09.05.2023 - 21:40
El Tribunal Europeu dels Drets Humans va emetre la setmana passada una sentència que pot ser un precedent fonamental per al cas de la prohibició de fer servir el català als plens municipals a l’estat francès.
La denúncia arrenca el 5 de maig de 2013, quan Lyutvi Ahmed Mestan s’adreçà als congregats en un acte públic a la ciutat búlgara de Iablanovo. Mestan era en aquell moment el dirigent del Moviment pels Drets i les Llibertats, un partit polític que representa la minoria turca de Bulgària. El discurs, de set minuts de durada, el va fer en turc, la seva llengua i la llengua de la gran majoria dels assistents a l’acte.
Arran d’aquell discurs, el govern búlgar li va imposar una multa de mil euros, acusat d’haver infringit el codi electoral del país, que prohibeix de fer servir en campanya qualsevol llengua altra que el búlgar. Més endavant, la multa va ser rebaixada a 250 euros.
Malgrat això, Mestan va decidir d’apel·lar al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, que dimarts passat va fer pública la sentència.
Aquesta sentència anul·la la multa i condemna Bulgària a pagar 4.400 euros a Lyutvi Ahmed Mestan per haver violat l’article 10 de la Convenció Europea de Drets Humans. I conté un paràgraf que es pot convertir en un precedent clau per als batlles nord-catalans: “Una norma reglamentària que consisteixi en la prohibició absoluta d’emprar una llengua no oficial sota l’amenaça de sancions administratives no és compatible amb els valors essencials d’una societat democràtica.”
La sentència afegeix: “Unes eleccions lliures són inconcebibles sense la lliure circulació d’idees i informació, i el tribunal considera que aquest dret no tindria trellat sense la possibilitat de fer servir una llengua en què es poden explicar de manera convincent aquestes idees.”
