Una legislatura amb final incert

El president Quim Torra tenia previst de convocar eleccions aquesta darrera setmana de juliol. La seva intenció era fer un anunci solemne, segons fonts de Presidència, per marxar de vacances amb el calendari electoral tancat i afrontar la compareixença davant del Tribunal Suprem espanyol del 13 de setembre amb la campanya començada. Però una vegada més, el rebrot del coronavirus li ha alterat els plans. Ja li va passar el 26 de gener, quan el parlament va acceptar de retirar-li l’escó i va anunciar la convocatòria d’eleccions. Aleshores va explicar que la data l’anunciaria una vegada aprovat el pressupost de la Generalitat. Però l’esclat de la pandèmia va obligar a ajornar totes les previsions. Ara volia tornar a aclarir el calendari, però el rebrot del coronavirus fa que no sigui clar que es puguin fer a la tardor amb seguretat sanitària. Ningú sap quina serà la intensitat de contagi del virus a l’octubre, al novembre o al desembre. Per tant, la incertesa és absoluta.

La data clau és el 13 de setembre, quan ha de comparèixer al Suprem. A Presidència calculen que la sentència per inhabilitació no trigarà gaires setmanes, tenint en compte l’interès de l’alta magistratura a perseguir l’independentisme en tots els fronts. El president vol convocar-les abans de ser inhabilitat i, per tant, no li queda gaire marge. Entre la convocatòria del president i les eleccions han de passar, com a mínim, 54 dies. Per tant, si les eleccions haguessin de ser el 4 d’octubre, com s’havia especulat, Torra les hauria d’anunciar, a tot estirar, el 10 d’agost. De moment, fonts de Palau no confirmen cap previsió, però veuen arriscat convocar a començament d’agost sense saber com evolucionarà la pandèmia. Però aquest argument serveix per al 4 d’octubre i per a qualsevol cap de setmana de la tardor, perquè en la qüestió de la covid-19, tots els governs van a cegues.

L’única cosa que té clara Torra és que vol que les eleccions les convoqui el president de la Generalitat, no pas el Tribunal Suprem. Per tant, haurà de fer l’anunci abans de ser inhabilitat. En això també coincideix amb els seus socis de govern, que no volen que sigui la justícia espanyola, que marqui el calendari. Els republicans volen pactar el calendari amb Torra, però ara ja no tenen tanta pressa com fa uns mesos. La gestió de la pandèmia i el fracàs de la mesa de diàleg els ha desgastat i les enquestes demostren que Junts per Catalunya recupera terreny fins a empatar-los, segons el darrer sondatge del CEO conegut. I res fa preveure que la situació pugui millorar, ja siguin les relacions amb el govern espanyol o la pandèmia.

Així les coses, ningú descarta exhaurir els terminis i allargar la legislatura fins el 2021. Si no fos per la previsible suspensió de Torra per part del Suprem espanyol, aquesta seria la situació més desitjada pels dos socis del govern. L’alternativa és accelerar-ho tot, convocar per al 4 d’octubre i situar la inhabilitació del president al centre de la campanya i l’aniversari del referèndum del Primer d’Octubre tres dies abans de les eleccions. Una campanya d’alt voltatge independentista que no s’ha de descartar, sobretot a la llum de les darreres enquestes. Abans del 10 d’agost sabrem si aquest és el camí triat.