Una setmana sota el fang

Quan comença a assecar-se, hi ha un punt en què el fang es torna més espès i pastós i costa molt de caminar-hi. Una setmana després de la barrancada, passa això a la majoria de les poblacions de la Ribera, de l’Horta Sud, de la Foia de Bunyol o de la Plana d’Utiel-Requena. Per això cal netejar aviat i no manipular-lo gaire. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha decidit que potinejant-lo molt potser trobarà la fórmula magistral per a eixir de l’atzucac on ell mateix es va clavar dimarts passat, dia 29 d’octubre. Avui fa justament una setmana.

És una setmana infinita que en algunes poblacions ha congelat les vides i el temps. Encara hi ha carrers on no ha entrat ni una màquina per a llevar el fang, els cotxes embarrancats o els objectes fets malbé que els veïns han tret de casa. Fins fa poques hores no hi havia ni llum ni aigua corrent en poblacions tan grans com Paiporta, per exemple. El subministrament de gas no se sap quan es restablirà.

Crits de “Mazón dimissió”, durant la declaració institucional

Ahir al vespre, el president de la Generalitat va comparèixer per fer la segona declaració institucional en dos dies. I també, per segona vegada, va anunciar ajudes econòmiques i socials als afectats. Més de 31.000 milions d’euros repartits en uns quants conceptes que ha reclamat que aporte el govern espanyol. Diners per a recuperar els cotxes, per a adobar les cases i per a assegurar l’assistència als dependents. Però, a banda d’això, va demanar millores en les infrastructures per a evitar noves riuades i un pla de recuperació de la zona afectada.

I també, per segona volta, Mazón fou escridassat. Dues vegades en dos dies. En aquest cas, els crits venien del carrer de Cavallers i es van sentir amb total nitidesa durant la retransmissió en directe. “Mazón dimissió, Mazón dimissió”. El president va callar durant un segon, i a continuació el volum del micròfon va pujar.

I per tercer o quart o cinquè dia consecutiu, Carlos Mazón, el president de la Generalitat, es va descuidar d’actualitzar la xifra de víctimes mortals i la de desapareguts. Hi va fer una referència gasosa i evasiva tot declarant el seu afecte i suport a les víctimes i als familiars.

El pecat original

El pecat original, que va ser no fer cas dels tècnics que avisaven, feia dies, del perill de la gota freda, ni dels avisos d’AEMET i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Carlos Mazón ha intentat de tapar-lo amb decisions que han empitjorat la situació. Això ha irritat els milers de persones damnificades, que han vist com, una setmana després, continuen vivint entre el fang i la desolació. Ara s’hi afegeix un perill més per a les seues vides, que és el de les infeccions derivades de la insalubritat. Un dels darrers anuncis de la Generalitat ha estat d’instal·lar punts de vaccinació contra el tètanus, com en un escenari de guerra.

La negligència de Carlos Mazón el va dur a voler minimitzar, de primer, els efectes dels aiguats, a no demanar ajuda a l’estat espanyol i a rebutjar la que li oferien l’estat francès, Andorra o el Principat. Al mateix temps, Mazón acusava el govern de Pedro Sánchez del retard a activar l’alarma i a enviar efectius de l’exèrcit espanyol. “Estarem encantats d’enviar tots els recursos que el president Mazón ens demane”, va dir dissabte Pedro Sánchez, que, a banda de milers de soldats, va doblar la juguesca i va enviar, fins i tot, un vaixell amfibi de l’armada equipat amb quiròfans i tota mena de material necessari per a ajudar la població.

Una guerra entre Mazón i Pedro Sánchez

En aquells moments, ja hi havia una guerra oberta entre el govern d’Espanya i la Generalitat. Sánchez ja havia encastat el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, al gabinet de crisi que es reuneix cada dia al Centre d’Emergències de l’Eliana. Però aquella frase de Pedro Sánchez acusant-lo de no haver demanat tot allò que necessitava per a ajudar els seus ciutadans, va enfurismar el president Mazón.

El Diario.es feia ahir un retrat demolidor de les vuit hores de l’absència més clamorosa del president dissabte mateix, quan es va amagar en un despatx del Centre d’Emergències sense cap conseller, per a preparar una compareixença anunciada en un principi per a dos quarts de tres i que es va acabar fent prop de les vuit. Tant el discurs com l’escenificació van ser delirants. Tota la intenció era tornar la pilota a Pedro Sánchez que al matí l’havia acusat de desprotegir els valencians perquè no havia demanat prou ajuda humana i material. Va fer una llista llarguíssima d’exigències, com ara posar sis o set ministres del govern espanyol, de facto, sota les seues ordres.

Però quan passava això, la gerra ja s’havia trencat. La desconfiança de la població vers el govern que ha de vetllar pel seu benestar i que l’ha de protegir, ja s’havia trencat. A banda el fang als carrers i a les cases, cada vegada més pudent i més espès, hi ha les ferides dels familiars que no hi són, o el record de l’angoixa de les hores passades dalt un arbre, a la teulada d’una casa o en un cinema amb desconeguts. Aquestes darreres hores comencen a fer-se públiques històries de gestes miraculoses de persones que van salvar els seus veïns pels pèls, desbutzant una paret o enganxant-los amb un llençol. Això serà difícil d’esborrar de les ments d’aquestes persones. Ahir, sis dies després de tot això, la Generalitat va anunciar la formació d’un grup de psicòlegs que serà operatiu a partir de demà a la Fira de Mostres, el lloc on la consellera de Turisme va decidir que no podien anar els familiars de les víctimes mortals. Diu Mazón que entén la ràbia i la indignació, i també diu que se superarà treballant tots junts.

L’UME i la CHX acusen Mazón de mentir

En aquest embrutar-se les mans de fang, el president va passar ahir per uns quants programes de ràdio i de televisió espanyoles. La maniobra per a salvar-se d’una crema política que sembla inevitable li ha fet canviar el guió. Si el primer dia tot eren agraïments i colpets a l’esquena al president del govern, ara ha optat per la confrontació directa. No li va agradar el missatge enverinat de dissabte i no li va agradar la pluja de fang que va haver de rebre tot sol a Paiporta després de la fugida d’amagat de Pedro Sánchez, agredit per un grup d’ultres. Les dianes de les seues crítiques van ser la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Unitat Militar d’Emergències. Tots dos organismes depenen del govern espanyol i tots dos van respondre als embats d’un Carlos Mazón cada volta més qüestionat fins i tot pels seus consellers, que dissabte, en veure que el president no comptava amb ells, van decidir d’anar a xafar el terreny i visitar les zones afectades.

Ahir mateix, Alberto Núñez Feijóo va admetre indirectament que el president és incapaç de gestionar el desastre i va demanar la declaració d’estat d’emergència perquè siga directament el govern espanyol qui ho resolga i qui, a partir d’ara, reba les crítiques i les escridassades.

Mentrestant, a les comarques arrasades pels efectes del temporal, els veïns i els voluntaris continuen arriscant la salut intentant de llevar el fang. Ahir al vespre, cent onze famílies ja tenien la certesa que podien acomiadar els seus éssers estimats.