Una nova edició d’altura del ‘Pickwick’ de Dickens, en la versió de Josep Carner, acoloreix un Any Carner destenyit per la pandèmia

S’ha presentat una nova edició de Pickwick, de Charles Dickens, traduïda per Josep Carner. El volum, editat per Univers, és una coedició d’Enciclopèdia Catalana i la Fundació Pere Coromines, amb el suport econòmic de la Universitat de Girona. L’edició va a cura de Jaume Coll, filòleg especialista en l’obra de Carner i marmessor literari de l’escriptor. I el curador de l’edició del text anglès és el filòleg Joan Ferrer, de la Universitat de Girona. Són 1.600 planes, amb el text original en anglès i la traducció al català acarades. Conté una introducció i uns apèndixs amb noves aportacions sobre la traducció. Així també, un vocabulari de dues mil paraules elaborat per Ferrer i un plec amb les il·lustracions de la primera edició anglesa, a tall de novel·la gràfica. El volum, que els editors defineixen com una edició limitada i de luxe d’un dels grans clàssics de tots els temps, té una tirada de mil exemplars i val 49,9 euros.

Les tres versions de Pickwick escrites per Dickens

Jaume Coll explica el procés llarg de l’edició dels texts, tant de l’anglès com del català. De la traducció feta per Carner, no se’n conserva cap manuscrit, només els tres volums de la primera edició del 1931. Acarant el text anglès amb el català, Joan Ferrer es va adonar que hi faltaven frases. En aquesta edició s’ha restituït el text que hi mancava, col·locant-lo entre claudàtors. Aquesta és una de les novetats importants, però n’hi ha més.

Coll diu: “Vaig treballar en diverses direccions. Primer, vaig fer una immersió en Dickens i una prospecció editorial. Vaig saber que la novel·la de Dickens tenia tres estadis de redacció: el primer, que durà entre 1836 i 1837, durant la publicació en fascicles i fins a la primera edició del llibre, el 1837. El segon va ser el 1847, quan va aparèixer una edició econòmica, en què Dickens va retocar el text; en aquest segon estadi també s’inclou una altra edició, del 1857. I el tercer estadi de redacció va ser el 1867, quan Dickens va revisar el text per darrera vegada.”

Continua Coll: “Totes les edicions que s’han publicat a partir del 1867 es fonamenten en aquesta última. Però jo sospitava que Carner no havia traduït el text del 1867 i l’estudi del text anglès m’ha portat a confirmar que Carner havia triat el segon estadi. Diuen que el millor text de les obres de Dickens sempre és la primera edició, que després ell perverteix el text. Carner va optar per la via del mig.”

El llibre acara la versió original anglesa del 1867 i la traducció catalana a partir de l’edició anglesa del 1847. Segons Coll, que les edicions no coincideixin “és fantàstic, perquè això permet de comparar-les”. Les diferències s’han recollit en les notes d’un dels apèndixs del volum. Amb tot, Coll ha recordat que, a diferència de la literalitat i fidelitat al text original que segueixen els traductors actuals, en l’època Carner escrivia la novel·la a través del text de Dickens, s’apropiava el text i n’oferia la seva versió catalana, adaptant els exemples de la tradició anglesa a la d’aquí.

Per a ajudar a resoldre els dubtes que ha suscitat la revisió dels texts per a aquesta edició, s’han consultat quatre traduccions de quatre llengües romàniques: La francesa de Monod a la Pléiade, la castellana de Valverde, la italiana de Vedinois i la catalana de Casacuberta.

Carner és una llengua

Jaume Coll ha recordat que el 1984 va sentir dir al filòleg i professor de la Universitat de Girona Modest Prats (1936-2014): “Carner és la llengua.” I segons que s’explica en la introducció d’aquesta edició, el professor de literatura catalana de la Universitat de Barcelona Antoni Comas (1931-1981) sostenia que les dues traduccions més importants de la història de la nostra llengua eren les que Carner i Riba havien consagrat a dues de les obres més formidables de les lletres universals: el Pickwick, 1931, i l’Odissea, 1953.

