22.01.2018 - 13:18
|
Actualització: 22.01.2018 - 13:59
L’Audiència Provincial de Barcelona ha ratificat una sentència del Jutjat de Primera Instància número 2 de Sabadell que condemna Banc Sabadell a retornar més d’un milió d’euros abonats per una veïna d’aquesta localitat que l’any 2008 va contractar un ‘swap’ hipotecari.
El producte, comercialitzat sota l’aparença d’una assegurança que havia de cobrir possibles pujades de l’Euribor, va dur la dona a haver de pagar una xifra milionària com a conseqüència de les liquidacions negatives causades per aquesta eina financera. El ‘swap’ estava vinculat a cinc préstecs hipotecaris que l’afectada i els seus fills van assumir per a poder pagar l’impost de successions corresponent a una herència rebuda. La sentència també considera ‘abusiu’ i deixa sense efecte un contracte que el banc va imposar a l’afectada tres anys després de la contractació, pel qual la dona renunciava a emprendre accions legals o plantejar futures reclamacions.
Tot i que l’anomenat ‘swap’ es va comercialitzar sota l’aparença d’una assegurança contra possibles pujades de l’Euribor, el producte obligava la clienta afectada a compensar l’entitat mitjançant el pagament de liquidacions negatives sempre que aquest indicador es situés per sota del 6,10%. Aquesta possibilitat que es va materialitzar el mateix any en què es va subscriure el ‘swap’ ara anul·lat, perquè el 2018 l’Euribor va baixar fins al 5,39% i va iniciar un històric descens fins a situar-se al 0.67% el febrer de 2010.
Segons el jutge les entitats bancàries ja contemplaven aquest descens en el moment d’oferir aquest producte i, per tant, eren conscients del greuge econòmic que ocasionarien. Per això, la sentència estableix que Banc Sabadell haurà de retornar a la veïna de Sabadell l’1.020.659,53 euros més interessos que l’afectada va abonar com a conseqüència de les liquidacions negatives causades per aquest ‘swap’ hipotecari. A criteri de l’Audiència Provincial de Barcelona, la deficient informació sobre la naturalesa d’aquest producte ‘purament especulatiu’ ofert a la clienta va fer que aquesta ‘estigués en la creença errònia que se li havia ofert i estava subscrivint, una cobertura de la pujada del tipus d’interès, vinculada al finançament per mitjà de préstecs concedits per la mateixa entitat, en la seva condició de clienta habitual, i per la relació de confiança amb els empleats, i no una operació de permuta del tipus d’interès’.
La sentència recorda que la clienta ‘era client al detall […] sense experiència en el sector financer’ i el fet que l’entitat està legalment obligada a subministrar informació ‘clara, correcta, precisa, suficient i lliurada a temps per evitar una incorrecta interpretació i posant l’èmfasi en els riscos que l’operació comporta’. Uns requisits de transparència que, tal i com recull la resolució, obliguen l’entitat a actuar ‘amb imparcialitat i bona fe, sense posar per sobre els interessos propis a la dels seus clients’. En aquesta sentència, l’Audiència Provincial considera que Banc Sabadell no va actuar ‘amb diligència ni bona fe’. Com tampoc ho va fer obligant la clienta l’any 2011 a signar un contracte en què es comprometia a no presentar cap tipus de reclamació judicial relacionada amb el ‘swap’ hipotecari en el marc de les converses sostingudes amb la demandant per suprimir la clàusula sòl de les hipoteques, atesa la impossibilitat manifesta de seguir fent front a les extraordinàries liquidacions negatives provocades pel ‘swap’.
Per a l’Audiència Provincial, el contracte només va ser acceptat ‘per a la situació d’angoixa de la demandant’ sense obtenir ‘cap contraprestació’ per part de Banc Sabadell a canvi de la seva renúncia a exercir els seus drets i esdevenint, per tant, un contracte nul per desequilibrat i actuar a favor únicament de l’entitat.