14.04.2018 - 01:50
‘No és terrorisme. Justícia’. Aquest és el lema de la manifestació convocada avui a dos quarts de sis de la tarda a Pamplona per a protestar contra l’empresonament de tres joves d’Altsasu i el processament de cinc més que són en llibertat condicional acusats de terrorisme per una baralla de bar. La manifestació fa mesos que és convocada i es preveu que sigui multitudinària, just dos dies abans del començament del judici a l’Audiència espanyola. Els tres empresonats han passat gairebé un any i mig tancats en presons situades a més de quatre-cents quilòmetres de casa.
Els fets que semblaven una baralla de bar, i així ho va considerar l’Audiència de Navarra, han acabat esdevenint un cas de ‘terrorisme’ segons el Tribunal Suprem, que va ordenar que el portés l’Audiència Nacional espanyola. Un cas en què tots els aparells de l’estat, el policíac, el judicial i el mediàtic, han anat a l’una per crear un relat que s’assembli tant com sigui possible al dels temps d’ETA. I ara en paguen el preu els vuit joves que seran jutjats i les seves famílies. ‘Amb la solidaritat que anem rebent, veiem que hem de continuar lluitant’, deia Bel Pozueta en aquesta entrevista a VilaWeb.
Per aquells fets han estat processats Oihan Arnanz, Jokin Unamuno i Adur Martínez de Alda. Els altres cinc joves van quedar en llibertat condicional. El bar a prop d’on es van esdevenir els fets és freqüentat pel grup Ospa Mugimendua, contrari a la presència de les forces policíaques de l’estat a espanyol a Navarra. Les circumstàncies dels fets denunciats no són clares, començant pel suposat linxament que els agents de paisà i les seves parelles diuen que van rebre.
Segons ells, una cinquantena de persones els van atacar de manera coordinada. Un va acabar amb el turmell trencat. Tanmateix, testimonis presents al bar diuen que van ser els policies qui van provocar la baralla amb l’actitud prepotent, dient: ‘Us matarem’ i ‘Us fotrem una bala entre cella i cella’.
No hi ha delicte de terrorisme
La jutgessa Mari Paz Benito del jutjat número tres de Pamplona es va fer càrrec del cas i va acusar els detinguts d’atemptat i lesions a l’autoritat. La policia foral i la Guàrdia Civil van lliurar dos informes que desacreditaven un possible ‘linxament organitzat’. Concretament, la Guàrdia Civil explicava que hi havia indicis d’un presumpte delicte d’odi, però no pas de ‘terrorisme’, tal com denunciava el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite). La pena per un delicte d’odi és d’un a quatre anys de presó.
L’Audiència Nacional espanyola fa un pas endavant
A final d’octubre, la fiscalia espanyola, a petició de la jutgessa de l’Audiència Carmen Lamela, va redactar un tercer informe sobre la batussa: ‘Hi ha indicis que permeten apreciar l’existència d’un possible delicte de terrorisme […]. Els fets s’emmarquen dins una campanya de fustigació que pateixen els agents en localitats determinades del País Basc i Navarra.’ El dia 26, Lamela es va declarar competent per a investigar els fets perquè quadraven amb la definició de ‘delicte terrorista’ que descriu l’article 573 del nou codi penal (reformat el 2015 amb els vots del PP i el PSOE).
L’article estableix que els desordres públics que puguin ‘alterar greument la pau pública’ són ‘delictes de terrorisme’. Abans d’aprovar-se’n la reforma, l’ONU va denunciar que el nou redactat podia ‘criminalitzar conductes que no constitueixen actes terroristes’.
La Guàrdia Civil canvia de versió
La jutgessa també va sol·licitar de manera urgent un nou informe a la Guàrdia Civil sobre ‘la campanya d’assetjament que pateixen els agents a Navarra i, en concret, a Altsasu’, segons Europa Press. En aquest text, redactat a Pamplona, el cos policíac va canviar la postura inicial i es va alinear amb la fiscalia.
El 10 de novembre, després d’haver desestimat un recurs de la defensa dels dos acusats, la jutgessa Benito es va inhibir i va passar el cas a l’Audiència. Aquell mateix dia es va saber que la policia foral i la Guàrdia Civil havien identificat deu persones més de les agressions.
Vuit processats per terrorisme
El 15 de novembre, Lamela va ordenar la detenció de vuit dels identificats perquè prestessin declaració. Va decretar presó provisional per a sis d’ells, i més mesures cautelars (lliurar el passaport i haver de signar al jutjat dues vegades la setmana). Malgrat que els identificats s’havien presentat al jutjat de Pamplona sempre que els ho havien requerit, i alguns fins i tot de manera voluntària, Lamela va escriure a la interlocutòria que hi havia ‘temptació de fuga’ i que el risc creixia ‘a causa de la facilitat que tenen, per recursos i mitjans, de sortir a l’estranger’.
El calvari de les famílies
El procés de criminalització mediàtica i l’actuació coordinada de la fiscalia i l’Audiència espanyola contra aquests joves va seguir un esquema molt semblant al que hi ha hagut contra els presos polítics catalans. I tant els uns com els altres han de patir una altra de les estratègies que vulnera drets fonamentals, la de la dispersió dels presos. Amb totes les coses que això implica per a les famílies. Un, Adur Martínez de Alda, és tancat a Aranjuez. Els altres dos, Oihan Arnanz i Jokin Unamuno, a Navalcarnero, també a prop de Madrid.
Amnistia Internacional demana que es retirin les acusacions
Coincidint amb la imminència del començament del judici, Amnistia Internacional ha demanat que es retiri l’acusació de terrorisme contra els joves d’Altsasu. ‘Aquest és un exemple de com Espanya aplica una legislació que ha ampliat de manera desproporcionada els tipus de terrorisme, allunyant-se dels requisits de claredat i precisió exigits pel dret penal i per diversos relators de les Nacions Unides’, diu Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional Espanya. L’ONG ha confirmat que assistirà al judici com a observadora.