Continua Coll: “Carner va començar a traduir Dickens el 1928. Havia pactat amb Puig i Ferrater, editor de Proa, la traducció de tres novel·les seves: Pickwick, la seva preferida; David Copperfield i Great expectations. Jo diria que Carner va començar a traduir-les alhora. Va publicar Pickwick el 1931 i el diccionari Fabra va aparèixer el 1932. És per això que aquesta traducció per a mi és la materialització del diccionari Fabra.”

Però la llengua de Carner és la de la primera meitat del segle XX i, per tant, és més acostada a Dickens que a nosaltres. Per ajudar a entendre paraules que ara es fan servir poc o gens, o són inventades per Carner, Joan Ferrer ha elaborat un vocabulari de dues mil paraules, que ocupa cinquanta planes d’un altre apèndix del llibre i que és un veritable diccionari carnerià. Jaume Coll considera que és una peça molt important d’aquesta edició.

Diu Joan Ferrer: “L’encant del llibre radica en el que hi ha entre plana i plana. Essent els dos textos acarats, podem veure d’una manera fantàstica la màgia que només sorgeix dels grans mestres de la literatura. Joan Coromines m’explicava que Pompeu Fabra sovint es quedava quiet i pensatiu i es demanava en veu alta: ‘El pare, com ho diria?’ El pare és la tradició! I Carner és un màgic de la llengua. Als meus alumnes, els dic sempre que si volen aprendre a escriure bé llegeixin aquest llibre. Carner en aquest llibre fa brollar el cor de la llengua, fa una màgia que ens deixa bocabadats. Perquè la llengua de Carner és una llengua molt rica i la desplega amb totes les seves possibilitats. És una llengua amb la qual ho pot dir tot, una llengua sense contenció.”

Projectes que trontollen i noves edicions vinculades a l’Any Carner

La pandèmia ha trastocat la major part de propostes que s’havien de fer sota el paraigua de l’Any Carner. L’activitat de l’Any Carner fa setmanes que és simbòlica: poemes a les xarxes i algunes conferències (una part també ha estat suspesa). Com a curador de l’Any Carner, Jaume Coll ha explicat a VilaWeb que pensa que la celebració s’acabarà el 2022, quan hàgim superat la pandèmia; això sí, sempre que la Institució de les Lletres Catalanes li doni suport. Això no es pot assegurar, perquè al febrer, després de les eleccions, la direcció d’aquesta institució pot canviar i varia les prioritats.

Per Jaume Coll hi ha tres projectes importants, emparaulats i presentats dins el dossier general de l’Any Carner, nascuts de la iniciativa privada, que s’haurien de dur a terme: l’escenificació de Nabí, proposta que de moment resta aturada; el Perfum Carner / els fruits saborosos, impulsat pel reputat perfumista Joaquim Carner –segons que sembla emparentat amb el poeta– que també ha quedat congelada. I el tercer projecte que Jaume Coll no voldria que caigués és una proposta gastronòmica del Celler de Can Roca, a partir dels poemes d’Els fruits saborosos.

Quant a noves edicions de l’obra de Josep Carner, les més importants es mantenen: la primera és el Pickwick, que ja és una realitat. Després, Edicions 62 ja ha anunciat que a començament d’any publicarà el volum segon de l’Obra Completa, dedicat a la poesia dispersa, pròpia i traduïda, que Carner va escriure del 1894 al 1924. Aquest període va ser molt prolífic: hi ha tants poemes com en el primer volum, més d’un miler. El volum també superarà les 1.500 pàgines. I Edicions 62 també publicarà Poesia 1957, que aplegarà tota la poesia de Josep Carner i que ell mateix va fixar l’any 1957. Aquesta nova edició (l’anterior era del 1992, editada per Quaderns Crema), també va a cura de Jaume Coll, feta a la llum dels nous documents que ha trobat d’aleshores ençà.