30.08.2016 - 22:00
|
Actualització: 31.08.2016 - 08:18
Rajoy va dir ahir una cosa evident: ‘O hi ha un govern del PP o hi ha un govern amb els independentistes.’ L’expressió era retòrica perquè ell partia de la idea que el PSOE no formaria mai govern amb l’independentisme. Creu que està massa espantat per a fer-ho.
Ara, això no és únicament una qüestió d’espant. És cert també que hi ha un impediment polític més gran que és la qüestió del referèndum. ERC i CDC no donaran el vot a Sánchez si no hi ha acord sobre el referèndum i Sánchez no pot aprovar un referèndum d’autodeterminació, per raons òbvies. El fet, però, és que aquest sil·logisme porta inevitablement a un govern del PP, segurament gràcies a una majoria més gran a les terceres eleccions. Les de Nadal.
La pregunta, doncs, és si hi hauria alguna manera d’esquivar l’impediment del referèndum, que fos convenient i assumible per les dues parts. Si el PSOE i els independentistes es podrien posar d’acord, tal com reclamava ahir Odon Elorza per impedir un govern PP-Ciutadans, salvant aquest escull.
A parer meu crec que sí que hi ha una fórmula que mereixeria com a mínim ser explorada: la de la ignorància mútua assegurada.
Ho explique. Imaginem que el PSOE rebutja de manera explícita, solemne i verificable (que siga verificable és molt important) qualsevol mena d’intervenció judicial en cas que la Generalitat convoque un referèndum d’acord amb les seues atribucions, presents o futures. A parer meu amb això n’hi hauria d’haver prou perquè els diputats independentistes acceptassen d’investir-lo. Perquè la convocatòria del referèndum, la que l’ha de fer, en definitiva, és la Generalitat. No és imprescindible que el referèndum el convoquen de manera conjunta l’estat espanyol i la Generalitat. Només ho és que es puga fer i que després, un cop sabut el resultat, se’n negocien les conseqüències.
En aquest context, l’argumentari del PSOE seria racional i explicable: el PSOE no estaria d’acord amb el referèndum ni el propiciaria, però si la Generalitat el convoqués unilateralment, la seua reacció seria de no impedir-lo jurídicament. Perquè la via del PP, de judicialitzar la vida política, és clarament un error que no serveix de res.
L’argumentari dels independentistes, per una altra banda, seria també senzill d’explicar: el PSOE no s’ha compromès a fer el referèndum, però a no evitar-lo ni posar-hi traves sí. En cas que el guanyem haurem de negociar amb Espanya com es farà la separació, però en definitiva això ja sabem ara que ho haurem de fer un dia o un altre, quan passe una setmana o quan passen deu anys…
[Si ens llegiu per la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Avui certament molt desfavorables. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb què els subscriptors de VilaWeb participen en la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens hi voleu ajudar, amb una petita quantitat us podeu fer subscriptors del diari. Per saber-ne més, aneu ací.]
