Una proteïna en sang podria facilitar el diagnòstic i seguiment del tractament del VIH

Una anàlisi de sang per determinar els nivells de la proteïna IP-10 en sang podria servir com a eina clau pel diagnòstic de pacients recentment infectats de VIH que encara no han generat anticossos contra el virus, així com per a la detecció de la fallada terapèutica en pacients sota tractament antiretroviral.

Dos estudis realitzats per investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), l’Institut d’Investigació de la Sida IrsiCaixa i el Centre d’Investigació en Salut de Manhiça indiquen que l’anàlisi d’IP-10 reduiria el nombre de proves necessàries, i costoses, per confirmar els casos d’infecció recent o en els quals els fàrmacs fallen, facilitant el diagnòstic i seguiment del tractament en països de baixos recursos.

En el primer estudi, publicat a ‘Scientific Reports’, els autors van cercar una eina que servís per identificar individus amb infecció aguda pel VIH en llocs de pocs recursos.

Per a això van analitzar les persones que no tenien anticossos contra el VIH que es presentaven amb febre en l’Hospital de Manhiça (Moçambic) i van descobrir que la proteïna IP-10 té un alt valor predictiu: el 95,5% dels individus els nivells dels quals d’IP-10 eren elevats, es trobaven en la fase aguda de la infecció per VIH.

‘Aquest test no substitueix el test de càrrega viral’, que és la manera més precisa de detectar infeccions recents, ha explicat la coordinadora de tots dos estudis, Denise Naniche, i que la idea és que en una àrea d’alta incidència d’infeccions, l’anàlisi d’IP-10 seleccionaria a quins individus seronegatius se’ls fa el test de càrrega viral.

L’investigador d’IrsiCaixa de l’Institut Germans Trias i Pujol Julià Blanco ha dit que l’anàlisi reduiria un 75% el nombre de tests, que són ‘molt costosos i complexos’.

Cost-benefici
Segons l’estudi, l’anàlisi de cost-benefici mostra que un test ràpid basat en IP-10 podria evitar entre 21 i 84 noves infeccions i estalviar al sistema de salut entre 176.609 i 533.467 dòlars per cada 1.000 pacients examinats.

Després d’aquests resultats, els investigadors van voler saber si els nivells d’IP-10 en sang podien usar-se com a indicador de càrrega viral detectable en pacients tractats i van realitzar un segon estudi, publicat en ‘Clinical Infectios Diseases’, amb 300 pacients baix tractament de l’Hospital de Manhiça.

Els resultats mostren que els nivells d’IP-10 van ser significativament més elevats en el 92% de pacients amb càrrega viral detectable, la qual cosa significa que la proteïna també seria una eina senzilla i assequible per ajudar a detectar casos en els quals el tractament està fallant.

‘Aquesta prova ràpida podria representar un estalvi de temps i recursos en països de renda baixa, universalizando el tractament d’acord amb els objectius d’ONUSIDA’, ha explicat la primera autora dels dos estudis, Lucía Pastor; ONUSIDA ha fixat per al 2020 l’objectiu 90/90/90: diagnosticar el 90% de les persones que viuen amb el VIH, tractar el 90% d’elles i aconseguir la supressió viral en el 90% dels pacients tractats.