Una legislatura sense data de caducitat

TEMA DEL DIA
Fràgil. La legislatura catalana que semblava més fràgil serà probablement més llarga que no preveien fins i tot els seus protagonistes. És un dels efectes col·laterals de la crisi del coronavirus. El president Quim Torra s’havia compromès a anunciar la data de les eleccions després d’aprovar el pressupost de la Generalitat, cosa que passarà el 24 d’abril, divendres de la setmana entrant, si no hi ha cap sorpresa. La decisió de donar per acabada la legislatura la va prendre quan va perdre els seus drets com a diputat per una resolució dictada per la Junta Electoral espanyola i acceptada pel president del parlament, Roger Torrent, després d’haver-la tramitada el secretari general de la cambra, enmig de l’enèsima batalla entre Junts per Catalunya i ERC.

La crisi del coronavirus ha modificat els plans del president de la Generalitat. El dia 24 no hi haurà cap anunci, perquè ara l’única prioritat és la lluita contra la Covid-19. Ni convocarà eleccions ni anunciarà cap data de la tardor, entre més raons perquè res no garanteix que es puguin fer unes eleccions amb normalitat passat l’estiu, tal com evoluciona la pandèmia. A la cua del calendari electoral hi ha les eleccions basques i gallegues, que s’havien de fer el 5 d’abril i són a la llista d’espera. Ni a Torra ni als partits que sustenten el govern no els interessa que les eleccions catalanes coincideixin amb cap altra. Per tant, la legislatura es podria allargar fins al 2021. L’única cosa que podria alterar el calendari seria que el Tribunal Suprem espanyol es pronunciés sobre la seva inhabilitació, després d’haver estat condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a un any i mig d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic, un tribunal que va considerar-lo culpable d’un delicte de desobediència per no haver despenjat una pancarta a favor de la llibertat dels presos.

La decisió de Torra d’ajornar les eleccions hauria originat una nova crisi de govern i un nou episodi de tensió entre Junts per Catalunya i ERC, perquè els republicans les volien fer abans de l’estiu. Aquesta vegada, el coronavirus ha actuat d’amortidor i ERC ha acceptat la decisió, perquè és de sentit comú. A més, el pressupost de la Generalitat que s’aprovarà la setmana que ve s’haurà de modificar, com ha reconegut el vice-president Pere Aragonès, per afrontar l’emergència sanitària, que requerirà injectar 1.800 milions d’euros, segons càlculs del govern mateix. Tot i que hi ha coincidència en el calendari, les tensions entre els dos partits del govern continuen amb la crisi del coronavirus, amb bescanvi de crítiques sobre la gestió de les conselleries respectives.

Els republicans tenien pressa per a fer les eleccions perquè continuen tenint les enquestes a favor, tot i que als darrers sondatges Junts per Catalunya ha escurçat la distància. La formació de Carles Puigdemont no té pressa per a passar per les urnes, perquè considera que la crisi del coronavirus desgasta ERC, especialment la conselleria de Treball, pel drama de les residències, ara traspassades a Salut. Junts per Catalunya creu que la crisi ha demostrat que el discurs d’eixamplar la base impulsant polítiques socials ambicioses s’ha posat en qüestió per les deficiències de la gestió. L’altra carta d’ERC era d’haver aconseguit una mesa de diàleg amb l’estat, però només s’ha pogut reunir una vegada i hi ha dubtes que superi el virus.

ERC considera que la crisi enterra qualsevol aventura unilateral i avala la seva defensa del diàleg i el pacte. Els republicans pensen que la gestió que fan els reforçarà electoralment, perquè no han tingut cap ‘sortida de to’ que els hagi apartat de la centralitat com creuen que va fer el conseller d’Interior, Miquel Buch, amb la xifra del repartiment de les màscares. Els dos socis continuen mirant-se de reüll, però no podran dirimir les diferències a les urnes fins d’aquí a molt temps. Els optimistes esperen que es puguin fer eleccions a la tardor, però això dependrà de l’evolució de la pandèmia i de les seves conseqüències sanitàries i econòmiques. O del Suprem, que si inhabilités Torra obriria una crisi institucional sense precedents. I el Suprem no s’ha pas confinat, com saben molt bé els presos polítics catalans.

MÉS QÜESTIONS
El Consell impulsa set projectes innovadors contra la Covid-19. La Generalitat Valenciana impulsa set projectes que vol aplicar immediatament en l’atenció sanitària contra la Covid-19. La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ho ha anunciat després de reunir-se per videoconferència amb el president de la Generalitat, Ximo Puig. La consellera ha dit que, en aquesta primera fase, s’havien destinat 562.818 euros a projectes de primera línia, i ha avançat que la conselleria havia augmentat el pressupost a 3.250.000 euros, un milió més de la quantitat prevista. Un dels projectes aprovats és un prototip de respirador artificial que ja ha estat homologat pel Ministeri de Sanitat espanyol i, per tant, pot passar a la fase de producció de seguida. ‘The Open Ventilator’, desenvolupat per l’equip de Javier García Martínez, Premi Jaume I i catedràtic de la Universitat d’Alacant, és un respirador artificial amb un cost de producció molt assequible, amb codi i manual de construcció d’accés lliure. També han estat aprovats tres projectes, que es desenvoluparan conjuntament, i que tenen relació amb l’aplicació de la intel·ligència artificial a raigs X i tomografies per a la detecció precoç de la malaltia i de les possibles complicacions. Aquestes proves es fan a tots els hospitals quan hi arriba algú amb símptomes. Un altre projecte, presentat per l’empresa valenciana Lumensia Sensors SL, és un test que pot donar resultats en quinze minuts mitjançant una plataforma fotònica, cosa que ajudarà en el diagnòstic ràpid del virus. Així mateix, s’ha aprovat el projecte Anticor, presentat per l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (UV-CSIC). És una plataforma d’alt rendiment per al garbellament d’antivirals i anticossos contra la Covid-19. Aquesta plataforma no sols identifica els antivirals, sinó que serveix per a avaluar els índexs d’infecció a gran escala mitjançant proves serològiques ràpides.

