Una ex-directora d’institut de l’Hospitalet diu que es va sentir pressionada a cedir el centre el 9-N

Barcelona (ACN).- L’ex-directora de l’institut Pedraforca de L’Hospitalet de Llobregat, Dolores Agenjo, ha assegurat aquest dijous que es va sentir pressionada per obrir el centre el 9 de novembre passat per celebrar-hi el procés participatiu. Agenjo havia de declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a testimoni per la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’Educació, Irene Rigau, però la cita s’ha ajornat. Una altra directora de Badalona ha negat haver rebut instruccions, i l’inspector en cap d’Ensenyament ha reafirmat aquesta versió.

Agenjo declararà probablement al setembre davant del TSJC perquè les defenses han al·legat que només havien tingut dos dies per llegir-se un conjunt de nombrosos correus electrònics que es van enviar ella i altres directors amb dos inspectors d’Ensenyament. Fora del TSJC ha explicat als periodistes que es va negar a cedir les claus del centre i va ser dels pocs instituts que aquell diumenge no van obrir les portes per acollir les votacions. L’ex-directora ha dit que es va sentir “pressionada” per part del Departament des d’una reunió del 16 octubre de la directora de Serveis Territorials de Barcelona Comarques, Dolors Llobet, i l’inspector en cap, Francesc Güell, amb nombrosos directors, i també va rebre trucades telefòniques del departament i de la mateixa Llobet.

Aquestes suposades pressions li van fer passar “uns dies molt malament”. Va demanar que li donessin una ordre per escrit, però no la va rebre, i va advertir a altres directors del suposat risc d’obrir els centres. Després del 9-N, a més, en saber-se que s’havia negat a cedir les claus, va rebre “felicitacions i amenaces” de gent a qui ella no coneixia, que es van allargar diverses setmanes. Finalment, al gener, es va jubilar. Posteriorment, a les eleccions municipals del maig, va tancar la llista electoral de C’s a L’Hospitalet. Segons ella, el partit li va demanar, i com que “no xoca” amb les seves conviccions va acceptar aquest lloc “honorífic”, tot i que no milita a la formació.

Per la seva banda, la directora de l’institut Pompeu Fabra de Badalona ha explicat, segons fonts jurídiques, que quan el Departament els va informar que l’edifici serviria per a les votacions ella no va voler ser voluntària, però no es va negar a cedir el local ni es va veure pressionada a fer-ho, ha dit, malgrat que tenia dubtes legals sobre l’acollida de les votacions. Va decidir deixar les claus del centre als Serveis Territorials de la Conselleria, que les van donar a un voluntari a qui ella coneixia perquè era treballador del departament.

L’inspector en cap, Francesc Güell, ha explicat, segons fonts jurídiques, que va ser Llobet qui li va demanar que assistís a la reunió amb directors del 16 de gener. Per a Güell, el procés participatiu del 9-N no era fer un “ús social” del centre, ja que no estava organitzat per entitats com l’ANC o Òmnium, sinó que era el mateix propietari de l’edifici, el Departament d’Ensenyament, qui volia obrir el local per acollir l’activitat. Güell també es va reunir a banda amb els inspectors per aquesta i altres qüestions. Dos inspectors li va plantejar dubtes sobre la legalitat d’usar els centres com a col·legis electorals i li van demanar que hi hagués una ordre escrita. Ell els va respondre que no calia perquè no hi havia instruccions concretes.

No obstant això, aquests dos inspectors van elevar un informe on denunciava suposades pressions del departament i la presumpta il·legalitat de cedir els locals. L’inspector en cap no va voler donar el vistiplau a aquest informe, que va acabar a l’alta inspecció de l’estat, qui finalment el va remetre a la fiscalia.