16.01.2016 - 02:00
Avui fa just una setmana que la gran majoria dels actors polítics i de la ciutadania ja donava per fet que tornaria a haver-hi noves eleccions el mes de març. La decisió del consell polític de la CUP de no investir Artur Mas i la negativa inicial de Junts pel Sí de mantenir Mas com el candidat a la presidència feia pensar, fins i tot entre els més optimistes, en un avançament electoral automàtic.
Però dissabte va saltar la sorpresa, almenys per a molts. Les múltiples reunions mantingudes entre les dues parts principals i amb la mediació i participació de les entitats sobiranistes (i independents) que empenyien cap a l’entesa van ajudar a dibuixar l’escenari final. La decisió de Mas de fer un pas al costat, tal com va expressar ell mateix, i l’aparició de Carles Puigdemont com a presidenciable van acabar de lligar l’acord. Un pacte que, tal com reflectia aquesta crònica amb el relat dels fets, es podia definir com acrobàtic.
Investidura al límit del temps
L’endemà d’anunciar-se el pacte entre Junts pel Sí i la CUP es va fer un ple al Parlament de Catalunya per investir Carles Puigdemont com a 130è president de la Generalitat. Una sessió solemne que va ser la posada en escena davant de la ciutadania d’un polític conegut per a molts, com alcalde de Girona, però també desconegut per a molts d’altres.
El seu discurs, sobretot el de rèplica als partits de l’oposició, va ser força comentat pels analistes parlamentaris. Una intervenció que també va servir per fixar les primes línies prioritàries d’un govern que ha de tirar endavant el full de ruta cap a la independència.
Vegeu el vídeo sencer del discurs en el debat d’investidura:
Presa de possessió i confecció del govern
La presa de possessió de Puigdemont amb una fórmula per prometre el càrrec en què no esmentava la constitució espanyola ni el rei van ser una mostra de la nova etapa que encapçalarà el 130è president de la Generalitat.
El següent pas va ser la confecció d’un govern amb la presència de tres vice-presidències fortes, amb Junqueras, Romeva i Munté, i un executiu més jove respecte de l’anterior. Tots ells prenien possessió del càrrec dijous en un acte que servia per tancar de manera simbòlica una setmana frenètica.
