19.03.2018 - 22:00
|
Actualització: 20.03.2018 - 12:59
Nombrosos ciutadans s’han organitzat per a interposar una querella contra el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena, arran de la decisió de no permetre de sortir Jordi Sànchez de la presó per a assistir al ple d’investidura. La iniciativa s’ha batejat amb el nom de Querellants per la República i els impulsors ja han obert un canal i un grup a Telegram, amb gairebé 10.000 membres en poques hores, i també un compte a Twitter per a difondre informació sobre tots els passos que es faran.
‘Treballem amb diversos bufets de tot Catalunya per a estudiar com fer-ho de manera correcta’, expliquen. De fet, encara no s’ha fet cap crida pública per a afegir-s’hi; uns quants juristes estudien el cas perquè la querella sigui ‘impecable’. Han advertit que la feina d’estudi durarà uns quants dies, però que ‘es farà i es farà bé’. Finalment, demanen paciència a tothom.
⚖ NO T'HO PERDIS!!⚖
ℹ️ Grup i canal per a fer querelles col·lectives per la república. Contra la "justícia", contra el règim del 78 i totes les injustícies que estem patint per part de l'opressor!
— Querellants X República (@querellantsXrep) March 19, 2018
Una de les assessores de la iniciativa és l’Alba, advocada, que ara per ara s’estima més continuar en l’anonimat. Fa de pont entre la iniciativa ciutadana i les associacions d’advocats. Ha dit a VilaWeb que coordina diversos col·lectius, com ara la sectorial de juristes de l’ANC i Advocats de Lleida per a interposar una única querella que sigui impecable. Dijous hi haurà una reunió en què es parlarà de com es redacta el text i quant costarà. De fet, preveuen que la setmana vinent es presenti públicament l’associació que la sustentarà i, si tot va bé, es defineixin les línies mestres de la querella.
En declaracions al programa ‘Estat de Gràcia’ de Catalunya Ràdio, ha dit que la iniciativa és en ‘procés de debat, diàleg i negociació’, que es pretén establir una coordinació perquè sigui una querella conjunta amb diverses associacions de juristes. Pel que fa a la recollida de diners per a finançar-la, ha dit que es valora quin sistema pot ser més efectiu. ‘Quan tinguem els fonaments jurídics més avançats, farem una crida ciutadana perquè la gent hi doni suport’, ha explicat.
Aquesta iniciativa ha sorgit a partir de la intervenció del catedràtic de dret constitucional Javier Pérez-Royo al programa ‘Preguntes freqüents’ de TV3. Pérez-Royo va argumentar que qualsevol ciutadà podia querellar-se contra Llarena perquè s’havia vulnerat el dret de sufragi passiu de Sànchez i el sufragi actiu de tots els votants del 21-D. El catedràtic va definir l’actuació del jutge com una ‘prevaricació de llibre’ i va confirmar que, si es demostraven les irregularitats del procés, cauria tota la causa que s’instrueix al Suprem. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, també va apuntar que la prohibició a Sànchez vulnera drets fonamentals.
El cost i el recorregut de la querella
Tal com va explicar Pérez-Royo, per a presentar una querella cal fer-ho degudament assessorat amb un advocat i seguir tot el procediment. El cost pot arribar a uns vint mil euros, perquè es pot demanar una fiança. Però, habitualment, la fiança que es demana és menor, d’uns sis mil o vuit mil euros.
A això caldria sumar-hi el possible cost que pot tenir el procurador que interposa la querella, que ha de ser de la mateixa ciutat que el tribunal. En aquest cas, han de cercar un procurador de Madrid que representi els interessos de Querellants per la República. Si no s’oferís ningú a fer-ho de manera altruista, s’hauria de contractar. L’únic cost derivat que pot tenir és que la querella sigui refusada i que els querellants siguin condemnats a pagar el cost del procediment.
Pel que fa al recorregut, la querella es presentaria al Tribunal Constitucional espanyol (TC), car el Suprem seria incompatible per a decidir sobre una querella que afecta un jutge del mateix tribunal. Si el TC la tombés, s’hi podria presentar un recurs. Si també fos rebutjat, ja es podria acudir al Tribunal d’Estrasburg.
