31.03.2020 - 21:50
La vice-presidenta econòmica espanyola, Nadia Calviño, en una conferència de premsa després del consell de ministres, ha assegurat que els autònoms havien estat atesos fins ara ‘de manera especial’. No sé si ho ha dit seriosament o no, però ho ha dit. No crec que hagi fet gaire gràcia als autònoms, que aquest matí havien vist com al seu compte bancari ja hi havia carregada la quota corresponent al mes de març. Sobre això, la ministra ha comentat que ‘entenia’ que podrien sol·licitar la devolució de la part que no correspongui al pagament dels dies treballats. Primer paga i després ja en parlarem. Malament, molt malament. Una nota de la Cambra de Comerç recordava aquesta tarda que el govern espanyol havia dit que ‘els autònoms serien els grans beneficiats i protegits però, en canvi, fins a la data manquen mesures concretes que els afavoreixi’. Clar i català.
Això sí, finalment, entre les cinquanta mesures aprovades avui, una fa referència a aquestes quotes, en què es proposa una moratòria fins a sis mesos sense interessos en la liquidació de deutes amb la seguretat social. Sense saber encara el detall de les mesures al BOE, la Pimec les considera ‘insuficients i tardanes’, i lamenta que el govern espanyol ja hagi cobrat íntegrament les quotes del març i en canvi no hagi optat per la suspensió o l’ajornament automàtic. Recorda que la suspensió de la quota d’autònoms ha estat una mesura habitual en països del nostre entorn arran de les conseqüències econòmiques de la Covid-19: és el cas d’Itàlia, França, Alemanya, Bèlgica i fins i tot Grècia.
De fet, totes les patronals han coincidit a dir que la mesura és positiva però clarament insuficient. Foment critica que ‘únicament s’atén la moratòria del pagament de quotes de la seguretat social per a autònoms i empreses, però deixa fora la resta de càrregues tributàries com ara l’IVA, IRPF i l’Impost de Societats’. I sobre la moratòria diu: ‘És parcial, arriba tard i la seva aplicació resta a mercè de la interpretació de successives ordres ministerials i d’un carregat procés burocràtic.’
La Cecot demana precaució amb la mesura i no passa de manifestar una satisfacció continguda, perquè primer cal analitzar la lletra petita de la proposta que haurà d’establir les condicions, requisits i paràmetres de la moratòria. ‘Amb l’experiència que tenim, sincerament us dic que cal que apliquem una dosi important de precaució a l’hora de treure’n conclusions’, ha dit Antoni Abad, president de l’entitat. I ha afegit: ‘Com a organització de representació empresarial, estem molt descontents amb la resposta del govern estatal que no està, ni de bon tros, a l’altura de les circumstàncies per a pal·liar els efectes de la Covid-19 a les empreses i els autònoms.’
La Cambra de Comerç, amb una nota molt dura, demana d’activar amb urgència màxima tots els mecanismes de protecció disponibles per al col·lectiu, que serà clau per a la reactivació econòmica i per a no exposar-lo en el moment de la transició amb mesures que no siguin de suport efectiu. I tot seguit proposa unes quantes mesures, com ara condonar les quotes de la seguretat social de tots els autònoms durant tres mesos prorrogables, una moratòria de tots els tributs, liquiditat sense interès que vingui directa de l’estat –per garantir la cadena de pagaments–, la preparació de programes de reactivació…
En el fons estem una mica més tranquils que ahir, però no gaire. No s’acaba d’entendre que no hi hagi hagut condonació, que s’hagin cobrat les quotes del març i que no hi hagi una gran moratòria fiscal. Sembla que el govern de Madrid vagi entenent de què va la pel·lícula de mica en mica, i vagi fent passos de pardal, segons com veu el nivell de cridòria que hi ha a la societat. Estic totalment d’acord amb la Cecot, que en una nota d’aquesta tarda diu: ‘No és presentable que cada vint-i-quatre hores surti un nou decret que intenti aclarir l’anterior i que inclogui noves mesures obertes a interpretacions que acaben generant desconcert i desencís en el teixit empresarial i que incapaciten les empreses per poder organitzar-se i gestionar.’
El problema de governar per capítols, com si fos una sèrie de televisió, és que la gent es va enfurismant, perquè no s’acaba d’aclarir on volen anar ni tan sols ens permeten una mica de llum per a les decisions que haurem de prendre demà. Realment sembla que el govern espanyol no s’adoni que ens trobem en una situació d’emergència econòmica, a més de la sanitària. No podem continuar així, esperant cada dia el BOE de demà per a veure què han decidit avui els ministres i què han volgut dir i volen fer exactament. No ens traurem fàcilment del cap que diumenge a mitjanit ens van dir què hauríem de fer dilluns… i alguns dimarts. Ni que dimarts, després del clam general amb les quotes dels autònoms, hagin dit una cosa diferent. Ara només ens falta esperar a demà i veure si tornen a canviar. Així és impossible de gestionar una empresa. Aquesta manera d’actuar fa molt mal i crea una angoixa absolutament innecessària entre empresaris i treballadors. Encara pitjor: amb aquesta manera de fer, no és que sembli que el govern hagi perdut la brúixola, és que sembla que no l’ha tinguda mai…
