Els Guiamets tanca l’Any Neus Català amb una escultura i un vídeo commemoratius

Ahir als Guiamets es va posar el punt final a l’Any Neus Català, que reconeix la figura d’aquesta supervivent catalana als camps de concentració nazis nascuda en aquest poble del Priorat. Es va inaugurar una escultura titulada ‘Solidaritat’ que, segons l’autora, Ció Abellí, representa una cadena de mans que vol ser un monument a la lluita i a la solidaritat amb què es poden travessar murs impossibles. A més, es va visualitzar un vídeo commemoratiu de vuit minuts, realitzat per I’Institut Català de les Dones, que homenatja Català mitjançant imatges seves. El batlle dels Guiamets, Miquel Perelló, va dir: ‘Català no és cap persona extraordinària, però ha viscut coses extraordinàries, pels seus anhels de justícia social o la lluita contra el feixisme.’ A causa del mal temps, Neus Català no va poder assistir a la cloenda d’aquest any ple d’actes en reconeixement de la seva figura.

Segons el batlle Perelló, l’escultura són unes mans entrellaçades que sorgeixen d’un cep en cerca de complicitat amb el Priorat. ‘No és que siguin les mans de la Neus Català, sinó unes mans universals’, va dir. El batlletambé explicà que quan s’havia inaugurat l’escultura, Abellí havia demanat als assistents que es donessin les mans.

Tot i que ara ja s’ha posat punt final a la commemoració, el batlle dels Guiamets ha dit que es continuarien fent actes entorn del que representa Neus Català més que no pas a la seva figura. ‘No ho centrarem tant en ella, perquè segurament fins i tot s’enfadaria si veiés que tot gira entorn de la seva persona.’

Reconeixements a l’Any Neus Català
Durant tot l’any hi ha hagut actes d’homenatge col·lectiu en ocasió del centenari de Neus Català, impulsats per la Generalitat. El programa, coordinat per l’Institut Català de les Dones amb l’objectiu de preservar-ne el llegat, divulgar-ne el coneixement i reforçar la idea de les dones com a lluitadores per la pau al món, ha coincidit amb el setantè aniversari de l’alliberament del camp de concentració de dones de Ravensbrück.

Català va rebre el 9 de març la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva lluita per la justícia social i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats als camps d’extermini nazis i la defensa dels drets humans. Hi ha hagut més iniciatives destacades d’aquesta commemoració: el lliurament de la Medalla Centenària del Departament de Benestar Social i Família i la presentació d’una adaptació teatral de la biografia de Neus Català ‘Un cel de plom’, de Carme Martí, al Festival Grec. També li va retre homenatge en l’acte oficial del setantè aniversari de l’alliberament dels camps, que es va fer a Ravensbrück (Alemanya). Per una altra banda, les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya han organitzat conferències amb l’Amical de Ravensbrück i l’Ajuntament dels Guiamets ha tingut tot l’any un espai dedicat a Neus Català.

La vida de Neus Català
Neus Català va néixer el 1915 als Guiamets. El 1937 va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Dos anys més tard va travessar la frontera amb 182 nens orfes. A França va col·laborar en activitats de la Resistència. L’any 1943 va ser denunciada als nazis i reclosa a la presó de Llemotges. L’any següent va ser deportada a Ravensbrück, a 90 quilòmetres de Berlín, conegut com ‘el camp de les dones’, perquè entre el 1939 i el 1945 s’hi van enregistrar 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 adolescents. Hi van morir més de 92.000 persones. Posteriorment va passar pel camp de Flossenburg. Després de quinze mesos, el 8 de maig de 1945 va ser alliberada per l’Exèrcit Roig. Va tornar a França, on va continuar la lluita contra el franquisme. En tota la seva trajectòria ha rebut nombrosos actes de reconeixement, entre els quals es destaca la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2005.