda, ni un Parlament que només pot parlar del que li permet el Tribunal Constitucional espanyol.
L’autodeterminació plena amb la independència de Catalunya, necessita una radicalitat democràtica que consisteix a canviar el sistema -canviar tot l’edifici de les parets i els fonaments de l’Estat-, perquè la revolució no pot consistir només a fer canvis de mobles.
Afortunadament, la revolució i la independència plena, ara és veuen més clares que mai.
Per altra banda, amb això que han perpetrat PSOE i ERC, es confirma que els resultats són ajustats -de vegades depenen d’un o dos vots-, i sabem que aquest negoci de la investidura també necessita -o no-, els vots dels Comuns.
Doncs avui observo que Catalunya en Comú és allà, no a dins sinó a la porta de la negociació, esperant que passi un taxi per anar en cotxe. Tant li fa si el taxi va cap amunt com si va cap avall, perquè no tenen cap programa de justícia social per Catalunya, no tenen cap compromís d’anar a l’autodeterminació plena, no tenen cap objectiu revolucionari per canviar l’Estat franquista des els fonaments, i només esperen que passi un taxi.

Esquerra està atrapada. Si Illa no compleix, que no complirà, els republicans ni tan sols poden amenaçar amb retirar-li el suport, perquè això implicaria anar a eleccions. I tothom sap com quedaria ERC en anar a eleccions després d’haver regalat la presidència de la Generalitat a Illa.

Ara mateix ERC no té el comandament per exigir el compliment dels pactes ni el compliment de res. Pactar la investidura des de la por com han fet els republicans ha estat una molt mala idea, perquè amb això han fet Illa amo de la seva por.

Ara Junqueras es voldrà convertir en el vigilant de l’acord i en aquest rol triomfarà al congrés de l’octubre, la qual cosa encara enfonsarà més Erc en la misèria.

Una cosa que no diu Sr Partal és que la constant hegemonia electoral, sostinguda en el temps, és una condició necessària per tal que la comunitat internacional doni suport, ni que sigui silenciós, a la independència. Això ho acabem de perdre ara i és un efecte negatiu més de l’abstencionisme i de la falta d’un projecte comú

Personalment estic força estabornit per la decisió final que la militància d’Erc ha avalat. Potser sóc un ingenu i un idealista i creia que la militància no avalaria donar suport al Psc.

Havia imaginat aquesta consulta com la que Junts va fer per trencar la coalició de govern, quan tothom deia que guanyaria no trencar el pacte perquè hi havia molta gent del partit que vivien del treball de l’administració i que no serien capaços de trencar. En aquell moment, els afiliats de Junts van donar un cop de puny a la taula votant sortir del govern i intentar recuperar certa credibilitat amb els electors independentistes.

Avui, crec que Erc i sobretot la seva militància a perdut una oportunitat per afrontar unes noves eleccions per no haver recolzat el candidat socialista. Molt s’ha escrit que Erc estava atrapada entre recolzar al Psc o anar a noves eleccions, però jo creia i crec que si avui hagués guanyat el NO, es podrien haver presentat a unes noves eleccions amb una fulla de serveis més neta que la que tenen a partir d’avui i amb un possible discurs de no fer cas a la seva militància i no apuntalar a cap president de la Generalitat vinculat amb el 155. Llàstima de l’oportunitat perduda…
No sé si se m’ha entés els que volia possar sobre la taula. El que jo vull dir que si ho haguessin sabut gestionar podrien no haver hagut d’investir un president 155 i anar a unes eleccions amb una millor legitimitat i potser recuperar algun elector que es va quedar a casa en les darreres eleccions.
El meu raonament, té una mirada independentista i per acabar la feina de l’1-O, però Erc a banda dels que han votat que no, algú de la direcció la té?, o només els mou la destrucció de Puigdemont, com amb el seu dia els movia la destrucció de CiU?, s’han adonat que no estem en el mateix moment de la história que el primer tripartit?
No sé… estic un pèl desanimat com a independentista perquè necessitem a tothom si realment volem assolir la llibertat nacional.
Tu com ho veus Vicent?, haurem d’esperar una dècada més per tornar a refer ponts?

NO SERÀ CAP PROBLEMA PER ER QUE L’ENGANY SIGUI VISIBLE

Perquè ho sabem tots que és una enèsima enrredada més. Ho saben els 3000 militants amb càrrec i per això han votat uns 3000 investir un president ultraespanyolista. Ho sabem que és mentida els 2.2 milions que vam votar l’1-O.

