Una tardor proustiana

Enguany és un any proustià, arran de la commemoració del centenari de A l’ombra de les noies en flor, segon volum de A la recerca del temps perdut, amb el qual Marcel Proust va obtenir el premi Goncourt. Un fet que a França consideren històric i que va acompanyat d’actes diversos al llarg de l’any: noves edicions, nous estudis, conferències, col·loquis a la Sorbona i fins i tot l’exposició ‘Marcel Proust, prix Goncourt 1919’, que es pot veure fins al 23 d’octubre a la Galeria Gallimard (París). Conté correspondència de Proust amb els membres del jurat del premi, correspondència amb el seu editor, correccions, edicions originals…

Proust també és un autor admirat i estimat aquí. N’és un clar exemple l’existència de la Societat d’Amics de Marcel Proust, fundada el maig del 2015 i presidida per Amadeu Cuito, economista, advocat i escriptor que té una biblioteca extraordinària sobre Proust, composta per més de dos mil volums. I també n’és un altre exemple el fet que actualment i de manera paral·lela dues editorials catalanes editin la seva vasta obra. Però la fascinació per Proust a Catalunya ve de lluny, com explica i demostra el llibre Proust a Catalunya (Arcàdia), que explica que ja el 1918 el doctor Borralleras, des de l’Ateneu barcelonès, es va dedicar a divulgar A la recerca del temps perdut i Pla i Sagarra es van convertir en entusiastes proustians.

Viena versus Proa / Pinto versus Gaillard

Per una banda, cada any, al setembre (i ja en fa deu) Viena edicions publica una traducció de Proust a càrrec de Josep M. Pinto. En el catàleg s’hi compten deu volums, però en realitat corresponen a cinc de les set novel·les de Proust, perquè cada part de A la recerca del temps perdut, Viena edicions l’ha publicada en dues meitats. Aquest recurs editorial no és habitual.

Aquest 9 de setembre ha arribat a les llibreries la segona part de La presonera. Anteriorment Viena, dins la reconeguda col·lecció El cercle de Viena, havia publicat: Combray; Un amor de Swann; A l’ombra de les noies en flor, I; A l’ombra de les noies en flor, II; El cantó de Guermantes, I; El cantó de Guermantes, II; Sodoma i Gomorra, I; Sodoma i Gomorra, II; i La presonera I.

A La presonera II (volum X) Proust reflexiona al voltant de la possessió, l’enamorament i la gelosia. Llegiu-ne un fragment.

L’altra versió de Proust al català és obra de Valèria Gaillard, que publica a l’entorn del Grup 62. Aquests darrers anys ha publicat els dos primers volums de A la recerca del temps perdut: Pel cantó de Swann i A l’ombra de les noies en flor, sota el segell LaButxaca. Tanmateix, la novetat d’enguany és que aquest novembre l’editorial Proa incorporarà aquests dos títols al catàleg, amb noves edicions de tots dos volums i en publicarà un tercer, El costat de Guermantes, tots tres en edició en tapa dura amb cobertes il·lustrades per Sonia Alins.

Un ‘Dia Proust’ a la llibreria Documenta

A més, el 15 de novembre la llibreria Documenta celebrarà el ‘Dia Proust’, que coincidirà amb el dia i el mes de la primera edició publicada de A la recerca del temps perdut, a càrrec de l’editorial Grasset el 1913. I també commemora que el 1919, ja amb l’editorial Gallimar, va publicar tant una edició modificada d’aquest primer volum com també el segon, A l’ombra  de les noies en flor, amb el qual, ja ho hem dit, Proust va guanyar el Goncourt. Tot això passava fa cent anys. L’acte de la llibreria Documenta constarà d’una part dramatitzada per l’actriu Roser Maestu i una conferència a càrrec d’Estela Ocampo, professora d’història de l’art a la UPF i doctora en filosofia de la UB, autora del llibre Cinco lecciones de amor proustiano (Siruela).