Treball refusa l’ERTO de l’EMT de València. La direcció general de Treball, que depèn de la Conselleria d’Economia, ha refusat l’expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que la direcció de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València havia pactat amb el comitè d’empresa. L’EMT va presentar la setmana passada l’expedient de regulació d’ocupació fins al 10 de maig. Apel·lava a causes de força major, després d’una considerable reducció de l’activitat, per les restriccions a la mobilitat derivades de l’estat d’alarma i la pèrdua d’ingressos consegüent. Els tècnics de treball consideren que els motius al·legats per l’empresa pública no s’ajusten als criteris establerts per a acollir-se a l’ERTO i recomanen que es presenti com un expedient per ‘causes productives’. L’ERTO havia d’afectar 430 persones d’una plantilla de 1.700 treballadors. Era de caràcter voluntari, amb prioritat als sol·licitants amb càrregues familiars o més grans de cinquanta-cinc anys, i assegurava el 100% del salari. La majoria dels treballadors adscrits fa dies que són a casa i ara s’obre un nou front amb l’empresa per a aclarir com s’ha de compensar aquest període.

Més per Mallorca defensa la sortida gradual dels nens a partir del 26 d’abril. El coordinador de Més per Mallorca, Antoni Noguera, ha defensat que els nens puguin començar a sortir de casa gradualment, a partir del 26 d’abril, mantenint l’exemplaritat que considera que té la població en general durant la crisi sanitària del coronavirus. Noguera ha recordat que països com França, Suïssa, Bèlgica o Suècia, deixen sortir els nens acompanyats d’un adult i que a les Illes es podria fer igual, perquè actualment els infants es troben obligats a romandre tancats nit i dia, sovint en habitatges molt petits, i això, com han assenyalat pediatres i psicòlegs, a la llarga pot fer molt mal a la seva salut, física i mental. Amb aquesta posició, el coordinador de Més avala la proposta de la Plataforma per la Infància, en què s’integren entitats com ara UNICEF, Creu Roja o Càritas, que proposa d’estudiar la possibilitat d’habilitar ‘espais exteriors per torns i supervisats, perquè, sense posar en risc ningú, es permeti als infants de sortir al carrer, jugar i fer una mínima activitat física’.

Andorra supera amb èxit el primer dia de desconfinament per fases. La primera jornada del desconfinament per fases decretada pel govern andorrà s’ha fet sense cap incident remarcable. Una part de la població andorrana ha pogut començar a sortir a partir de les sis del matí per fer exercici físic i passejar, seguint els criteris i horaris marcats pel Ministeri de Salut. D’aquesta manera, ha començat la fase de desconfinament que s’anirà ampliant a mesura que el nombre de contagis vagi disminuint. Desenes de corredors han aprofitat la primera franja del matí i s’han deixat veure, especialment, al passeig del Riu de la capital. Tot i que molts ciutadans volien fer activitat física, s’han respectat de manera generalitzada les distàncies de seguretat i la major part portava màscara, malgrat la incomoditat per a fer exercici. A les onze ha arribat el torn dels més grans de setanta anys i les persones vulnerables, a qui es permet de sortir a fer un tomb i seure als bancs que s’han habilitat. A partir de les dues del migdia s’ha obert una nova franja destinada a passejar i comprar. I de les set a les nou del vespre s’ha tornat a sortir a fer exercici. Quant a l’ordre de sortida, els qui viuen en domicilis on el número de la porta d’accés és parell sortiran els dies parells, i els qui resideixen en nombres senars ho faran els restants. En el cas de les cases sense número, se segueix un ordre alfabètic i, per tant, de la lletra A a la M els han atorgat els dies parells i de la N a la Z, els imparells. D’una altra banda, cal recordar que els qui tinguin la malaltia, en tinguin símptomes o romanguin en quarantena no poden gaudir d’aquest desconfinament.

LA XIFRA
Dos anys i mig fa que estan empresonats Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. El president d’Òmnium Cultural pot sortir de dia de la presó per anar a treballar a la seva empresa, però l’ex-president de l’ANC no, perquè abans del confinament feia treball voluntari.

TAL DIA COM AVUI
El 16 de març de 1997, el Tribunal Suprem emetia la sentència que declarava l’estat espanyol com a responsable de l’enfonsament de la presa de Tous l’octubre del 1982, i per tant l’instava a indemnitzar les víctimes. L’enfonsament va causar més de trenta morts i nombroses destrosses materials a les poblacions de la Ribera.