Però no serà cap problema per ER, perquè tot i estar COMPLETAMENT documentat que ER és la Cinquena Columna espanyolista, vostè sr Partal continuarà anomenat independentistes als d’ER.

Adéu VilaWeb. Aquest és el meu últim comentari.

Es un acord que saben del cert que no es complira, que l’ha de defensar el psc, que l’ha de votar tot el bloc que ha permes la investidura de sanchez passant pel pnv per compromis per junts per coalicio canaria per sumar, pel psoe mes receptor de cabdals publics.. aixi pretenen no responsabilitzarse’n sabent que al fallar els culpables seran uns altres? llavors tenen previst alguna cosa? es que no ho entenc em costa molt de veure-hi la jugada a llarg termini. Tampoc esperava un altre resultat, i el detall maquieavelic del omnipotent de no dir ni si ni no per tant de poder apropiar-se de cualsevol resultat digne d’estudi també.

Crec que no cal oblidar que el sistema autonòmic es va fer, bàsicament, per encabir les nacions catalana i basca dins el marc espanyol. En altres paraules, el sistema autonòmic només té sentit, si els catalans nacionals (aquella part majoritaria de la població que forma la nació, la viu i la reivindica), s’hi senten representats i hi participen. En el moment en què aquesta part es distancia del marc creat i no hi participa activament, aquest deixa de tenir sentit. En aquest aspecte és positiu que ERC faci president Illa? Absolutament. Aquest pacte només farà que accelerar la sortida de la nació catalana del seu sistema politic. Illa i el PSOE saben perfectament que aquesta majoria espanyolista al Parlament és accidental per una abstenció “nacional”, i saben que governar per anorrear la nació només pot conduïr al colapse constitucional espanyol com a sistema autonòmic.

Consummatum est…
ER ha estès la catifa vermella al 155 i li lliura les claus del meu país, de Catalunya.
Ara ja no ens tornaran a aplicar el 155 perquè el 155 s’ha instal·lat a casa nostra.
Ara comença la deconstrucció de Catalunya. Tot allò que hem assolit amb esforç durant anys i panys veurem com s’esvaeix i només ens quedarà al record d’uns quants. Està passant a Barcelona amb Colllboni i passarà a Catalunya amb Illa. Cultura, llengua, educació, TV3, poc a poc aniran mutant cap a un model espanyolitzant, perquè ja ho deia l’ex ministre Montoro, “hay que españolizar a los niños catalanes”. Vaja, l’historia de sempre des del 1714… i des d’Espanya van per feina.
ER ens ha venut per un plat de llenties i de ben segur que guanyaran diners, tant el partit com els milers de col·locats a institucions i empreses públiques, però compte perquè a les properes eleccions no els passi com a Ciutadans.
L’any 2017 va ser el darrer cop que els vaig votar i no tornarà a passar. Han creuat la línia i ja no n’hi ha retorn possible. Ja són morts i només una refundació molt bèstia podria fer que tornin a formar part del panorama polític català. Però passaran molts i molts anys abans no tornin a comptar.
Com deia al començament, Consummatum Est i per tant el mal ja està fet. Una lliçó per a molts, i també per a mi.
Malgrat ER, Illa i el 155, jo insisteixo i sempre insistiré, Salut, Independència i República Catalana!

Veig Vicent que li has trobat el gust a inventar PARADOXES, com més millor.
.
Aquesta darrera té més aspecte d’acudit que de paradoxa. Fixeu-vos bé fins on pot arribar un bon inventor;
.
“LA VOTACIÓ PER INVESTIR ILLA ÉS UN GRAN ÈXIT PEL PSC” És bona oi?
.
Com pot ser bona alguna cosa pel PSC si el tal PSC no existeix? Com que és evidentment que no existeix la “Paradoxa 2”, resulta genial.
.
El que sí que existeix és el PSOEC. Però el PSC no. Amb la “PARADOXA 2”, ha quedat superada totalment l’única que fins ara havia fet.
.
No perdem l’esperança. la tercera pot superar les dues anteriors.

Més o menys en els comentaris ha quedat reflectit el què pensem.
Ara em pregunto com ens organitzarem per aquest 11 de setembre?
A part del que fa “la classe política” nosaltres hem ser al màxim proactius i mobilitzar-nos com mai davant tanta traïdoria; importa la qualitat no la quantitat. Hem de denunciar tanta tanta tanta traïció dels nostres i mirar sempre sempre endavant. La barbaritat de convertir el 155è President a Illa no ens de minimitzar i fer callar.
No surrender, s’entén, oi?

