21.10.2023 - 18:44
|
Actualització: 21.10.2023 - 21:08
Una manifestació ha recorregut el centre de Barcelona per denunciar els atacs d’Israel sobre Gaza. Amb el lema “Aturem el genocidi a Palestina“, la marxa ha sortit dels Jardinets de Gràcia i ha acabat a la cruïlla de la Gran Via amb el passeig de Gràcia. Segons l’organització, hi han participat 70.000 persones, una xifra que la Guàrdia Urbana rebaixa a 19.000. La manifestació ha tingut el suport de més de tres-centes organitzacions, entitats i moviments socials.
Durant la marxa, s’han fet càntics, com ara “Israel assassina, Europa patrocina” i “Boicot a Israel”, mentre s’exhibien banderes palestines i cartells crítics amb el paper de la Unió Europa en aquest conflicte bèl·lic. Al final de la protesta, diversos activistes han pujat a l’escenari i han qualificat de vergonyós el paper dels governs, que ha dit que justifiquen “el genocidi d’Israel”. També s’ha fet un minut de silenci en record de les víctimes civils i s’ha llegit un manifest en català, castellà, àrab i urdú.
Que visca la lluita del poble palestí!
Manifestació unitària #AturemElGenocidi#ProuComplicitat
Per a més context sobre la situació que ha portat a la manifestació d'avui:
Manifest 'Aturem el #genocidi a #Palestina'https://t.co/aiLdkouRwm pic.twitter.com/f8D2RFsqoN
— Tanquem els CIE! (@TanquemElsCIE) October 21, 2023
Comença la manifestació unitària "Aturem el genocidi a Palestina" a Passeig de Gràcia. Una vegada més, es confirma el divorci entre la ciutadania i els seus governs en el suport al poble palestí #AltoalFoc #FreePalestine pic.twitter.com/etJiDZjU3e
— Lafede.cat-organitzacions per a la Justícia global (@Lafede_cat) October 21, 2023
Comença la manifestació de #Palestina contra #Israel a #Barcelona pic.twitter.com/C3IoDPouKl
— blai (@blaicor) October 21, 2023
En un moment donat de la manifestació, un grup d’activistes ha intentat desplegar una gran bandera palestina des de la façana de la Pedrera, que és al costat de l’oficina de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. Tanmateix, el vent ha impedit que poguessin desplegar-la i abans d’aconseguir-ho han intervingut membres de l’equip de seguretat de la Pedrera. Betevé ha captat els moments que intentaven desplegar-la.
Abans de començar la manifestació, portaveus de l’organització han dit que Israel sotmetia els palestins a un règim d’apartheid i han demanat a la comunitat internacional que retirés el suport al govern israelià. El cofundador de la Comunitat Palestina de Catalunya, Salah Jamal, ha dit que les hostilitats no havien començat el 7 d’octubre, sinó que eren producte d’una ocupació militar i una humiliació d’un poble que feia setanta-cinc anys que durava. “El poble palestí ha resistit i sofert molt, i la comunitat internacional mira a una altra banda”, ha denunciat. Segons Jamal, Israel no té dret de defensar-se perquè és l’ocupant i qui s’ha de defensar són els palestins, “el poble ocupat”.
Laurent Cohen, de l’Associació Catalana de Jueus i Palestins, ha recordat que la protesta a Barcelona es podia fer, però que a Alemanya i l’estat francès s’havien prohibit les expressions de suport a Palestina. Per això, i per més motius, ha dit que volien denunciar la complicitat dels governs occidentals amb Israel i “la seva insensibilitat cap al patiment de Gaza i de la seva població”. Hi ha coincidit la membre de la Coalició Prou Complicitat amb Israel Alys Samson, que ha denunciat la crisi humanitària a Gaza pel setge de l’exèrcit israelià, que hi impedia l’entrada d’ajuda. Ha dit que la vintena de camions que avui havien accedit a Gaza eren totalment insuficients: “Els palestins a Gaza ja no tenen aigua o menjar i ens diuen que moriran bombardejats o de set o de gana.”
A més, ha afegit que l’actuació d’Israel era fruit de les complicitats internacionals i la impunitat de què considera que gaudeix. Per això, ha reclamat a la Unió Europea i al govern espanyol que exigissin un alto-el-foc immediat, l’obertura de corredors humanitaris, un embargament d’armes i sancions contra l’apartheid que denuncien. Alhora, ha reclamat a l’Ajuntament de Barcelona que tornés a suspendre l’agermanament amb Tel-Aviv, i a la Generalitat que deixés de considerar Israel regió estratègica per a les empreses.