‘Una incorrecta gestió de la memòria històrica no pot contaminar la defensa de l’Ebre’

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) vol inundar els carrers de Barcelona de color blau per la manifestació que farà demà. Sota el lema ‘L’Ebre sense cabals és la mort del delta’ els organitzadors volen donar una imatge d’unitat i demostrar a Europa que es tracta d’un afer de país i no d’un tema residual. ‘El PP està dient per Brussel·les que és un tema local, insolidari i la punta de llança de l’independentisme català’, explica a VilaWeb Manolo Tomàs, un dels quatre portaveus de la PDE.

Està preocupat pel baix suport que pugui tenir la marxa arran de la consulta de monument franquista de Tortosa, dos esdeveniments diferents que molts han vinculat per una simple raó geogràfica. ‘La consulta de Tortosa no hauria de contaminar la imatge de les Terres de l’Ebre’, diu Tomàs, i demana el suport de la resta del país, un escalf que ha costat esforços aconseguir. També ens explica quines són les estratègies a curt termini de la PDE i amb les quals es pretén que Europa obligui l’estat espanyol a canviar el Pla Hidrològic de l’Ebre.

—La consulta de Tortosa sembla que ha enrarit l’ambient de cara a la manifestació de diumenge. Creieu que simpatia dels catalans per la defensa de l’Ebre ha quedat molt tocada?
—Bé, jo el que penso és que ha quedat molt tocada la imatge de Tortosa i de rebot, això ha tocat la imatge de les Terres de l’Ebre. En tot cas, jo voldria matisar que hi havia 28.000 persones cridades a votar en la consulta. Van votar vuit mil i d’aquestes, a cinc mil no els molestava el franquisme i a tres mil ens molestava molt. Per tant, és un tema local, molt concret que creiem que no hauria de contaminar la imatge de les Terres de l’Ebre. En part, a la manifestació també pretenem donar la visió real de les Terres de l’Ebre i no d’un nucli tan tancat i tan centrat en una cosa que no s’hauria d’haver fet.

—Què diríeu a aquelles persones que vinculen la consulta de diumenge amb la lluita contra el pla hidrològic de l’Ebre?
—Jo els diria que la consulta del monument feixista ha estat una mala gestió per part de determinats àmbits polítics de l’Ajuntament de Tortosa. Que uns polítics no gestionin correctament una matèria tan clara com la memòria històrica, no ha de contaminar una lluita que va començar durant el franquisme, l’any 1973, i que ja defensava el riu, la conservació del delta i la defensa d’un país equilibrat. Des de la PDE celebrem, saludem i agraïm el gest que es va fer el dia 7 de febrer per visualitzar la defensa de l’Ebre com un tema de país. Nosaltres no tenim cap intenció de menystenir el Parlament de Catalunya. Formem part de Catalunya, volem formar part del sentiment general de país i en aquest sentit demanem que es desvinculi la lluita de les Terres de l’Ebre d’un tema que en som totalment aliens.

—Us preocupa que es pugui produir un trencament entre el país i les Terres de l’Ebre?
—És que ens ha costat molt tenir el reconeixement de la resta de Catalunya amb la problemàtica del Delta de l’Ebre perquè és un tema difícil d’entendre. Perquè la problemàtica de l’aigua és complexa, hi intervenen molts factors i hi ha més rius de Catalunya que estan sobreexplotats i que tenen problemes molt similars als nostres. Per això hem intentat fer entendre que la lluita de les Terres de l’Ebre abans del pla hidrològic era una lluita que tenia valors mediambientals molt importants, que defensava un ecosistema que és patrimoni de tota la societat i sobretot, que feia falta un país on es tingui en compte tant la gent que vivim a la perifèria com la que viu a la metròpoli. Per tant, això ens ha costat molts anys i molta pedagogia perquè Catalunya ho entengui i seria una desgràcia que caiguem en aquesta provocació que diu que les Terres de l’Ebre volem ser la cinquena província, que vivim en un món a part, que enyorem un passat franquista… Demanem comprensió i que no es criminalitzi la manifestació.

—El febrer ja vàreu fer una manifestació dies abans que la comissió de peticions del Parlament Europeu vingués a les Terres de l’Ebre. Han de redactar un informe perquè la Comissió Europea (CE) prengui una decisió. Sabeu si us serà favorable?
—No coneixem l’informe perquè està en tràmit parlamentari i restringit, però per sensacions que hem rebut, creiem que no ens desagradarà. Entre la visita que van fer i la manifestació, crec que van entendre que no és una protesta menor. I és que el PP està dient que la lluita de la PDE és un tema local, insolidari i és la punta de llança de l’independentisme català. Això és el que estan dient a Brussel·les.

—Tanmateix, l’informe és preceptiu i per tant, no és d’obligat compliment. Quines estratègies més teniu preparades?
—Tenim diferents estratègies: una jurídica que és el recurs presentat al Tribunal Suprem; i una estratègia europea que té dues línies. A banda de l’informe, presentarem una queixa d’aquí a quinze dies a la CE. S’ha de tenir en compte que el govern espanyol s’ha de reunir amb la CE per revisar el Pla Hidrològic i validar-lo o no, una reunió que havia de ser abans de l’estiu però que Espanya està enrederint. Per tant, també volem que la manifestació de diumenge sigui la targeta de visita prèvia a la queixa i demostrem que és un moviment que té el suport de milers de persones i que no és un tema local, sinó de país.

—Què hi direu en aquesta queixa jurídica a la CE?
—Denunciarem un incompliment del pla hidrològic de l’Ebre respecte a directives europees i demanarem a la CE que es mantingui ferma i que faci aplicar les normatives ambientals de protecció del Delta de l’Ebre. L’objectiu és que Europa obligui el govern espanyol a modificar el pla hidrològic de l’Ebre i a dotar de cabal ambiental necessari a la desembocadura de l’Ebre.

—El vostre objectiu és obligar Europa a pronunciar-se.
—Exacte. Si ara la CE veu que no s’han aplicat aquestes indicacions que ha donat fins ara, pot obligar el govern espanyol a què les incorpori. Si no ho fa, llavors la CE sí que pot iniciar un procediment d’infracció contra el govern espanyol al Tribunal de Luxemburg. Fins ara tot això es resolia amb multes, però en cas que el procés es tiri endavant, es podrien embargar fonts europeus dedicats a matèries agrícoles i ambientals. Clar, això afectaria sectors sensibles del govern espanyol.