Sr Ikatzategui, penso que la solució no és votar algun partit independentista dels que són al parlament (ara només són dos) perquè cap d’ells planteja una estrategia guanyadora: mobilització I unilateralitat. L’ANC, els CDR, les entitats i sobre tot els ciutadans ens hem de mobilitzar. I fer caure a tots els membres de l’elit catalana que van fallar l’O17 per ignorants (no saben com es fa una independencia, no van seguir el model bàltics, no saben que es Espanya). Des del meu punt de vista, una falsa elit sense cap capacitat estratègica ni de liderar el país. Una elit amateur. I si cal votar, cal fer-ho per altres opcions. I en la línia de la manca d’estratègia, si el MHP Puigdemont torna es per a fer que?

Segur que soc un romàntic i per tant incapacitat per a la política, però no puc entendre com, un independentista d’una nació ocupada, pot voler de President del seu país un nacionalista del Estat ocupant! Eing?!!
Però a banda d’això, voleien pel meu cap, no sé perquè: Deulofeu, el 2027, i una frase del Sánchez que estic segur que tothom fa veure que ha passat desapercebuda, però estic segur que els cacics de l’Autonomíes, ja hi estan pensant”…avanzamos hacia el Estado federalizante” (més o menys)…. mmm…

La millor notícia és q ERC ha tensat tant la corda que ha acabat ha visibilitzant la divisió interna.
Un 43% mantenen la dignitat. La majoria continuen avalant la política suïcida de Junqueras i Rovira.
Al meu entendre hi té molt a veure la seva percepció que ideològicament se senten més a prop dels socialistes españols del 155 que no dels catalans de dretes independentistes. I com s’ha vist, no els canviarem si no ho hem fet fins ara. Des de l’1-O han intrigat per restar i dividir, ara s’han tret definitivament la mascareta.

Està bé aquest allau de dolor, però també potser és el moment de replantejar-se tota la estratègia del catalanisme, començant per superar els tres errors que ens han dut a aquesta situació: 1- Haver assumit el marc geogràfic que ens van imposar els espanyols; 2- Haver assumit el marca ideològic que passava per fer política des de l’eix dreta-esquerra; i 3- Haver considerat el règim del 78, un règim democràtic.
Una estratègia nova que impliqui una revolució democràtica (contra el règim del 78) i per tant transversal (que qüestioni l’eix polític dreta-esquerra), del conjunt dels Països Catalans (que superi el marc geogràfic espanyol).

Adhereixo als que demanen que si us plau es deixi de dir que ERC és un partit independentista i en canvi es podria dir un partit sense escrúpols traïdor als seus ideals. Gràcies a ERC tornarem a tenir un governador civil amb tots els poders. Hi ha qui pensa que com que la gent té memòria de peix això es digerirà amb el pas del temps… no estic d’acord, cada vegada que vegem i sentim a Illa l’acidesa estomacal immediata ens farà recordar perquè tenim “això repugnant” de president de Catalunya.

He vist algun comentari en el que encara hi ha una mica d’esperança però jo crec que a curt i mig termini la cosa estarà molt fotuda.
Per una part el poble català està acostumat a no tenir estat i a esperar molt poc del espanyol i s’ha buscat la vida al marge d’aquesta institució.
Per una altra ERC ha posat la cirereta a anys de desavinences dins del moviment independentista.
El descrèdit no només és per ERC sinó per a tots els partits i organitzacions que no ha estat capaços d’estar a l’altura d’un poble plenament motivat i mobilitzat.
No es pot esperar que en aquestes circumstàncies aquest poble estigui receptiu a noves propostes.

Particularment nomès haguès entès un pacte amb el Psc si Sanchez s’haguès compromès a que l’amnistía seria efectiva per a tothom.
Si Sanchez ès president del govern és degut als vots de Junts que va exigir l’aplicació de l’amnistia sense restriccions.
Ara Erc li dona tots els seus vots a Illa sense la mínima exigència que aquesta amnistía sigui aplicada a molts represaliats entre ells al nostre president al exili C.Puigdemont.
Que farà Junts? retirarà el seu suport a Sanchez?
Illa mai serà el meu president.
Quina cara posaràn els dirigents de esquerra i els militants que han votat a favor del pacte quan empresonin a C.Puigdemont? Ho aplaudiràn com farà el Psc i els Comuns?
Crec que M.Rovira l’hi ha aconsellat que no torni per l’investidura. Suposso que es vol estalviar la vergonya de veure’l enmanillat i empresonat.
Imagino també que aquestes preses per firmar el pacte, haguessin pogut esperar fins a finals d’agost, i el fet de fer president a Illa en plenes vacances d’estiu per a molta gent, venen motivades per estalviar-se manifestacions massives. Volen que la reacció sigui la més minsa possible.

