Una quinzena de municipis nord-catalans s’afegeixen a Elna i també reconeixeran l’ús del català als plens

Divendres es va fer públic que l’Ajuntament d’Elna aniria a judici arran de la decisió del ple consistorial de modificar el reglament municipal per reconèixer el dret dels regidors a fer servir el català, sempre que les intervencions es tradueixin íntegrament al francès.

Ara s’ha sabut, segons el Sindicat Intercomunal per a la Promoció de les Llengües Occitana i Catalana (SIOCCAT), que hi ha almenys quinze municipis nord-catalans que també introduiran el català al reglament municipal. Si més no, hi ha els Banys i Palaldà (Vallespir), Espirà de Conflent, Estagell (Rosselló), Formiguera (Capcir), la Menera (Vallespir), la Tor de França (Fenolleda), Pesillà de la Ribera (Rosselló), Portvendres (Rosselló), Ralleu (Conflent), Sant Andreu de Sureda (Rosselló), Sureda (Rosselló), Tarerac (Conflent), Trillà (Fenolleda) i Vingrau (Rosselló). Alguns d’aquests ajuntaments ja han rebut una carta d’amenaça del prefecte exigint que es facin enrere, i, segons fonts del SIOCCAT, alguns consistoris ja se n’han desdit.

Rodrigue Furcy, prefecte del Departament dels Pirineus Orientals, justifica la prohibició del català adduint que l’article 2 de la constitució francesa diu que la llengua de la república és el francès. També argumenta que els tribunals francesos han determinat diverses vegades que els plenaris en una llengua altra que el francès són il·legals.