Una mica de vocabulari electoral

Demà hi haurà eleccions al Parlament de les Illes Balears, al Consell General d’Aran i als consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. També votarem els regidors i batlles del País Valencià, les Illes i el Principat i a tot el país llevat d’Andorra hi haurà eleccions al Parlament Europeu.

En dies com demà, els mitjans de comunicació fan ús d’un vocabulari específic, que molt sovint manca de precisió o de genuïnitat, o bé és periodísticament poc autocentrat. Hi trobem de tot: català de plàstic, calcs del castellà, verbs emprats amb un règim que no els correspon, expressions que denoten una visió hispanocèntrica de la realitat…

Vegem i comentem, tot seguit, una tria d’aquest repertori electoral:

Ajuntament

Als Països Catalans, aquest mot designa avui dos conceptes: la corporació formada pel batlle i els regidors i també l’edifici on es reuneixen i fan feina. Per distingir-los, és bo de mantenir i difondre en el segon cas els termes tradicionals casa de la vila i casa de la ciutat. A Andorra, un municipi és una parròquia i tant la corporació municipal com la casa de la vila reben el nom de comú.

Alcalde (i alcaldable)

El nom alcalde és provinent de l’àrab alqāḍī, que vol dir ‘el jutge’. És per influència del castellà que el fem servir per designar el president d’una corporació municipal. Cal no arraconar el mot batlle (o batle), que antigament designava l’encarregat d’administrar justícia en una vila, però que va anar adquirint el significat de president d’un municipi. Coromines contraposa ‘l’antic castellanisme alcalde i el mot genuí batlle’ i recorda que batlle s’usa a les Balears, a tot el País Valencià, al Pallars i a Catalunya Nord. A Lleida i a Cervera un paer és un regidor, el batlle és anomenat paer en cap i la casa de la ciutat, paeria. Etimològicament, paer vol dir ‘guardador de la pau’ i a l’àrea de Lleida va passar a designar un membre del consell municipal. A Andorra, el batlle s’anomena cònsol major, el vice-batlle, cònsol menor i els regidors, consellers.

Així mateix cal refusar alcaldable (com presidenciable i mots semblants), un mot que no té cap tradició en català i que, a més, és format d’una manera estranya, irregular. En direm candidat (a batlle, a la batllia) o cap de llista.

Celebrar

Emprat abusivament per comptes de fer; l’hauríem de reservar per a contexts de connotació festiva o ritual.

• Avui s’han celebrat les eleccions [s’han fet].

El mot celebració molt sovint és superflu:

• Han prohibit la celebració de l’acte [Han prohibit l’acte].

Conèixer

Verb, molt emprat en dies d’eleccions, que es fa servir abusivament en lloc de saber.

• Ja es coneix el resultat [se sap].
• Aviat es coneixerà el guanyador de les eleccions [se sabrà].

Eleccions autonòmiques

Les eleccions de demà a les Illes Balears i Pitiüses són unes eleccions ‘autonòmiques’ del punt de vista espanyol. Però si les observem amb una visió autocentrada són les eleccions més importants de les Illes. Així, doncs, més que eleccions autonòmiques caldria dir-ne, per exemple, eleccions de les Illes o eleccions al Parlament de les Illes Balears (que és el nom oficial, com veurem més endavant). A més, a cada illa s’elegeixen els representants propis, que formen el Consell Insular de Mallorca, el de Menorca, el d’Eivissa i el de Formentera.

Forquilla

Tothom sap què és una forquilla, no cal definir-ho. Fer servir aquesta paraula per designar la ‘variació entre dos valors extrems’ és inadequat. En català, en diem interval o ho expressem d’una altra manera (per exemple, unint els dos valors amb la preposició entre).

• Amb un 2% de vots escrutats, el partit X es mou en una forquilla de 7-8 consellers [un interval].
• Segons els darrers sondatges, obtindrà una forquilla de 10-12 regidors [entre 10 i 12 regidors].

Incrementar

Cal no abusar d’aquest verb, que n’ha anat suplantant de més habituals, com ara créixer, pujar i apujar.

• S’ha incrementat la participació [Ha crescut].
• La candidata proposa d’incrementar la reserva d’habitatge del 30% al 50% [d’apujar].

Papereta

Segons el diccionari Alcover-Moll, aquest mot és un castellanisme. Com que Pompeu Fabra el va recollir, es va anar repetint en els diccionaris successius. Sens dubte, si volguéssim parlar amb propietat i genuïnitat n’hauríem de dir cèdula. Al costat, hi ha també butlleta, que té aquest mateix significat i sembla genuí.

Repetir

És un verb generalment transitiu; repetim una paraula, una acció, un examen… Emprat intransitivament, vol dir ‘tornar a esdevenir-se un atac, una malaltia…’ o bé ‘prendre més d’un menjar’. L’hauríem d’evitar quan volem dir tornar a governar, tornar a presidir…

• Ja es pot assegurar que la presidenta A. repetirà [tornarà a governar].
• M. vol repetir com a batllessa de la ciutat [continuar essent batllessa]
• Sembla que P. repetirà al capdavant de la institució [tornarà a presidir la institució].

Resultats

Com passa amb unes quantes paraules (pressupost, fruita, pluja i qui-sap-los més), aquest nom es pluralitza innecessàriament:

• Ja us podem oferir els resultats de la votació [el resultat].
• Estem pendents dels resultats definitius [del resultat definitiu].

Ses Illes

Hi ha una certa confusió sobre com anomenar el conjunt de les illes Balears i Pitiüses. És lògic, perquè tradicionalment els qui hi viuen no han hagut de referir-se sinó a la seva illa. Com que la majoria dels illencs fan l’article salat, diuen ses Illes, però si s’expressen formalment tots diuen o escriuen les Illes. Aquesta és la denominació que haurien de fer servir els no illencs (mai ses Illes), al costat de les Illes Balears, que forma part dels noms oficials (per exemple, Parlament de les Illes Balears). Així mateix, podem dir-ne les Balears, sempre amb article; evitem, doncs, els habitants de Balears, el govern de Balears…

Sondeig

El mètode emprat per a saber l’opinió i la intenció dels votants és anomenat sondeig a molts mitjans de comunicació. Els diccionaris donen prioritat al verb sondar (‘Tractar de penetrar les intencions o la manera de pensar d’algú’), però, alhora prioritzen sondeig d’opinió, en compte de sondatge d’opinió. Tanmateix, aquest és el terme més coherent i també el que ens vincula amb les llengües de l’entorn: l’occità (sondatge), el francès (sondage), l’italià (sondaggio), el portuguès (sondagem)…

Sumar

Tothom sap que sumar vol dir ‘fer sumes’. Però, per influència del castellà, se n’ha eixamplat el significat innecessàriament. Vegem-ho en uns quants exemples:

• Aquests dos partits no sumen [no arriben a la majoria].
• Han sumat quinze escons [han obtingut].
• L’independentisme suma X diputats [aconsegueix, ateny, obté].
• Si sumés X vots tindria un diputat més [guanyés].
• S’han sumat a les crítiques al cap de llista [s’han afegit].

Suports

Per una banda, com passava amb el mot resultat, es fa servir en plural inadequadament:

• Cada vegada obté més suports internacionals [suport].

I per una altra s’empra erròniament com a sinònim de vot:

• Ha obtingut trenta mil suports [vots].

Teniu dubtes?

Si teniu cap dubte o suggeriment, podeu escriure’ns directament a aquesta adreça de correu: jordi.badia@partal.cat.