Un 40% d’esquerra han votat no. L’ERC independentista (creïble) romandrà al congelador per anys, com a mínim. A veure si la dissidència té el valor de constituir l’EIC, l’esquerra independentista per Catalunya, seria la millor estratègia per retornar la il·lusió i els vots abstingut, de forma anàloga a JUNTS vs PDECAT.
I JUNTS també que entenga que pactar segons com i amb qui i les baralles contínues, els ha fet perdre també més de 600k vots.
El moviment ha de reixir de les cendres més fort, decidit i unit que mai. El poble sol no ho farà, i els polítics sols, menys encara.
La força del poble l’han de canalitzar les organitzacions i els partits sabent que tenen més de 2M de persones al darrere empenyent.
I com trobe també a faltar aquella CUP…

He sentit a parlar els Oriolistes i dels Roviristes, dels que volien mantenir la pagueta i fins i tot il·lustres tertulians parlant de que la situació política actual ja no té majoria (amb una gran abstenció del.vot independentista, decepcionat amb les tres forces qye van encapçalar “el procés”), però trobo que d’ha obviat intencionadament que al programa amb el que va anar a les eleccions no hi deia (ans el contrari) que en cas de “sumar” farien President a n’Illa….
….queda temps, però espero que els que encara es mantenien votants Esquerra, abandonin definitivament aquest vaixell de “pirates”, altrament dits botiflers.

La pura i crua realitat és que els que creiem que eren dels nostres, han triat-que ben bé no sé pas quin dret hi tenen, tenint en compte que han votat afiliats del país valencià-un virrei, que com molt bé algú ha dit, és curt de gambals, falangista, dels que venien al poble negra nit i s’enduien als nostres avis, en Isla ha demostrat per activa i per pasiva, que és un digne hereu dels qui varen tirar a les cunetes als nostres familiars.
Això ens ha regalat Esquerra!
De fet serà proclamat virrei en plé Agost, carrers buits i calents.
Tot estava pensat i preparat per tant la traïdoria és total.
Només els torba, que pugui tornar el MHP, llàstima que al final tota la empenta que mostra queda en res, si fos valent, les llambordes volarien!!

Un cop més, la realitat supera la ficció. Ni tan sols Paul Auster no hauria pogut imaginar una situació mes enrevessada. Al maig l’independentisme no va revalidar la majoria absoluta al Parlament i ahir el no als socialistes no va arribar als tres mil i escaig militants d’Esquerra que calien. Però ara resulta que cinc cents i escaig joves d’Esquerra poden canvier el rumb de la Història del nostre pais. Crispetes. Una sola cosa és certa i és que un país es construeix amb determinació. Amb indisciplina col.lectiva i revoltes abstencionistes estèrils el resultat no va gaire més lluny que el d’una pel.lícula d’aventures (i desaventures).

El pacte retrata perfectament a una hipòcrita egoista com la Marta Rovira, de la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras, falsa exiliada, car no ha fet res per Catalunya durant el seu “exili”, a anys llum del fet pel MHP Carles Puigdemont. Ara torna amb l única idea de viure dels nostres impostos un temps més, per la qual cosa s’omple la boca de fals activisme independentista.

Una votació realment molt ajustada que fragmenta ER i ERC.
Una ERC (no ER) que malauradament ha estat mancada d’un lideratge mediàtic pel NO, cosa que si han tingut tots els de la menjadora amb suport descarat de molts mitjans de comunicació.
Es a dir, el 43% és tot un èxit majúscul, un punt a favor de la gent d’ERC, independentista honesta, front tota la colla de gent, de sangoneres, que viu de la menjadora, dels comprats del sottogoverno, i que el que no són és independentistes, com a molt espanyolistes d’esquerra, com els Comuns de la Albiach.

Perquè si comptem militants col·locats a diferents llocs de l’Administració i famílies, podríem quadrar números dels del si.

Em queda la esperança de que hi hagi parlamentaris independentistes que trenquin la disciplina de vot i ens portin a noves eleccions. A les quals aquests s’haurien de presentar com a un nou partit independentista honest, i arrabassar a la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras, tot l’espai públic que ara gaudeix fraudulentament.

