25.09.2017 - 19:15
VALÈNCIA, 25 (EUROPA PRESS)
Una versió “especial, diferent i única” del clàssic ‘La vida es sueño’ de Calderón de la Barca arribarà dijous que ve al Teatre Principal de València per arrancar la temporada. Es tracta d’una obra que parla “de tu a tu” a l’espectador, per la qual cosa convida a “no tindre por a efrontar-se a un clàssic” i que, a més, “forja consciències” com ho va fer l’obra original en el seu temps.
Així ho han explicat este dilluns l’actor Vicente Fuentes i el director adjunt d’Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Roberto García, en la roda de premsa de presentació d’esta ‘La vida es sueño [vv. 105-106]’, en la qual també han participat el director de l’IVC, Abel Guarinos; la diputada de Teatres de la Diputació de València, Rosa Pérez Garijo; el director de l’obra, Carles Alfaro, i els actors Enric Benavent, Vicente Fuentes i Alejandro Saá.
‘La vida es sueño [vv. 105-106]’ és una adaptació del clàssic de Calderón coproduïda per la companyia valenciana Moma Teatre, Teatros del Canal de Madrid i la Diputació de València que s’estrenarà dijous que ve i romandrà en les taules del Principal fins al 7 d’octubre.
La representació mostra un rei que, “trastornat” per la mort de la seua esposa el mateix dia en que dóna a llum al seu primogènit, dóna crèdit a la interpretació de les ciències astrals que determinen la “feresa” del nounat i el conseqüent “desastre” que el seu regnat comportaria.
Per açò, “aterrit”, este monarca oculta la seua existència aïllant-ho en un tancament del que solament s’ocupa el seu més fidel cortesà. No obstant açò, 30 anys després, quan arriba el moment de nomenar l’hereu de la corona, es qüestiona si va cometre un error i decideix eixir de dubtes posant a prova al “monstre” que ha sigut alimentant en la foscor. Mentre, accidentalment, algú irromp en la cel·la “alterant l’hermetisme establit”.
El director, Carles Alfaro, que s’ha encarregat de l’adaptació juntament amb Eva Alarte, ha assenyalat que en ser una “obra mestra”, li ha donat “cert pudor i respecte” portar-la de nou al teatre. Així, ha comentat que és “una adaptació, no una creació”, ja que “el 98% de versos són de Calderón” i “solament hi ha una cirurgia molt xicoteta” amb la qual han anat “soturant” per a “respectar l’estructura”. “Hi ha una adaptació amb l’ànim d’essencialitzar l’estructura”, ha afegit.
“EN COU EM VA PARÉIXER UN ‘TOCHACO’ INSOFRIBLE”
El director adjunt d’Arts Escèniques de l’IVC, per la seua banda, ha afirmat que esta adaptació és “Calderón en estat pur”, ja que “400 anys després segueix vigent i planteja coses que encara estan molt vives”, però ho fa “de tu a tu” amb l’espectador i “per açò no cal tindre por a enfrontar-se a un clàssic”. “En COU em va paréixer insofrible, si haguera tingut esta versió m’haguera apassionat”, ha comentat Roberto García.
El repartiment de l’obra està compost per Vicente Fuentes, Alejandro Saá, Enric Benavent i Rebeca Valls. Fuentes ha sostingut que es tracta d’una obra que plasma “una revelació del jo absolut, amb paraules sísmiques, que gaudeixen d’una gran vitalitat” i ha afirmat que Calderón “va forjar la consciència de la seua època i la segueix forjant”.
Alejandro Saá ha considerat que ‘La vida es sueño’ és “un text fonamental de la literatura espanyola” i l’adaptació que ara arriba al Principal té “de diferent” el “compromís” de “viure el més verdaderament possible el text de Calderón” amb un espectacle “honest i clar”.
Tot i ser un text tan conegut, ha afegit, “demanaria a qui vinga a veure ‘La vida es sueño’ ho faça com si fóra la primera vegada”. “Fem alguna cosa especial, diferent i únic”, ha resolt, mentre que Enric Benavent ha explicat que ha intentat “convertir la cotilla del vers en una cosa positiva”.
UNA MARCA DE TEATRE PÚBLIC “DE QUALITAT”
El director adjunt d’Arts Escèniques de l’IVC ha ressaltat que és “un luxe” obrir temporada amb esta proposta perquè “és una companyia referent del teatre valencià contemporani (Moma Teatre)”, mentre que el director de l’institució, Abel Guarinos, ha dit que és “molt simbòlic” per a la ciutat “començar amb una companyia valenciana” i ha subratllat el fet que siga la primera vegada que Carles Alfaro treballa en el Principal.
Roberto García ha apuntat que es tracta d'”un intent per crear una marca de teatre públic de qualitat”. Amb este objectiu, ha destacat: “Ens recolzarem en gent que són part de la nostra cultura”. Guarinos ha ressaltat també que Moma Teatre torna a tindre ajudes públiques “després de 13 o 14 anys”, una cosa que ha qualificat de “símptoma de normalitat”.
Per part de la Diputació, Rosa Pérez ha indicat que la voluntat de la corporació és “apostar per la producció pròpia i per les companyies valencianes”.
Finalment, el director Carles Alfaro ha lamentat que hi ha hagut moments en els quals no ha sigut programat a València “amb res del que feia fora” i ha opinat que el fet que siga la primera vegada que “entra” en el Teatre Principal és “un símbol preocupant”, no únicament per ell sinó per altres companyies valencianes. “Hi havia un aïllament en esta ciutat del que passava pel món”, ha denunciat.
