04.05.2018 - 06:00
Pere Baltà, Escriptor i periodista. Estudiós de la cultura popular. President de la Fundació Paco Candel
Em van encarregar la conferència inaugural dels actes commemoratius del 30è Aniversari de la Coral Camprodon, que vaig pronunciar honorat a la sala d’actes del carismàtic ajuntament de la vila. Em presentà l’amic Francesc Bragulat, exdiputat al Parlament, recalcant la meva condició d’estudiós de l’associacionisme i la cultura popular. Una passió que va néixer des de l’activisme dels anys 60 i, més tard, quan el 1980 vaig assumir la direcció del servei de promoció cultural de la Generalitat, vam inventariar la realitat que superà el genocidi cultural de la dictadura. La recerca desenvolupada i les dades sorprenents que va generar aquella recerca, ens van permetre avaluar la importància del que constitueix un fenomen associatiu d’una extraordinària transcendència.
La conferència s’havia de centrar en la història del Moviment Coral. Les tres dècades de la Coral Camprodon tenen el seu fonament en la primera coral del mateix nom que va ser fundada el 1860, precisament el moment en què les societats corals sorgien al pla de Barcelona i, immediatament, pujaven per les valls del Llobregat i del Ter, fins al Pirineu. Al Camprodon actual encara es conserva el record de la coral La Renaixença, desapareguda a causa de la Guerra Civil. El 1988, de la processó dels Sants Misteris de l’espectacular setmana santa camprodonina, va néixer el cor del qual sorgí l’actual coral, en principi sota la direcció de Francesc Pujol i, dos anys després, de Mn. Joan Soler. Forma part de la Federació Catalana de Societats Corals (FCEC) i de l’Agrupació Coral de les Comarques de Girona i, des del 2005, la dirigeix Margarida Guardiola, que també té a càrrec seu la Coral Brins, adscrita al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.
Llegeix l’article d’opinió sencer a Tornaveu, fent clic aquí.