Pet cert, estic totalment amb el que ha dit el Sr Agulló,
“…
03.08.2024 | 08:28
Quin rèdit polític n’ha tret l’abstencionisme que habia de ser un flagell pels partits indepes, quan finalment les coses són com són i potser les seves projeccions han determinat d’alguns manera aquest desastre?
…”

Jo sempre he defensat que s’ha de votar, perquè sempre hi ha alternatives molt més bones per Catalunya que el posar una catifa vermella per incompareixença al naZionalisme espanyol, com estem veient que passa aquí, a València o a Ses Illes.

Per a mi els defensors de l’abstencionisme són en realitat espanyolistes disfressats d’independentistes decebuts, per així poder enganyar a 4 que no s’ho han pensat seriosament.

Em costa molt entendre el que ha passat, molt. És el final d’una pel·lícula relativament curta, molt curta si ens situem a finals del 2009: consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt. Illa serà president per un procés de raonament lògic o per un procés emocional/sentimental?. Les emocions són reaccions psicoficiolòques desencadenades per estímuls externs o interns en un context determinat, els sentiments són les interpretacions que fem de les emocions. La raó acaba justificant les nostres decisions emocionals. Al capdavall l’emoció decideix i la raó justifica. El balanceig i l’equilibri del món emocional i el món racional -es tracta d’una habilitat que no té tothom- en diem intel·ligència emocional que no és altra cosa que identificar el què sentim per tal de gestionar-ho adequadament. Amb tot el que ha passat hi ha molta emoció, menys sentiment i costa veure-hi intel·ligència emocional. S’ha tancat el capítol de l’1-O, l’estat té la porta oberta per espanyolitzar Catalunya i per revertir la declaració d’independència que va fer el Parlament. Més enllà de tots els pactes i les promeses que no es compliran, resta una generació -un altre- que ha perdut, un partit històric que haurà de renéixer de les cendres i un desgavell emocional col·lectiu que no sabrà interpretar mai adequadament aquesta nefasta decisió.

Molts hem vist Junqueras, un cop sortit de la presó i de cap manera excusant el seu narcisisme i obsessió per Puigdemont, com a mercaderies malmeses. Però la Marta Rovira no va veure mai l’interior d’una cel·la, així que no hi ha excusa per a la seva traïció més que recórrer a un insult que m’abaratiria i que VW censuraria amb raó. Sé que la manera catalana és mirar endavant amb esperança, passi el que passi. Però el que ens queda avui és un dia fosc i una visió negra del futur.

Quina decepció!!! Veure que un partit que es vanta de treballar per al país, a canvi d’un munt de fum ven el país i les seves institucions a l’enemic, aquell que mai no ha ens ha estimat, al PSC més espanyolista de la seva història i n’estan contents, si, és cert que un quaranta tres per cent de votants han dit que no, un nombre gens menyspreable de gent que tenia, segurament, el cap ben moblat i que em dona confiança per què s’adonin del greu error que el seu partit ha comès, el temps ho demostrarà, i fins i tot que se’n donin de baixa per què n’estic segur que dins de la militància hi deu haver qui és independentista i s’estima Catalunya, la seva llengua, costums i institucions…. l’ER d’avui no va per aquest camí, l’únic que li interessa és conservar l’hegemonia, que cada passa que dóna queda més minvada, i la seva ambició de poder i que amb quest acord ha quedat retratat, el seu real tarannà no és treballar per al país, només pel partit. Tots els partit que s’han dit, en un principi, independentistes han comés algun error però no n’hi cap que hagi fer una patinada d’aquest gruix. Tinc la confiança que el temps els ho faci pagar ja que això no té possibilitats de perdó.

Cap sorpresa, res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol republicà i progressista. Perquè al final voten com PP i Vox (com els agrada acusar als impurs, per fer veure que són d’esquerres de tant en tant), que serien els que investirien el pròxim president de la Generalitat si no se’ls avançaven els dits progressistes (i que el sostindran si als republicans progressistes els dona per teatralitzar que s’enfaden amb ell, per fer veure que són d’esquerres de tant en tant i mentre no posi en perill el sou, és clar, tot teatret dolent com el d’ara). Sembla que ja ningú ho recorda, però donaran suport al tàndem presidente Sánchez – ministro Illa, responsables a escala de l’estat de la catàstrofe més gran des de la dictadura franquista (prèvia a l’actual dictadura monàrquica, a la qual els republicans progressistes “espanyols” mai posaran cap pal a les rodes, com continuen corroborant els fets) durant la pandèmia, em sembla recordar envoltats per militars segur que tan republicans i progressistes com ells (ah, i els tribunals que tant els persegueixen, com pot ser que els passés per alt la catàstrofe de la pandèmia per a imputar el “presidente”, que curiós?).
Perquè al final sembla clar que la república catalana només interessa si els republicans progressistes hi tenen el poder, mentrestant és impossible. Millor que vagi quedant ben clar tot com també diu l’editorial.

