03.02.2023 - 21:40
La sentència dictada dimarts passat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea en el cas del conseller a l’exili Lluís Puig és històrica. Ho és evidentment per al procés d’independència de Catalunya, però també per a tots els pobles sense estat d’Europa.
En un tomb de guió inesperat, el tribunal ha introduït un matís d’una importància enorme. Fins ara, la doctrina oficial era que una ordre d’extradició podia ser denegada per un estat adduint raons polítiques –de perill evident per al demandat si hi era enviat– tan sols en cas que es constatés una deficiència sistèmica del sistema judicial del país emissor de l’euroordre. La fórmula atenia la situació d’Hongria, Polònia i Romania. Ara, en canvi, entra en joc un concepte nou. El tribunal ha declarat que una euroordre pot ser rebutjada també si, tot i ser una democràcia, al país emissor sense una fallida sistèmica del poder judicial es constata que hi ha un risc centrat en “un grup objectivament identificable de persones”. Que pot ser una minoria religiosa, sexual, o bé, com és el cas que ens ocupa, nacional.
El precedent i la jurisprudència que implica la decisió és molt important perquè per primera vegada la justícia europea admet –i mira que nosaltres ho sabem, Martxelo i María– que en una democràcia europea pot existir un grup minoritari que es veja obligat a viure amb regles diferents, no democràtiques, a les de la majoria. I diu que cal protegir-los de la discriminació que pateixen. Cosa que és important al meu país, però també ho és per a bascs, gallecs, corsos, bretons, flamencs, tirolesos i alsacians, per dir-ne solament uns quants.
L’exili català ha trigat cinc anys a arribar, per mitjà d’un litigi judicial estratègic, en aquest punt històric. Ara cal empènyer entre tots perquè el respecte a les nostres nacions en situació de minorització nacional siga total i absolut a Europa. Cosa que implica que cal posar fi a qualsevol discriminació i que les que existeixen tenen un camí obert a la màxima institució judicial.
