13.05.2017 - 02:00
Prudenci Bertrana (1867-1941) va ser abans pintor que escriptor. Aquesta faceta, però, és més desconeguda per al gran públic, que el relaciona amb la seva trajectòria literària. Coincidint amb l’Any Bertrana -que commemora els 150 anys del seu naixement-, el Museu d’Art de Girona presenta una àmplia mostra amb més d’un centenar de pintures i dibuixos fets per Bertrana.
Bona part de les peces –una quarantena- provenen del Fons d’Art de la Diputació de Girona, conservat al Museu d’Art. La resta estaven a col·leccions particulars. Entre les obres, hi ha 19 pintures i 17 dibuixos inèdits. ‘Al darrera hi ha un treball molt intens de recerca, anant estirant el fil hem arribat a moltes obres que no s’han exposat mai’, explica la directora del museu i comissària de l’exposició, Carme Clusellas.
La trajectòria pictòrica
Prudenci Bertrana es va iniciar de jove en la pintura, després d’una breu formació a la Llotja. Tal i com explica Clusellas, en els seus inicis pinta paisatges cercant un estil propi però emmirallant-se també en els grans pintors del moment (com Urgell, Berga i Vayreda). ‘Era un enamorat de la natura i del paisatge i veu que hi ha pintors que s’hi dediquen i aconsegueixen reconeixement i s’hi aplica moltíssim’, detalla la comissària. D’aquesta primera època, a la mostra s’exposen dues pintures murals que havia plasmat a les parets de casa seva, al barri de Santa Eugènia.
Llavors, començaria a guanyar fama com a pintor de retrats i allò que va començar com a afició es va convertir en ofici. Malgrat que deixava plasmat en alguns escrits personals que aquest tipus de feina no l’omplia perquè no suposava una creació sinó,
sovint, convertir una fotografia en un quadre (l’exposició es completa amb fragments de textos on parla de pintura).
Durant la primera dècada del 1900 Bertrana va compaginar escriptura i pintura, aleshores molt influenciada pel Modernisme i especialment per l’obra de Santiago Rusiñol. Per exemple, la mostra inclou un quadre de les cases de l’Onyar que Bertrana va pintar copiant una obra anterior de Rusiñol. Poc després es traslladava a Barcelona i va abandonar definitivament la pintura per l’escriptura. ‘La pintura i l’escriptura són les dues maneres de manifestar la voluntat de fer art’, detalla Clusellas.
Quan ja tenia 60 anys fets, pels volts del 1930, retorna als pinzells i ho fa encara molt afectat per la mort de dos dels seus fills. ‘Hi retorna perquè és la seva via d’escapatòria dels problemes i les cabòries’, relata Clusellas. En aquesta època de vellesa, torna a pintar paisatges però ara d’una manera ‘més lliure i sense condicionants’, segons la comissària. En aquell moment, Bertrana ja s’ha fet un nom en les lletres catalanes i no ha d’emular cap pintor de l’època per arribar a la fama, això li dona una llibertat de pintar allò que realment li agrada. D’aquesta època, l’exposició reserva un àmbit a paisatges i muntanyes de la zona del Berguedà i la Cerdanya.
Catàleg obert
L’exposició, que estarà oberta fins a l’1 d’octubre, es completa amb un catàleg. Clusellas ha explicat que no el presentaran fins al 30 de setembre perquè saben que, gràcies a la difusió d’aquesta mostra, pot aflorar més pintura feta per Bertrana. Deixant el catàleg obert, poden anar incorporant tots els quadres que vagin coneixent en les properes setmanes.
La comissària de l’exposició està segura que hi ha molta més obra de Bertrana –sobretot a col·leccions particulars de la demarcació de Girona- que pot ara catalogar-se gràcies a aquesta retrospectiva pictòrica de l’escriptor. Abans d’aquesta mostra, el mateix Museu d’Art i la Fundació Valvi havien organitzat exposicions menys agosarades sobre el Bertrana pictòric.
En paral·lel a la mostra, el Museu d’Art i la Institució de les Lletres Catalanes han programat un seguit d’activitats com visites guiades a l’exposició, un club de lectura, activitats familiars i, per al setembre, el segon cicle de ‘Lletres i Arts’, que proposa la lectura de quatre quadres de Bertrana a través de la mirada de quatre escriptors.
