12.11.2020 - 21:50
|
Actualització: 03.12.2020 - 17:46
La minorització del català va trencar a mitjan segle XX la transmissió de la llengua en algunes regions i va imposar arreu unes condicions que dificulten la integració lingüística dels nouvinguts. L’estat autonòmic ha fornit certa protecció al català que genera miratges de normalitat, però l’objectiu de liquidar la llengua continua vigent en amplis sectors. En aquest estadi, el principal objectiu del supremacisme castellà és que el català esdevingui una llengua comunitària, és a dir particular de tan sols alguns ciutadans, i parcial, perquè només serveixi per a algunes funcions. El catalanisme lingüístic necessita una estratègia completa, flexible, gradual i adaptada a cada territori per recuperar on sigui possible l’estatus de llengua societària, és a dir comuna i necessària, i completa, ço és, usada per a totes les funcions. Principalment caldria:
– Combatre els discursos minoritzadors: fer créixer la consciència que cal actuar en favor de la llengua i que és possible donar-li un futur, recuperar la convicció que és legítim viure en català, i convèncer que això és responsabilitat individual i col·lectiva. Cal substituir l’excusa del “no sap valencià perquè és de fora” i recuperar la normalitat històrica de “xerra mallorquí perquè ja fa tres anys que treballa aquí”.
– Canviar els comportaments a totes les escales per generar un cercle virtuós de recuperació de la llengua: a escala individual cal mantenir la llengua sempre que sigui possible i prioritzar-la en els hàbits de consum; a escala socioeconòmica, cal generalitzar-lo en l’atenció al públic, en l’etiquetatge, en el món del lleure, en l’atenció a les persones, etc.; a escala institucional, cal modificar el marc normatiu per tal de legitimar la llengua, potenciar-ne l’ús i facilitar-ne l’aprenentatge.
– Modificar el marc socioeconòmic, perquè les polítiques lingüístiques es fan sobretot amb l’economia i el benestar. Un model socioeconòmic que precaritza el jovent no permet la reproducció de la llengua. Un model basat en la importació de mà d’obra barata per a feines estacionals no mena a la integració dels nouvinguts. Cal actuar en conseqüència. Millorant les condicions de vida col·lectives podem millorar, també, les expectatives per a la llengua.
F. Xavier Vila
Sociolingüista
VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).
Heus ací els autors de la sèrie:
1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’