Una victòria del no al referèndum de Sánchez seria un sí a la independència?

TEMA DEL DIA
Bastó i pastanaga. Després de la reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra del 9 de juliol, amb passejada pels jardins inclosa, la Moncloa va voler transmetre una imatge de cordialitat. Però aquesta imatge s’ha anat evaporant aquest estiu. Més enllà d’una reunió clandestina d’alguna consellera o una trucada esporàdica, el president del govern espanyol i el PSOE han anat endurint el to envers Catalunya fins a arribar a l’amenaça de recuperar el 155 si l’executiu de Torra no fa bondat.

Els socialistes mantenen la retòrica del diàleg tradicional, com ja feia el PP, però Sánchez combina el bastó i la pastanaga per no perdre el suport d’ERC i el PDECat al congrés espanyol. Avui tocava pastanaga i el president del govern ha proposat de fer un referèndum sobre l’autogovern, que se suposa que vol dir sobre un nou estatut. Sigui com sigui, ha deixat clar que no seria sobre l’autodeterminació. L’única novetat és la incorporació de la paraula ‘referèndum’ en el vocabulari, però el contingut és a anys llum del que vol el govern català. És una proposta superada per la història.

El referèndum sobre l’autogovern, Catalunya ja el va fer el 2006, quan aprovà un estatut retallat pel PSOE i que després, el 2010, el Tribunal Constitucional espanyol va enterrar amb la seva coneguda sentència. És normal que Sánchez vulgui fer-se enrere, perquè allà va començar el procés sobiranista català. Però fa tard. Primer, perquè de referèndum ja se’n va fer un el primer d’octubre, amb una participació del 43% malgrat la repressió de la policia, amb un resultat que s’ha de fer efectiu, encara. En segon lloc, perquè si se n’ha de fer un altre de pactat, el govern català només negociarà un referèndum d’autodeterminació, tal com el president Torra explicarà demà en una conferència.

Entre el referèndum de Torra i el de Sánchez no hi ha cap punt comú sinó el nom. I la idea de fons que això de Catalunya s’ha de resoldre votant. Però la discrepància és sobre què s’ha de votar. L’únic punt de trobada entre les dues propostes seria que Sánchez acceptés que una victòria del no al referèndum que proposa fos interpretada com un sí a la independència, de la mateixa manera que la victòria del sí implicaria el manteniment de l’autonomia. Però aquesta possibilitat és, ara com ara, política-ficció. Sánchez ni pot considerar-la ni ho vol. No té força política per a fer-ho, perquè a la pràctica qui governa Espanya són les togues. Sánchez presideix, però no mana.

Es va veure prou no fa gaire, quan va haver de desautoritzar la ministra de Justícia, Dolores Delgado, que havia actuat com si a Espanya hi hagués separació de poders i havia assegurat que el govern espanyol no es faria càrrec de la defensa de Llarena, qui compareixerà demà a Brussel·les per la demanda que li ha presentat el president Puigdemont. El president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, va trucar a Josep Borrell per queixar-se’n i el ministre d’Afers Estrangers va convèncer Sánchez que havia de rectificar. El president del govern espanyol no va tenir cap mirament a desautoritzar la seva ministra de Justícia i el govern espanyol assumirà el cost de la defensa de Llarena, que s’enfila a més de mig milió d’euros. El problema no és el cost de la defensa de Llarena, sinó la demostració de la promiscuïtat total entre poder polític i judicial a Espanya. I la feblesa que demostra Sánchez envers la pressió de les togues.

Aquesta feblesa s’ha tornat a palesar avui, quan la nova fiscal general de l’estat espanyol, la progressista María José Segarra, nomenada per Sánchez, ha recuperat el discurs de la violència per justificar el rebuig a la recusació que van presentar els presos contra els quatre jutges del Tribunal Suprem espanyol que els han de jutjar pels fets del primer d’octubre. La fiscal general, que podria retirar les acusacions contra els dirigents independentistes, no solament no les retira ni les suavitza sinó que referma el relat del Suprem i de Llarena. Segarra tindrà una darrera oportunitat en l’escrit d’acusació, però el to d’avui no fa pas pensar en cap voluntat de canvi ni de rectificació. Sense una solució per als presos, no es pot aspirar a una normalització política, oimés si es diagnostica que el problema de Catalunya és tenir un estatut –més retallat o menys. El 80% dels catalans és partidari d’un referèndum, però un referèndum d’autodeterminació.