A part de la decepció política per la decisió d’ERC que tots compartim, voldria expressar-ne una altra de tipus emocional que en aquests moments sento molt viva. Jo, com qualsevol persona amb un mínim d’empatia, he patit i he plorat per l’injust i cruel empresonament que van patir els nostres representats electes. Tampoc vaig dubtar ni un instant en contribuir en la mesura de les meves possibilitats a la Caixa de solidaritat, i si m’haguessin proposat de fer qualsevol cosa per la seva llibertat també ho hagués fet. I ara, davant d’aquest desastre, no puc evitar de sentir-me molt dolgut.
No vull que la ràbia m’encegui ni vull pensar que em vaig equivocar patint per unes persones que potser no ho mereixien. Jo de ben segur que ho tornaria a fer, però aquests que ara entronitzen el seu botxí han perdut definitivament el meu respecte.

Eixamplem la base, van dir, doncs ja s’ha eixamplat amb gent que diuen que son d’esquerres i catalanistes, que queda molt bé, però d’independentistes res. Aquí ho tenim, els que han aplaudit l’engany, i també als que mai votarien Puigdemont. Als que han votat no, son els que creuen amb l’independentisme, i veurem que faran, si esperaran el congrés, o ja estriparan el carnet, perquè quan veus aquestes aberracions, dins del teu partit, més val ser independent i a les eleccions votar al que et sembla més creïble, o no votar.
Tal vegada, ens convé un govern totalment espanyolista, que ens vulgui fer combregar amb rodes de molí, perquè reaccionem, com va passar quan varen tombar l’estatut. Aquí ens va sortir el catalanisme patriòtic, a on vàrem voler refermar-nos amb la nostra nació: Catalunya, que ens han volgut negar sempre i que ara continuaran negant, per desgrà cia des de les nostres mateixes institucions.

Escriu Eusebi

Els anomenats partits independentistes han aconseguit lo que buscaven ja que no han fet absolutament res per impedir-ho.no han vulgut dialogar mai seriosament sabent que d’ells depenia aconseguir la suma necessària de vots,
Tanta culpa té ERC com Junts.
I que cada un tiri, quan van maldades, cap on més li convingui s’ha d’ acceptar.
Altre cosa és que faràn en el futur i com els farà pagar la gent l’engany tan gran realitzat.
A mi, ja m’han vist prou.

El resultat final del pacte està per veure quan se sàpiga tot el contingut i la realitat del pacte traidor. Però tot plegat és a les nostres mans, s’ha d’acabar amb l’abstenció, s’ha d’activar ja mateix la societat i si no hi ha crítica constructiva per deteriorar un governet com el que tindrem i amb uns acompanyants que la paraula TRAIDORS la considero molt lleugera per qualificar-los, no aixecarem el cap en anys, ara madrit pot incomplir amb excuses des de la Plaça Sant Jaume per justificar l’injustificable.
El PSOE en tres i no res, a base de traicions i jocs deshonestos s’han fet amb l’Ajuntament de Barcelona i ara amb la Generalitat, aquest serà el mateix camí dels incompliments com la tauleta del dialeg sord, i ara aquest finançament que ens resoldrà les vides a tots i mentre la Marteta tornarà a Suïssa per no notar els efectes maliciosos de la desgràcia pactada.
Qui havia dit que els d’Esquerda son independentistes amb la dependència que creen?

A la Marta Rovira, la feia més llesta, i encara més després d’haver hagut de marxar a l’exili pel seu paper en els plens del Parlament del 6 i 7 de setembre de 2017 i de saber el pa que s’hi dona. Però no, ha acabat sent la mateixa bleda hipòcrita messianica estil Junqueras. Diu que és un bon acord per al partit però… I per al País? Què? Al País que el bombin, no? Com pot confiar en els sociates a aquestes alçades? I a sobre creu que Esquerra té poder sobre els governs espanyol i català. Es pot ser més ignorant i figa! Que no sap que un cop investit Illa, el seu suport o no se’l passaran pel forro?! Que els sociates són capaços de pactar amb el mateix diable, digues-li PP o Vox? El que deia, una bleda ignorant messiànica junquerista.

