19.11.2021 - 21:50
|
Actualització: 20.11.2021 - 09:09
Avui s’inaugura el XXIII Festival de Poesia de la Mediterrània a Palma, amb Brossy, una performance creada per l’actriu Rossy de Palma i l’artista Pi Piquer, que explora l’amistat entre Joan Miró i Joan Brossa. L’espectacle, creat especialment per al festival i, per tant, de rigorosa estrena, es fa a les 17.00 a la Fundació Pilar i Joan Miró. D’aquesta manera, el Festival de Poesia de la Mediterrània recupera el format presencial, després d’haver-se hagut de suspendre l’any passat a causa de la pandèmia.
En conferència de premsa, Rossy de Palma va explicar ahir que era brossiana sense saber-ho. Que va ser l’escriptor Biel Mesquida qui li va revelar aquesta relació. Per la seva banda, Pi Piquer, amb qui De Palma ha col·laborat en diferents projectes, sí que va conèixer Joan Brossa i foren amics. Totes dues han imaginat i creat un espectacle performatiu basat en un diàleg entre Miró i Brossa, amb músiques de Carles Santos, cançons de Miquel Poveda, jocs de mans, il·lusionisme, brossificció i mironització. Una proposta dadaista, diuen, que ocuparà les sales d’exposicions de l’edifici Moneo, que aquests dies és buit de peces, a causa d’unes obres de rehabilitació.
Tot el programa
El festival, dirigit per l’escriptor i poeta Biel Mesquida, col·laborador de VilaWeb i enguany destacat amb el premi Trajectòria, també comptarà amb l’espectacle poètic i musical Cant còsmic, del poeta Jaume C. Pons Alorda i el músic Dídac Rocher, a la sala petita del Teatre Principal de Palma, el dimecres 24, a les vuit del vespre. Aquesta proposta neix del llibre de Walt Whitman, Fulles d’herba (Edicions del 1984), traduït per Pons Alorda.
El divendres 26, a sala gran del Teatre Principal de Palma, a les vuit del vespre, es podrà veure Ocaña, Reina de las Ramblas, recital teatralitzat de Joan Vázquez, amb música de Marc Sambola i dramatúrgia de Marc Rosich, a partir de la figura d’aquest artista, una figura única de la Barcelona de la segona meitat dels anys setanta i principi dels vuitanta. El dissabte 27 arribarà l’espectacle poètic de Maria Cabrera Vladivostok, amb Irene Fontdevila i el grup Vàlius, a la sala petita del Teatre Principal, a les sis de la tarda.
El festival es clourà el diumenge 28, amb la Festa de la Poesia al Teatre Principal, a les sis de la tarda, amb la presència de dotze poetes de tot l’arc mediterrani: Odile Arqué, en català (Catalunya); Mohamad Bitari, en àrab (Síria); Antonina Canyelles, en català (Mallorca); David Caño, en català (Catalunya); Maria Teresa Ferrer, en català (Formentera); Suzanne Ibrahim, en àrab (Síria); Tere Irastortza, en èuscar (País Basc); Aurélia Lassaque, en occità (estat francès); Sandra Moussempès, en francès (estat francès); Gonzalo Navaza, en gallec (Galícia); Lola Nieto, en espanyol (Catalunya); Dolors Udina, en català (Catalunya). Amb la interpretació al contrabaix d’Antoni Cuenca i la direcció de Biel Mesquida.
Sobre la festa i els poetes convidats, escriu Mesquida: “La ferida sempre és oberta, plena de matèria de cos i matèria d’esperit –l’amor, el pas del temps, l’amistat, la malaltia, el dolor, la por de la mort, el coratge, el fervor, l’odi, la joia, la desesperació, el gaudi…– que els versos teixeixen amb paraules alades i musiqueres. Tendrem dotze poetes –perquè alguns, per motius diversos relacionats amb el desgavell d’aquest temps tan convuls, no hi han pogut ser de manera presencial– en set llengües, que ens donaran els seus ritmes personals i intransferibles. Celebrarem amb entusiasme la llengua occitana, que arriba per primera vegada al nostre festival, i recordarem mestres estimats que fan anys i fets històrics que formen la nostra atmosfera de treball i la lluita per la llengua i la cultura catalanes.”
Poesia és salut i estructura d’estat
Amb el lema “Poesia és salut”, el festival és dedicat a Miquel dels Sants Oliver, Joan Perucho i Felícia Fuster. “Cadascun des de la seva singularitat personal i històrica, entregaren tota la seva vida al conreu de la llengua catalana i l’enriquiren amb unes obres que ja han esdevingut clàssiques per la força, l’energia i la capacitat de carregar amb altes tensions verbals perdurables, l’agre de la llengua.”
Isabel Busquets, vice-primera i consellera de Cultura del Consell de Mallorca, ha reblat: “La poesia és una estructura d’estat, com digué el nostre poeta Jaume C. Pons Alorda en rebre el premi Cavall Verd de Poesia 2021. Una estructura d’estat fonamental per a defensar i protegir el patrimoni que és aquesta llengua catalana que tant estimaren Fuster, Oliver o Perucho i que, avui, es veu tan amenaçada. Una estructura d’estat, a més, que ens recorda dues idees essencials per a entendre el temps que ens ha tocat viure: en primer lloc, enguany que celebram, també, el 500è aniversari de la revolta de la Germania a Mallorca, que aquesta mai no ha estat l’illa de la calma que ens volgueren fer creure –i no ho dic jo, sinó que ho diu la jove historiadora Maria Margalida Perelló–, i, en segon lloc, que, tant ara com abans, els temps de cridar i reivindicar ‘Llibertat i amnistia!’ no pertanyen a un passat ja superat, sinó que, tal com escrigué el gran T. S. Eliot: ‘El que podia haver estat i el que ha estat / assenyalen una fi, la qual és sempre present.'”
