18.05.2022 - 18:36
|
Actualització: 19.05.2022 - 11:42
Quan fa més de dos anys que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí van ser reconeguts com a eurodiputats malgrat els impediments de les autoritats espanyoles, s’ha començat a ordir una maniobra per mirar de retirar-los la condició de parlamentaris. L’artífex d’aquesta operació és l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, president de la Comissió d’Afers Jurídics de l’eurocambra, que ha comparegut avui a la tarda. Vázquez, davant la sorpresa de tots els corresponsals de mitjans aplegats a la sala de premsa, ha dit que les credencials com a eurodiputats de tots tres diputats catalans i la de Jordi Solé (que substitueix Oriol Junqueras, a qui el Suprem va impedir de ser eurodiputat) no s’han pogut verificar davant l’autoritat competent espanyola. Aquesta autoritat, diu Vázquez, és la Junta Electoral espanyola (JEC), que, contràriament a allò que han fet la resta d’autoritats estatals amb els eurodiputats corresponents, no els ha lliurat la documentació necessària que corrobori la seva condició de parlamentaris europeus.
Vázquez diu que, com que no van jurar la constitució espanyola, no han complert “tots els requisits legals nacionals”, i que això els impedeix de verificar les credencials. Però això no vol dir que perdin pas la condició d’eurodiputats, sinó que simplement no es pot verificar. Afegeix que, com a president de la comissió JURI, ha demanat a la presidenta de l’eurocambra, Roberta Metsola, que enviï un requeriment a la JEC “perquè ens enviïn la notificació i la documentació per a la verificació de les credencials o, en cas que no sigui possible, l’explicació de per què no hi és i les conseqüències que se’n derivin”.
Vet aquí la part més sorprenent de les explicacions de Vázquez, que deixa en mans de la JEC la decisió del futur de tots quatre eurodiputats tenint en compte que no van jurar la constitució. És una afirmació totalment contrària a la doctrina del Tribunal de Justícia de la UE fixada en la sentència sobre Oriol Junqueras el desembre del 2019. Aquella sentència va establir que algú té té la condició plena d’eurodiputat a partir del moment que és proclamat membre electe, i sense necessitat de cap requisit imposat per les autoritats electorals estatals. Aquella sentència deia –i ratificava la decisió de l’endemà del TGUE sobre les credencials de Puigdemont i Comín– que no era necessari el jurament de la constitució espanyola.
Per això el president del Parlament Europeu d’aleshores, David Sassoli, els va obrir les portes a tots tres. I això independentment de si tenien verificada aquesta condició de parlamentari amb les autoritats espanyoles. A Vázquez li han demanat per aquesta decisió de Sassoli, i ha respost: “Això ho hauríeu de demanar al gabinet de Sassoli.” El president Sassoli es va morir l’11 de gener i fou succeït per Roberta Metsola, conservadora, del PP europeu. Ara Vázquez vol aprofitar l’avinentesa per tornar a qüestionar la condició d’eurodiputats de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Solé, tot deixant en mans de la JEC (novament) el futur dels seus escons. Malgrat la jurisprudència europea, i malgrat la posició que ja va explicitar la presidència de l’eurocambra i els serveis jurídics quan hi havia Sassoli, amb el reconeixement de tots quatre com a eurodiputats.
Metsola desfarà la decisió de Sassoli tot retirant-los la condició d’eurodiputats? I estarà disposada, per tant, a contravenir la jurisprudència europea? O tot acabarà en una gesticulació d’un eurodiputat de Ciutadans que ha aprofitat una posició de privilegi per instrumentalitzar l’eurocambra com a institució?