FESTES PASSADES, COQUES MENJADES
.
PER DISSORT DE L’imperi,
RES NO HA ACABAT
.
LLISTA CÍVICA I UNITAT
.
(EXCEPTE AMB ELS TRAÏDORS)
‘roma’ NO ELS PAGARÀ,
NOSALTRES TAMPOC
.
LA TRAÏCIÓ NO TÉ PERDÓ
.
HUMILITAT I LIDERATGE
DE PUIGDEMONT SENSE
AUTORITARISMES TOTALITARIS
‘O POVO É QUEM MAIS ORDENA’
.
GOVERN IMPOSSIBLE
PER A illa I collboni
.
CONFRONTACIÓ SISTEMÀTICA,
INSUBMISSIÓ PERMANENT A LA INJUSTÍCIA
.
EXIGÈNCIA EN EL COMPLIMENT
DELS PRESSUPOSTOS imperials
.
CARRERS PLENS
DIA SÍ I ALTRE TAMBÉ
.
‘EM CADA ESQUINA UN AMIGO,
EM CADA ROSTO IGUALDADE’
.
CATALÀ LLENGUA VEHICULAR
EN TOTS ELS ÀMBITS,
DIGUI EL QUE DIGUI EL ‘SURSUM CORDA’
.
PEDAGOGIA PERMANENT
DELS BENEFICIS
ECONÒMIC-SOCIALS
DE LA REPÚBLICA CATALANA
.
INSOLIDARITAT AMB ELS INSOLIDARIS
‘PROU DE PAGAR “FANTAS” ! ‘
.
PLUJA D’IDEES EN TOTS
AQUESTS SENTITS
.
ÀNIMS !
.
ANEM PER FEINA !
.
AIXEMPLEM LA BASE…
DE VERITABLES INDEPENDENTISTES

El problema és que mai hi ha alternativa per la gent “progresista o d’esquerres”. Votar Junts fa mal perquè és molt de dretes, privatització, sanitat privada, escoles concertades, etc. ERC és un entremig però “més social” i la CUP tant radical que desapareix del mapa. ERC entrarà ara en la meva llista negra com tots els partits del 155. Comuns no m’agrada el seu tarannà a Catalunya i altres coses. Abstenció tampoc aporta res. I votar sempre amb el nas tapat cansa. En definitiva, un desastre, tindrem un president molt espanyolista (155è) gràcies a ERC. Malgrat tot, fins que no estigui amnistiat Puigdemont, que no comparteixo ideològicament, i la resta hauré d’aguantar i participar.
1-O NI OBLIT NI PERDÓ.

Uau, 120 comentaris.
Està bé, que sotragui consciències.
De moment, encara un temps de dol, de ràbia, de llepar-nos les ferides, però aviat, en algun dels propers comentaris a editorial, les propostes.
Perquè si no utilitzem la intel.ligència col.lectiva per actuar proactivament, amb les millors idees, ens acostumarem a escriure, escriure, escriure. Quan de fet, les millors gales que vam vestir van ser en ocasió del periode constituent. Ens en recordem? Després del 2012 i fins al 2015/2017. Centres cívics arreu del territori, carpes a la Ciutadella, conferències de qui té aportacions interessants a fer.
Amb una diferència, aquesta propera vegada, els partits que no s’hi adhereixin, perdran vots. Que ho diguin ben alt i ben clar ANC, OMNIUM. Comencem a rumiar-hi, a reactivar el Procés Constituent.
“El que pugui fer, que faci.”
Ara, els que s’hi posin , bandejant apriorismes, prejudicis. I els polítics, que ajudin a que refusem prejudicis. Els de Junts, que siguin una mica menys de dretes, i adoptin l’ecologisme, de veritat, i sortiran guanyant. Els de les CUP, que acceptin que la seva radicalitat, si no va acompanyada de fets, de cooperació amb els que no pensen com ells, és inútil i antiprogressista.
Els decents d’Erc, bé que facin el que puguin, que s’ha demostrat que és poc.
Però encara no.
Avui encara toca ràbia.
Sumant-me a Jaume Grané, Jaume Bonet, Paola Polacco, Gerber Van, i d’altres , tinguem memòria per penalitzar els que prioritzen el partit al país.