MÉS QÜESTIONS
No hi haurà eleccions avançades al País Valencià. Tot i les turbulències d’aquestes darreres setmanes entre els socis de l’acord del Botànic, que han fet trontollar l’estabilitat del govern valencià, no hi haurà eleccions avançades. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha confirmat que exhauriria la legislatura. Abans s’havia reunit amb el secretari general de Podem, Antonio Estañ, que també ha demanat que reuneixi la comissió de seguiment del pacte abans del debat de política general, que es farà l’11 de setembre. Estañ ha insinuat que la reunió podia ser dijous. Puig li ha assegurat que abans de convocar eleccions ho comunicaria als socis del Botànic, però que no ho té pas previst perquè vol aprofitar aquests mesos per acabar de desenvolupar les polítiques fixades en l’acord.

El PP i Ciutadans ataquen Morera per haver donat suport als presos polítics catalans. El PP valencià ha criticat durament que el president de les Corts rebutgés l’empresonament preventiu dels dirigents polítics independentistes catalans. La presidenta del PP valencià ha demanat a Enric Morera que rectifiqui les seves afirmacions i, si no ho fa, en demanarà la reprovació a les Corts. ‘Les paraules de la segona autoritat de la comunitat –ha dit– són tan fortes que requereixen la seva reprovació. Sol·licitarem que rectifique perquè ve a dir que els jutges han prevaricat i perquè acaba de fulminar l’estat de dret, que és allò que diferencia les democràcies occidentals dels règims dictatorials.’ També s’hi ha pronunciat la portaveu de Ciutadans a les Corts, Mari Carmen Sánchez, que ha dit que era ‘vergonyós’ que Morera ‘defensara qui es bota la llei en lloc de defensar el compliment de la constitució’. Morera va expressar el suport als presos polítics a Twitter, repiulant el periodista Jordi Évole:

Té raó @jordievole .No té cap sentit, ni trellat, ni base jurídica mantenir en pressó preventiva a @joseprull @junqueras @ForcadellCarme @raulromeva @quimforn @jcuixart @jordisanchezp @dolorsbassac Cal buscar diàleg, acords sobre base política, no d’acusació penal. https://t.co/2Nxnyyu51B

— Enric Morera (@enricmorera) September 2, 2018

Denuncien la retirada de pancartes en favor dels presos a Palma. Arran i Alerta Solidària han denunciat públicament els fets ocorreguts durant el novè aniversari del Casal Popular Voltor Negre, a la plaça del Bisbe Berenguer de Palou de Palma, coneguda per ‘plaça dels Patins’. Durant l’acte una furgoneta i tres cotxes de la policia local de Palma van comparèixer i van retirar algunes de les pancartes reivindicatives que formaven part de l’ambientació. ‘Durant l’acte, que comptava amb tota la documentació permanent, ha arribat la policia local i, sense demanar per cap responsable, ha retirat dues pancartes. Davant l’actuació política de la policia, els assistents a l’acte els han demanat explicacions i han impedit que retiressin una tercera pancarta.’ El batlle de Palma, Antoni Noguera (de Més per Mallorca), ha lamentat aquesta actuació de la policia local i ha dit que era ‘un error i un malentès’.

LA XIFRA
9 són les persones detingudes a Andorra en una nova operació contra el contraban de tabac. Tenen entre 19 i 48 anys, no són residents al país, i cal afegir-hi dos menors d’edat que també formaven part del grup. El contraban de tabac és un dels principals entrebancs per a l’adhesió d’Andorra a la Unió Europea.

TAL DIA COM AVUI
El 3 de setembre de 1974 morí Aurora Bertrana, escriptora, periodista de viatges i música. L’Institut Català de les Dones li dedica una exposició que recorre la seva vida, en què es destaca el caràcter pioner i aventurer i és presentada com un referent de l’emancipació de les dones.