22.04.2016 - 02:00
Mentre al nostre país es manté la reclamació per a recuperar tots els documents de la Generalitat republicana confiscats pel règim franquista i que encara són a l’Arxiu de Salamanca, en aquella ciutat castellana hi ha una entitat, Salvar el Archivo de Salamanca, que malda perquè no en surtin més cap a Catalunya. I no sols això: també exigeix que el govern de la Generalitat torni a l’arxiu 400.000 documents que considera que el govern ‘reté il·legalment’ i que no corresponen als catalans. Aquesta associació ha fet una recollida de signatures en línia i també ha convocat concentracions.
Salvar el Archivo de Salamanca té un delegat a Catalunya: Eduardo García González, un ultradretà conegut, de l’Hospitalet de Llobregat. En parla el llibre ‘Plus Ultra‘ de Jordi Borràs, que destaca que fou dirigent del Frente Democrático Español (FDE), d’Españoles Bajo el Separatismo (EBS) i del Moviment Cívic d’Espanya i Catalans.
García González, com també s’explica al llibre de Borràs, va participar activament en una picabaralla entre un grup d’independentistes bascs i partidaris de la unitat d’Espanya a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el dia abans de la consulta del 9 de novembre de 2014.
Els 400.000 documents ‘traslladats irregularment a Catalunya’, segons l’entitat, no corresponen als catalans, sinó a ‘famílies de Madrid, de València, de l’Aragó, de Múrcia, d’Andalusia i de tots els racons d’Espanya’. També demanen que tornin a Salamanca els papers ‘que no tenen propietari’, segons la seva interpretació d’una sentència del Tribunal Constitucional espanyol.
El Departament de Cultura s’ha declarat sorprès per la demanda d’aquesta associació de Salamanca i recorda que hi ha una comissió mixta, formada pels governs català i espanyol, que vetlla per les garanties del procés de restitució de documents confiscats durant la guerra del 1936-1939. Del total de documents transferits a Catalunya, el 85% ja han estat lliurats als propietaris i el 10% es lliurarà ben aviat, va explicar Santi Vila. Quedaran pendents, segons el conseller, un 5% dels papers, que encara s’inventarien.