Tenim la gran oportunitat, i espero que l’unionisme s’avingui a fer-la possible, de percebre la representació metafòrica del Rei i del Virei, en un període potser massa curt de 4 anys, pero si s’intensifica amb claredat perquè els esdeveniments ens porten a una duresa que percebem com a Nova Planta potser ens ensorrem o potser ens reforcem. Quan hem tingut una oportunitat així? Tots “metaforicament tremolosos” vull dir pactistes a la baixa amb l’executiu espanyol que no s’hagi fet al 2005 i no s’hagi desplegat… El PSOE per acontentar a ERC quan es convoquen aquestes eleccions al maig podria haver desplegat l’Estatut que les bases d’ERC van votar en contra, i potser ara seria més tolerable donar-li suport i governabilitat. Però al PSOE no li cal fer l’esforç, i ara tampoc està més observat que quan presidia la Comissió Europea, la oportunitat efímera per haber pactat mesos o anys abans per tal de que es publicitin adequadament les mesures reformadores d’Espanya. Espanya per als espanyols, i nosaltres Països Catalans.

Al marge de les consideracions que hom pugui tenir vers aquest acord (que per a mi és ja no nefast, sinó ridícul), a mi em preocupa qui s’arrisca a tensar el partit d’aquesta forma; amb un 53% de la militància per un costat i el 44% per l’altre defensant opinions diametralment oposades…
Realment, tanta manca capacitat de lideratge em deixa estorat. No pot ser quelcom fet inconscientment… ha d’haver-hi algú dins d’ER que vol dinamitar el partit des de dins…

Personalment sento pena, ràbia, una decepció enorme però també esperada per la decisió d’ERC i per primera vegada puc dir-los traïdors. Fins ara, desde el 2017 em semblava que estaven molt molt equivocats en la seva estratègia, que no eren intel·ligents, que es deixaven enganyar, que no sabien llegir els seus propis votants ni el moment polític, però ara per mi són uns traïdors, realment l’independència no és la seva prioritat. I això fa mal perquè fa anys els havia votat i perquè hi conec gent que són militants (que han votat que no). I fa mal perquè han assumit i normalitzat la repressió de l’1 d’octubre i el 155.

Dit això i deixant de banda les emocions personals, hi ha la possibilitat que aquests propers anys de govern del PSC/PSOE a Catalunya, tornin a fer remoure l’independentisme (dic remoure perquè ara mateix mobilitzar em sembla massa optimista), i es pugui traduir en millors resultats dels partits independentistes (en els que ja no podem incloure ERC). Si bé aquest partits haurien de tornar a convèncer molts dels votants perduts. Però molt abans de tot això vindrà la detenció de Puigdemont sobre la que tinc dubtes i em preocupa com l’independentisme reaccionarà. Podria ser un revulsiu però vist el moment en que estem no tinc gens clar quin efecte provocarà. Sobretot veient que relativament poca gent el va votar a les últimes eleccions.

Com pot ser que no ningú s’adoni que el veritable partit del 155 és el que encara detén el govern provisional? A Aragonés li calgué desfer-se abans de tres presidents amb l’ajut d’Espanya i d’algun partit “independentistes” abans no li toqués la rifa… ell fou el primer del 155, cal no treure-li el mèrit.
.
A banda, Partal, no em pensava pas que poguessis fer-nos aital endreça:
.
“PS. […] evidencien la necessitat que l’independentisme tinga una veu forta i sòlida, que faça visibles els principis que han guiat fins ací la revolució democràtica catalana.”
.
“Revolució democràtica”? De “revolució” no n’hi ha hagut cap, si en podia haver fou escapçada el mateix primer d’octubre del 2017. I “democràtica”, on? de què?. La “democràcia”, malgrat les vostres crides a fer-nos creure que “ens faria lliures”, s’ha demostrat que ens ha fet més esclaus.
.
Com es pot parlar de “democràcia” quan la nostra Pàtria és ocupada pels mateixos que voten “democràticament” en contra de la nostra llibertat i que ens mantenen sotmesos a les metròpolis respectives que ens colonitzen? El espanyols i els seus adlàters sud-americans i nord-africans són el seixanta per cent dels que tenen “dret” a vot a les quatre províncies (això que en maldieu “principat”…).
.
Quina “democràcia” hi ha en ser esclaus mercès als vots dels qui ens ocupen? Si us plau, no enganyeu més als connacionals, la democràcia, a Catalunya només afavoreix als enemics.
.
Aquests neo-botiflers d’ER farà vint anys que pactaren i amaniren la ficció d’un “independentisme” falsari per a evitar que en ressorgís l’autèntic!
.
Tots els qui heu fet la gara-gara a ER en sou corresponsables. I pitjor encara, heu donat per bo que ER era un partit patriòtic quan sabíeu de fa anys que no era patriòtic: era a ER a qui havíeu d’aplicar el cordó sanitari per ser d’extrema “esquerra” …espanyolista!
.