Una exposició interpreta visualment i física les poesies de Palau i Fabre del llibre ‘Poemes de l’Alquimista’

‘Vam voler fer una exposició que ensenyés la poesia de Palau Fabre i hi donés presència física i visual, amb artistes de disciplines diverses que interpreten poemes de Palau.’ Aquest va ser l’objectiu que es va fixar Julià Guillamon per donar vida a la mostra, de la qual ell mateix és el comissari, ‘Jo soc el meu propi experiment. Tretze lectures dels “Poemes de l’Alquimista” de Josep Palau i Fabre’. L’exposició és una de les activitats que formen part de la commemoració del centenari del naixement de Josep Palau i Fabre i es pot visitar fins al 2 d’abril de 2018 a la sala 4 del Palau Robert, a Barcelona.

Es va presentar el 18 de maig a Caldes d’Estrac i tenia el propòsit que creadors de diversos àmbits interpretessin alguns dels poemes més destacats del llibre ‘Poemes de l’Alquimista’, publicat per primera vegada clandestinament el 1952 i considerat una de les obres més importants de Josep Palau i Fabre.

Guillamon remarca que a la mostra han volgut fer ‘una mena de Tibidabo poètic, com una sala de parc d’atraccions, la capsa de l’autòmat amb petits mons tancats’. Per a la creació de la mostra van utilitzar un recurs ja existent. Alguns dels poemes de Palau i Fabre anaven acompanyats, al darrere, d’una reflexió teòrica. ‘Això ens agradava, que hi hagués la creació i la reflexió ha estat un ganxo per als artistes, perquè és molt contemporani. I hem escollit els tretze poemes que ja eren comentats per ell.’

Participants
Els artistes que interpreten els conceptes transcendents o paradoxals dels poemes de Palau i Fabre són Ignasi Aballí, Arnal Ballester, Enric Farrés Duran, Laura Ginés, Llamazares-Pomés, Maria Padró i Morrosko Vila-San-Juan. Han col·laborat també en el projecte els poetes Carles Rabassa, Núria Martínez-Vernís i Josep Pedrals. El disseny gràfic és d’Albert Planas i de l’Espai Expositiu, el despatx d’arquitectes Llamazares-Pomés.

Llamazares-Pomés han pensat un sistema de cubs, en què cada cub desplega visualment un poema. Per exemple, l’espectador viu el pas de la poesia de Rimbaud a la de Palau i Fabre a través de les variacions plàstiques d’Ignasi Aballí en el poema ‘L’aventura’. Laura Ginés ha treballat en una animació la descomposició del poema que fa Palau i Fabre a ‘El poema’, inspirada en la ‘Història d’un soldat de Stravinski’. I Maria Padró ha treballat en vídeo el poema ‘Peix: la solitud, la incomunicació, la sordesa’.