15.11.2015 - 02:00
A dos quarts de deu del matí la quinzena d’alumnes de l’Escola del Bosc de Rubió (Anoia) s’equipen amb les motxilles, l’anorac i l’esmorzar disposats a passar tres hores enmig de la natura. Els nens –de 2 a 6 anys- travessen rius, juguen amb les fulles, pugen als arbres i canten cançons. I és que el bosc és la seva eina principal d’aprenentatge. Es tracta d’una iniciativa pionera al país que ha obert portes aquest curs. Una de les impulsores, Brigitte Escolar, ha explicat a l’ACN que els nens ‘adquireixen els coneixements a través de poder experimentar, tocar, olorar i preguntar’. El centre també disposa d’un edifici, que anomenen refugi, i és l’antiga escola del poble, que portava 40 anys tancada.
El Marcel és un dels primers nens a arribar a l’Escola del Bosc de Rubió, un petit municipi de l’Anoia de poc més de 200 habitants. Ho fa a tres quarts de nou del matí acompanyat per la seva mare, la Natàlia Vidal, que entra amb ell fins al refugi i guarda el dinar a la nevera. Després del Marcel comencen a arribar la resta de nens i nenes que des d’aquest curs fan classes en un indret molt particular, el bosc. Un cop es fan dos quarts de deu del matí, tots ells es comencen a equipar per passar la jornada enmig de la natura. Un cartell a la porta del refugi amb un telèfon mòbil de contacte anuncia que seran al bosc fins la una del migdia.
L’Escola del Bosc de Rubió és un projecte pedagògic dirigit a nens de dos a sis anys –educació infantil de caràcter no obligatori- que té un horari de vuit a cinc de la tarda, però amb entrades i sortides flexibles. L’aula principal és el bosc, però compten amb un edifici que els serveix com a lloc per a rebre els alumnes al matí, menjador o espai polivalent on els més petits poden fer la migdiada. De fet, aquest edifici ja havia acollit una escola rural fins l’any 1973 i ara l’Ajuntament de Rubió l’ha rehabilitat. De moment compten amb 14 alumnes, tot i que al gener ja en seran 16.
Tocar, olorar i sentir
Una de les impulsores i coordinadora del projecte, Brigitte Escolar, ha explicat que l’objectiu és ‘utilitzar la natura com un entorn d’aprenentatge i, a partir d’aquí, fem que els nens vagin coneixent tot el que podrien fer en una aula tancada’. Per Escolar, és molt important que els nens puguin ‘experimentar, tocar, olorar i preguntar’ perquè ‘creiem que tot el que es pugui tocar, veure i sentir s’interioritza molt millor’. A més, des de l’Escola del Bosc consideren que els nens ‘no estan preparats per passar-se una hora asseguts davant d’una taula’ i creuen que ‘necessiten moure’s i esbargir-se’.
A més, a la petita escola de Rubió no treballen per objectius ni projectes, sinó que cada dia és una aventura i aprenen una cosa diferent. ‘Aprofitem allò que ens trobem i veiem a la natura’, ha explicat Escolar. ‘Per exemple, ara estem a la tardor, que està plena de colors i olors i, a més, quan surts al matí està tot moll amb moltes textures… Olorem el romaní, que diem que és el perfum del bosc, treballem els colors a partir dels vermellors i groguencs de les fulles o ens trobem animalons i transmetem el respecte per a la natura’.
Escolar també considera que al bosc es poden ensenyar assignatures que poden considerar-se més difícils com les matemàtiques. ‘La natura està plena de matemàtiques. Des de les branques dels arbres que t’ensenyen els diferents tipus d’angles, fins als angles mòbils que pots trobar quan un ocell estén les ales’. En aquest sentit, Escolar creu que molts cops els nens no troben cap utilitat en allò que els hi ensenyen i, per això, ‘nosaltres mirem d’explicar-los d’on venen les coses i perquè serveixen’.
‘El que han de fer és jugar i embrutar-se els dits amb resina’
Els pares que porten els seus fills a l’Escola del Bosc ho tenen clar: el més important és la seva felicitat. La mare del Marcel, la Natàlia Vidal, assegura que el seu fill està ‘encantat’, ja que ‘el fet de no tenir franges horàries i que cada nen pugui anar al seu ritme ajuda a que els nens se sentin com a casa’. ‘Aquí juga, riu i, sobretot, és feliç’, assegura entusiasmada Vidal. El pare del Bernat, el Frederic Llambès, creu que és ‘absurd’ insistir als nens petits que aprenguin molt, ja que ‘el que han de fer a aquesta edat és jugar, veure coses noves i, si cal, embrutar-se un dia els dits amb resina perquè entendran d’on surten les coses’.
Un altre dels pares que ha decidit apuntar els seus fills a l’Escola del Bosc és l’Ignasi Gallart. De fet, els seus fills, el Quim i el Ton, de quatre i dos anys i mig, encara estan fent l’adaptació i, per això, l’Ignasi acompanya tot el grup al bosc durant uns quants dies. Aquesta família va tenir una mala experiència amb una escola convencional i va decidir traslladar els seus fills a l’escola de Rubió. L’Ignasi considera que ‘és molt important que els nens estiguin a l’aire lliure i descobreixin les coses per ells mateixos, crec que aprenen més aquí que no pas tancats a un aula’.
Emmirallats en les ‘Forest Schools’ del nord d’Europa
Les impulsores del projecte, Brigitte Escolar i Alba Colell, van traslladar-se fa un temps a Anglaterra per conèixer de prop el model educatiu de les Escoles Bosc (‘Forest Schools’) que fa anys que estan implantades al nord d’Europa. Segons ella, els estudis valoratius que fan cada any en aquests països ‘demostren que els resultats de les Escoles Bosc són superiors als de les escoles ordinàries’. Escolar també ha explicat que hi ha un precedent a Catalunya, la institució pedagògica anomenada Escola del Bosc que va liderar Rosa Sensat l’any 1914.
Pel que fa a algunes de les pors que els transmeten els pares com és la climatologia adversa, Escolar respon: ‘Si als països nòrdics la major part de l’any fa fred i plou, com pot ser que aquí no ho puguem aprofitar?’. Els alumnes de l’Escola del Bosc surten cada dia, faci fred, calor o plogui. De fet, la coordinadora del centre assegura que els nens s’ho passen millor quan plou perquè ‘acaben ben bruts i poden tocar la pluja’. En aquest sentit, Escolar critica que ‘els nens que estan tancats tot el dia a l’aula no veuen passar les estacions de l’any’ i creu que ‘el problema no és el temps que fa, sinó que ens adaptem a la manera de vestir’.
La continuïtat del projecte
L’Escola del Bosc està constituïda com una entitat sense ànim de lucre i la Brigitte i l’Alba, que també són les mestres, compten amb l’assessorament de guardes forestals, veterinaris, naturalistes, psicòlegs, professors, entre d’altres. Escolar assegura que un dels dubtes és si els nens s’adaptaran a les aules convencionals un cop s’acabi el seu pas per Rubió i està convençuda sí, que els nens no tindran ‘cap xoc’ perquè ‘són molt plàstics i s’adapten amb facilitat a les noves situacions’. Amb tot, des de l’Escola del Bosc han començat a crear llaços amb l’escola rural del municipi veí de Copons, que també fa educació primària, i compten amb una filosofia d’ensenyament similar a la seva.
