28.08.2017 - 17:14
MADRID, 28 (EUROPA PRESS)
Un equip d’astrònoms ha observat el camp magnètic d’una galàxia a 5.000 milions d’anys llum de la Terra, la galàxia més distant en la qual s’ha observat un camp magnètic coherent, i que proporciona una visió important de com va evolucionar i es va formar el magnetisme a l’univers.
L’observació mostra un camp magnètic d’una força i configuració similar a l’observada a la Via Làctia, encara que la galàxia distant és 5.000 milions d’anys més jove que aquesta. Això és una evidència que els camps magnètics galàctics es formen d’hora en la vida d’una galàxia i romanen relativament estables.
“Aquesta troballa és emocionant”, afirma l’astrònoma Sui Ann Mao, líder del Grup d’Investigació Minerva a l’Institut Max Planck de Radioastronomia, i autora principal de l’article que descriu l’observació. “Ara és el titular de registre de la galàxia més distant per la qual tenim aquesta informació de camp magnètic”, afegeix. L’article es publica aquest dilluns a ‘Nature Astronomy’.
Les galàxies tenen els seus propis camps magnètics, però són increïblement febles –un milió de vegades més febles que el camp magnètic de la Terra–. Una teoria suggereix que el camp magnètic d’una galàxia jove comença feble i es fa més fort i més organitzat amb el temps.
Però com que el camp magnètic de la galàxia observada no és molt diferent dels camps que s’observen a la Via Làctia i a les galàxies properes, la detecció és una prova que el magnetisme galàctic apareix relativament d’hora en lloc de créixer lentament amb el temps.
“Això significa que el magnetisme es genera molt primerenc en la vida d’una galàxia per processos naturals, i per això gairebé tots els cossos celestes són magnètics”, explica el professor Bryan Gaensler de l’Institut Dunlap d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de Toronto i coautor de l’article. “La implicació és que necessitem entendre el magnetisme per entendre l’univers”, agrega.
Estudiar l’evolució dels camps magnètics galàctics requereix observacions de galàxies a diferents distàncies de la Terra perquè aquestes observacions mostren galàxies en diferents edats. Però aquestes observacions són difícils de fer, en part perquè un camp magnètic no pot ser detectat directament. No obstant això, només és possible detectar-ne una observant l’empremta digital magnètica que deixa en la llum que passa a través d’ella –un efecte conegut com a rotació de Faraday–.
Mao, Gaensler i els seus col·legues van ser capaços de fer la seva observació perquè un quàsar –una galàxia molt brillant i distant– es troba més enllà de la galàxia que s’estudia, al llarg de la mateixa línia de visió. Gràcies a aquesta alineació casual, la llum del quàsar passa a través del camp magnètic de la galàxia en el seu camí cap a la Terra, recollint la petjada reveladora de la rotació de Faraday.
L’observació es va realitzar utilitzant el Very Large Array de Karl G. Jansky, un conjunt d’antenes de radiotelescopi a les planes de San Agustín, al desert de Nou Mèxic, operat per l’Observatori Nacional de Radioastronomia.
“Ningú sap d’on ve el magnetisme còsmic o com es va generar –indica Gaensler–. Però ara, hem obtingut una pista important necessària per resoldre aquest misteri, en extreure el registre fòssil del magnetisme en una galàxia de milers de milions d’anys abans dels nostres dies”.
