Des d’ahir una nova mort recau damunt les espatlles de Carlos Mazón i el seu govern. Una nova mort evitable. Una altra persona ha perdut la vida per culpa de la nefasta gestió del govern valencià. L’home, que tenia cinquanta-un anys i era treballador de TRAGSA, una empresa estatal, va morir mentre netejava el col·legi Lluís Vives de Massanassa (Horta Sud). La passarel·la que connectava els dos edificis del centre es va enfonsar. I a dos operaris que en aquell moment treballaven al pati, els va caure tot el forjat a sobre. L’un va morir allà mateix; l’altre el traslladaren, ferit, a l’Hospital la Fe de València.

“Per què netejaven aquest edifici si ja s’havia dit que s’havia de tirar tot a terra?”, es demanaven les veïnes de l’escola minuts després de l’accident. I és una pregunta lògica. Tal com ha explicat el batlle de Massanassa, Paco Comes, l’escola havia estat catalogada per la Conselleria d’Educació amb nivell roig. De manera que forma part d’un grup de dotze escoles greument afectades per la gota freda, i que ja els han notificat que no s’hi podrà tornar a fer classes en tot el curs. L’estructura d’aquestes escoles han estat greument malmesa. Encara es treballa per a avaluar el risc real de tot plegat, però les comunitats educatives ja saben que segurament s’hi haurà de reduir la capacitat i reconstruir les instal·lacions.

Els veïns de Massanassa expliquen que els primers dies molts voluntaris van anar al centre per mirar d’ajudar en la neteja. Però que ja feia una setmana que els van informar que no hi entrassen per risc d’enfonsament. Ara feia dos dies que hi tornava a haver activitat a les instal·lacions, amb l’arribada d’un grup d’operaris de TRAGSA i membres de l’UME, que feien tasques d’inspecció i de neteja. “Per què els porten ací, amb la quantitat de coses que hi ha per netejar?”, demana una altra veïna.

Mentre aquests dubtes es formulen en veu alta, els ànims s’han escalfat molt i els veïns fan notar que se senten completament abandonats. Increpen Pilar Bernabé, delegada del govern espanyol al País Valencià. Increpen els policies encarregats del cordó que aparta la gent i els mitjans del lloc dels fets. I increpen també els periodistes, acusant-nos de no informar de tot allò que passa realment al poble.

La gran por i el dubte que també comença a circular entre els veïns és: “I si ha caigut això, qui ens assegura que no puga caure casa nostra?” Alguns expliquen que fa vint-i-sis dies que el seu garatge és ple de fang, i que sols se n’han pogut extreure tres cotxes… I si això afecta l’estructura de l’edifici? Ningú no els sap respondre.

El Lluís Vives no és l’únic perill

Escoltant-los, em ve el cap la imprudència que he comès hores abans. En aquell moment no n’era conscient, però després de saber la mort d’aquest operari, me n’adone. Just poques hores abans d’aquest enfonsament mortal, jo havia visitat un dels altres dotze centres catalogats en nivell roig per la conselleria. En aquest cas, al poble del costat, Catarroja. L’institut Berenguer Dalmau també ha tingut danys estructurals greus. L’aigua hi va entrar virulentament i s’endugué parets senceres d’algunes aules. Fins i tot, s’hi veuen fonaments dels edificis afectats.

Els primers dies, els voluntaris, els professors i les famílies van treballar de valent per traure el fang de l’edifici. Però un dia hi van arribar i van veure que el terra de la biblioteca s’havia enfonsat. Llavors van ser conscients del risc que implicava entrar a l’edifici i van avortar la missió de neteja.

Però la realitat és que enlloc no s’alerta del risc d’entrar a l’edifici. Les tanques externes són completament destrossades, a la major part de l’edifici no n’hi ha. Tampoc no hi ha cap porta. Per tant, hi pot entrar tothom, com vaig fer jo. No hi ha ni el precinte de seguretat que alerta que no s’hi pot entrar. Ni una trista pintada per a advertir als qui hi vulguen entrar. Durant la mitja hora que hi vam estar, vam veure voluntaris equipats per a netejar l’edifici. Una professora que ens acompanyava els informava que no ho fessen, que hi havia risc d’enfonsament. Però i quan ella no hi és? Qui prohibeix l’entrada a la gent? Qui alerta dels riscs? Qui protegeix els voluntaris? I l’alumnat que hi va a veure com ha quedat el seu institut? Ningú.

Si volen, poden pujar fins i tot a la primera planta de l’edifici sense cap impediment. No hi ha cap senyal a les escales que els indique que no ho facen. Ens expliquen que fa dies que han aparegut pintades i actes vandàlics, cosa que demostra que hi ha gent que hi entra. Segurament ignorant el perill de tot plegat. Per fer, simplement, una bretolada.

Quants edificis en risc d’enfonsar-se hi ha?

I com aquest institut o l’escola de Massanassa on ahir va morir un home, quants espais més hi ha? Per què no els assenyala ningú? Per què ningú no controla ni posa tanques perquè no s’hi accedesca? La resposta és clara, una vegada, més: la mala gestió del govern valencià és la responsable d’aquest desficaci que, de moment, ha destruït una vida. Però quantes més n’hi ha en joc?

No cal esperar que res canvie. Set hores després de l’accident, el conseller Rovira, responsable d’Educació, va eixir en una compareixença de premsa a espolsar-se totes les culpes, novament. Assegurà que, en cap cas, el fet d’haver catalogat l’edifici de nivell roig significava que hi hagués perill d’esfondrament.

Així i tot, va reconèixer que tot apuntava que era millor fer-la nova que reparar-la, perquè tenia danys importants. Llavors, per què els veïns diuen que sí? Per què l’Ajuntament de Massanassa va publicar a les xarxes el 7 de novembre que era completament prohibit, per precaució, d’entrar als col·legis Lluís Vives i Ausiàs March, arran de l’avís de possible enderrocament? Qui els n’havia informat, a ells? Ho sabia tot el poble i l’ajuntament, però no la conselleria, que és la màxima responsable?

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Ajuntament de Massanassa (@ajuntamassanassa)

Encara més: Rovira, lluny d’assumir responsabilitats, ahir va insinuar que podria ser que això no fos culpa de la gota freda: “Simplement, s’ha esfondrat un porxo, potser per un dany al pilar, i no se sap si és anterior.” I ha qualificat l’assolament d’imprevisible. Una vegada més, segons ells, era imprevisible. Una vegada més, tothom ho alertava, i ells envien la gent a morir. Un mort més a l’espatlla de Carlos Mazón.