04.02.2023 - 18:23
|
Actualització: 06.02.2023 - 23:10
Fins ara no s’havia fet públic el contracte pel qual la Generalitat Valenciana va traspassar, en els últims anys de Govern del PP, la Universitat Internacional de València (VIU), creada el 2008 i dedicada a l’ensenyament en línia, a la gestió privada.
Una investigació d’eldiario.es publicada avui ha revelat que la Fundació VIU va aconseguir la gestió de la Universitat Internacional de València (VIU) l’any 2013 per 5,7 milions d’euros, una xifra sis vegades inferior als 34 milions d’euros que costà crear-la cinc anys abans, sota el govern Camps.
La revelació implica la candidata del PP a la batllia de València, María José Catalá, que aleshores exercia com a presidenta de la societat. En el moment de la privatització tan sols s’informà que la Fundació VIU adquiriria un 70% de la institució a canvi de quatre milions, tot comprometent-se a invertir-hi 17,8 més al llarg dels quatre anys següents.
Això, tanmateix, no és pas el que succeí. Segons que explica eldiario.es, l’operació va implicar la injecció de 5,7 milions per part de la Fundació VIU a una societat limitada a la qual se’n va atribuir els actius, tot venent-ne posteriorment un 70% de les accions (per uns quatre milions d’euros) al Grupo Planeta.
D’aquests diners, la Fundació VIU va desemborsar 570.000 euros en concepte de capital social amb diners públics i 5,13 milions més es van posar en concepte de prima d’assumpció, és a dir, valor patrimonial, mitjançant l’aportació del ple domini i titularitat del conjunt de béns de la institució.
El procés de privatització ja fou molt polèmic aleshores perquè no fou un concurs públic obert. L’aleshores rector de la universitat, Juan Manuel Badenas, denuncià presumptes irregularitats en el procés, en què el Grup Planeta fou l’únic participant.
El grup va pagar quatre milions d’euros pel 70% de les participacions, per la qual cosa la fundació va perdre 1,7 dels 5,7 milions d’euros invertits. Tanmateix, Grupo Planeta es convertí en el màxima accionista de la VIU per quatre milions d’euros, deixant la Generalitat com a accionista minoritari, tot i haver destinat 34 milions a la creació de la universitat cinc anys abans.
